Resultats de la cerca

Provinent de la collecció d’animals que l’Ajuntament comprà a LMartí-Codolar i Gelabert, Fd’Assís Darder i Llimona en fou el primer director El zoo depenia aleshores de la Junta Tècnica dels Museus de Ciències Naturals Durant aquesta primera època l’atracció principal foren els elefants, especialment els anomenats Avi, Júlia i Perla El 1956 hom inicià una fase de modernització i d’expansió moltes gàbies foren gradualment substituïdes per espais que fossin una rèplica de l’hàbitat natural de les espècies, i el recinte s’amplià fins a les 13 ha actuals El 1966 fou incorporat l’únic…

Situada a la costa del Pacífic, forma un port natural a la badia de Burrard, braç de l’estret de Geòrgia Tercera aglomeració del país 2 116 581 h 2006, és centre del comerç canadenc pel Pacífic i cap de línia dels dos ferrocarrils transcontinentals el Canadian National i el Canadian Pacific La indústria de la fusta, la del paper i l’alimentària són les preponderants També té indústria metallúrgica, de material ferroviari, química i de construcció naval, i el turisme ha esdevingut, després de la indústria de la fusta, la principal activitat econòmica Hi té terminal l’oleoducte…

Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…

Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…

Entrà a l’escolania de Montserrat el 1886, i hi restà fins el 1894 Ingressà després a la comunitat, professà el 1900 i fou ordenat a Barcelona, el 1902 Juntament amb d’altres companys, inicià 1906 la “Revista Montserratina”, de la qual fou redactor i administrador El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco Elegit coadjutor de l’abat Deàs 1912, rebé la benedicció abacial el 1913 Promogué l’ús del català com a llengua de relació dins el monestir i impulsà la cultura dels seus monjos i la renovació de la vida monàstica creà pràcticament l’actual…

Té un precedent remot en la Junta de Museus de Barcelona del 1907 i, posteriorment, a l’octubre del 2003 professionals de la cultura constituïren la Plataforma pel Consell de les Arts, que advocava per l’establiment d’un sistema de protecció i foment a la creació despolititzat i sense ingerències partidistes La llei per la qual es creà aquest ens fou aprovada pel Parlament de Catalunya el 8 de maig de 2008 Estableix com a òrgans de govern el Plenari, integrat per onze membres de trajectòria reconeguda en l’àmbit cultural i independent elegits pel Parlament de Catalunya, amb les funcions…

Cresqué a les Dolomites, on el seu pare l’inicià en l’alpinisme, activitat en què desenvolupà un estil propi basat en l’ús d’un equipament mínim Estudià enginyeria i completà el seu primer cim de més de 8000 m el 1970 amb l’ascens al Nānga Parbat, en el qual morí el seu germà Gunther i ell perdé alguns dits dels peus i parts dels de les mans per congelació Ha obert nombrosos itineraris al Mont Blanc, les Dolomites i els Andes, però es destaca per les ascensions a l’Himàlaia, on el 1986 fou el primer alpinista en completar els catorze cims de més de vuit mil metres de la Terra, que ha ascendit…

Actualment, l’Arxiu Històric està installat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excellents En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que arreu Les sèries…

Felip Vallmitjana , teixidor, tingué dos fills escultors, Venanci i Agapit Vallmitjana i Barbany Fill de Venanci fou l’escultor Agapit Vallmitjana i Abarca Barcelona, 20 de febrer de 1860-1915 —cosí dels pintors Pere i Agapit Casas i Abarca—, que fou collaborador constant del seu pare professor de Llotja des del 1902, fou premiat a diverses exposicions nacionals de Madrid entre el 1884 i el 1908 essencialment animalista, és l’autor del Caçador de lleons 1884 del parc de la Ciutadella i dels Lleons del monument a Colom, a Barcelona El seu germà, August Vallmitjana i Abarca , enginyer químic,…

Deixeble de Ramon Martí i Alsina a Llotja Tractà Gustave Courbet a París Els anys seixanta les seves obres foren rebutjades per massa avançades en les exposicions oficials barcelonines organitzades a la Llotja, i exposà sense èxit en les exposicions nacionals de Madrid del 1864, el 1867 i el 1871 Fugint de l’epidèmia que assolava Barcelona, anà a Olot el 1870, on es relacionà amb l’escola aglutinada per Joaquim Vayreda, que l’influí Signà auques i dibuixos amb el nom de Katúfol Exposà habitualment a la Sala Parés de Barcelona des de la seva fundació, el 1877, sala on reuní una penya…