Resultats de la cerca
Es mostren 1107 resultats
taifa de València

Història
Regne de taifa centrat en la ciutat de València, constituït a conseqüència de l’esfondrament del califat de Còrdova.
Bé que aquest es mantingué, teòricament almenys, fins el 1031, a l’antiga cora de València s’entronitzaren dos lliberts del clan amirí Mubārak i Muḏaffar el 1010 A la mort accidental del segon, Mubārak fou desposseït pel poble i substituït 1017 per Labīb de Tortosa, que, al seu torn, hagué de cedir el poder a un net d’Almansor 1021 Abd al-'Azīz ibn Abī ‘Amīr al-Mansūr Aquest s’annexà Múrcia i Almeria 1038 i el seu govern comportà prosperitat A la mort del seu fill ‘Abd al-Malik, un net, ‘Uṯmān, hi regnà nou mesos, fins que fou desposseït 1065 pel seu sogre Yaḥyà ibn Ismā'īl al-Ma'mūn de…
Daniel Salgado Marcilla

Daniel Salgado Marcilla (amb la pilota)
MARFIL SANTA COLOMA / JUAN CARLOS BERLANGA
Futbol sala
Jugador de futbol sala.
Aler-pivot format a l’Industrias García, primer nom del Futbol Sala Marfil Santa Coloma, des del seu debut al primer equip ha jugat sempre a divisió d’honor Formà part del club tres temporades 1998-2000 i, posteriorment, jugà al Futbol Sala Martorell 2001-05, al Castellón Futbol Sala 2006-08, al Benicarló Futbol Sala 2009, al Marfil Santa Coloma 2010 i al Murcia Futbol Sala 2011-12, i retornà a l’equip colomenc la temporada 2012-13 Fou subcampió de Lliga 1999, 2002, 2012 i de la Copa del Rei 2015 Guanyà tres Copes Catalunya en l’etapa al Martorell 2002-04 i una amb el Futbol Sala…
Marc Mayer i Olivé
Arqueologia
Epigrafista i filòleg.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1972, ha estat professor, i més tard catedràtic, en aquesta universitat i a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor a la Universitat de Múrcia i catedràtic a la d’Alacant Des del 1992 és director del departament de filologia llatina de la Universitat de Barcelona És membre de l’Institut d’Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de l’Acadèmia Europea i d’altres institucions catalanes, espanyoles i europees, entre les quals destaca el Deutsches Archäologisches Institut o l’Association Internationale d’Epigraphie Grecque et Latine…
tractat d’Almirra
Història
Tractat d’aliança i de delimitació de les respectives zones de conquesta concordat entre Jaume I de Catalunya-Aragó i l’infant Alfons de Castella, el futur Alfons X, en nom del seu pare Ferran III, signat el 26 de març de 1244 a Almirra, prop de Biar (Alcoià).
Les intromissions de l’infant Alfons de Castella, des del regne de Múrcia, a la zona de conquesta reservada a Catalunya-Aragó per anteriors tractats amb Castella de Tudellén i Cazola, provocaren una resolta reacció de Jaume I quan l’infant intentà que se li rendís Xàtiva, assetjada pel rei des del febrer de 1244 Emprant el mateix procediment, Jaume I s’apoderà de Villena i d’altres llocs de la conquesta castellana, actitud que decidí l’infant a entaular negociacions, que arribaren a bon terme amb la signatura del tractat Segons aquest, la línia divisòria entre els regnes de Castella i de…
Jordi Trias Feliu

Jordi Trias Feliu (a l’esquerra)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Pivot format al Club Basquet Sant Josep de Girona, amb el qual debutà en la màxima categoria el 1999 malgrat que jugava a l’equip vinculat de l’Adepaf de Figueres 1998-2001 La temporada 2001-02 fou cedit al Club Baloncesto Murcia de la LEB, però retornà a la disciplina del CB Girona, on jugà dues temporades 2002-04 a l’ACB El 2004 fitxà pel Futbol Club Barcelona, però acabà la temporada cedit a l’equip gironí Retornà al Barça 2005-10 i guanyà l’Eurolliga 2010, la Lliga 2009, la Copa del Rei 2007, 2010, la Supercopa d’Espanya 2004, 2009 i la Lliga Catalana 2009, 2010 La temporada 2010-11 s’…
Josep Verdú i Feliu
Literatura catalana
Escriptor.
Fill d’un paleta establert a Barcelona el 1865, treballà d’empaperador decorador Popularitzà el pseudònim de Gestus en publicacions diverses i en revistes satíriques i anticlericals de Barcelona La Campana de Gràcia , L’Esquella de la Torratxa , La Teula i de Vilanova Lo Carril de Vilanova , i en d’altres com Eco de la Exposición Regional , Revista Catalana , de Manresa, i La Llumenera de Nova York Feu paròdies teatrals O beguda o dignitat , Fals i L’estudiant Borrasques , alguna sarsuela No t’arronsis , 1881, amb música d’Enric Martí i Puig i escriví moltes peces curtes còmiques, entre…
,
Josep Piqué i Cerveró
Música
Compositor i director de bandes.
A catorze anys entrà a formar part, en qualitat de flautí, de la banda del Primer Regiment d’Artilleria, amb seu a Barcelona, on tingué per director J Grassi Posteriorment estudià harmonia i composició amb Ramon Vilanova i cant amb J Devesa i M Testa, a més de fer filosofia a la Universitat de Barcelona, centre on cursà també estètica musical amb FX Llorens i Barba Influït per l’òpera italiana romàntica, compongué l’òpera Ernesto Duca di Scilla , representada al Teatre de la Santa Creu o Principal durant la temporada 1844-45 El 1858 era músic major del Regiment de Barcelona i el 1859 alguns…
,
Moratalla
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NW del sistema muntanyós del Campo de Caravaca.
Agricultura cereals, vinyes, oliveres i ramaderia, en increment
Caravaca de la Cruz
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, drenat pel riu Argos i travessat pel canal del Taibilla.
La població s’estén al vessant d’un pujol coronat per un castell del s XV pertangué a l’orde de Sant Jaume, on hi ha l’església de la Santa Cruz És un centre agrícola horta, cànem, espart Fou conquerida definitivament el 1265 per Jaume I de Catalunya-Aragó, que la lliurà a Castella
estatut d’autonomia
Dret
Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen part d’un estat.
A l’Estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de Catalunya, el País Basc i Galícia durant la Segona República Derogats per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a aconseguir-la Els estatuts d’autonomia especifiquen la denominació de la comunitat, la llengua pròpia, si és el cas, la bandera, les competències, les institucions bàsiques i el règim financer La Constitució del 1978 establí dues vies d’accés a l’autonomia Catalunya, Galícia, el País Basc i Andalusia hi…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina