Resultats de la cerca

Alfred Cortot, que dirigí l’Escola fins a la seva mort, el 1962, s’envoltà de grans mestres, com Jacques Thibaud, Pau Casals, George Enescu, Nadia Boulanger, Wanda Landowska, Arthur Honegger o Pierre Bernac, que contribuïren al renom internacional d’aquesta institució, freqüentada per alumnes d’arreu del món, entre els quals cal citar Dinu Lipatti, Igor Markevitch, Elliot Carter, Samson François, Eric Heidsieck i, més tard, els catalans Joan Guinjoan, Antonio Ruiz-Pipó, Josep Colom, Jordi Camell i Vicens Prat, entre d’altres L’edifici de l’Escola Normal, un antic palau de mitjan segle XIX…

Llicenciat 1951 i doctorat 1956 en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, el 1964 obtingué la primera càtedra de microbiologia a l’Estat espanyol, a la mateixa universitat, que ocupà fins el 1999, any que fou nomenat catedràtic emèrit També fou degà de la Facultat de Biologia 1968-73 Treballà especialment en citologia i bioquímica de microorganismes i en genètica bacteriana, especialment l’extracromosòmica Des del final de la dècada de 1970 se centrà en l’estudi de la contaminació ambiental per microorganismes, que investigà al litoral barceloní Publicà un centenar de treballs de…

Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…

Llicenciada en filologia romànica hispànica per la Universitat de Barcelona, es graduà en mim i pantomima a l’Institut del Teatre de Barcelona, d’on posteriorment ha estat professora d’interpretació S’inicià professionalment el 1975 i els anys 1985-87 amplià, becada, estudis a Nova York En 2010-17 fou directora artística del Teatre Akadèmia, molts muntatges del qual també protagonitzà o bé hi interpretà papers destacats El 2018 creà la companyia Dau al Sec, de la qual és directora Entre els títols del seu repertori teatral, part del qual també ha produït, es destaquen Revolta de bruixes , de…

Inicialment s’anomenà Oposició Comunista Espanyola OCE A Catalunya es començà a estructurar amb l’arribada d’Andreu Nin de Moscou al setembre de 1930, quan el petit nucli de simpatitzants trotskistes catalans es va afiliar al Bloc Obrer i Camperol BOC El nou collectiu marxista revolucionari defensava el caràcter democraticosocialista de la revolució espanyola i es manifestava extraordinàriament crític amb la burocràcia estalinista La seva vertebració definitiva a Espanya es produí arran de la celebració de la seva II Conferència 4 de juny de 1931, quan s’iniciaren les crítiques contra el BOC…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…

Aquesta fusió sorgí dels contactes mantinguts per aquestes associacions arran de la campanya realitzada contra l’article 15 del codi civil de l’Estat espanyol, que atemptava contra el manteniment del dret català La primera actuació de la Unió Catalanista fou la convocatòria de les reunions de Manresa, que culminaren amb l’aprovació de les Bases de Manresa 1892 posteriorment la Unió Catalanista celebrà altres assemblees, a Reus 1893, sobre els mitjans d’actuació del catalanisme, a Balaguer 1894, sobre el sistema tributari i a Olot 1895, sobre obres públiques El 1897 modificà els seus estatuts…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona, amplià estudis a Alemanya 1935-36 El 1944 obtingué per oposició la càtedra d’història general del dret espanyol Fou catedràtic a la Universitat de La Laguna 1945, d’on passà successivament a les de Múrcia, València i, finalment, Barcelona 1954, fins a la jubilació 1985, on fou degà de la Facultat de Dret del 1958 al 1965 Fou investit doctor honoris causa  per les universitats de Montpeller 1964 i de Bordeus 1962 Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1960, de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya 1960 i de la…

A l’abril de 1899 es constituí en aquesta darrera organització una junta hostil a les tesis “evolucionistes”, fet que impulsà els que s’identificaven amb les posicions del nou diari La Veu de Catalunya a crear, a finals d’agost, un nou agrupament, el Centre Nacional Català En aquest convergiren diverses personalitats En primer lloc, molts dirigents del Centre Escolar Catalanista, el nucli més actiu i innovador des de 1897 i on figuraven, entre d’altres, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Pere Muntañola la majoria havia nascut en la dècada…

Ha estat seu episcopal del 1593 al 1851 i a partir del 1895, any que el bisbat de Solsona fou restaurat Prèviament a la seva erecció com a seu episcopal, el conjunt catedralici acollí un monestir regit per la regla augustiniana Es té constància de l’existència dels càrrecs de xantre i organista al servei de la collegiata des del 1340 El 1585 està documentada la presència de l’organista Mateu Torres, encara que no se sap en virtut de què ni quant de temps hi restà El memorial presentat a Felip II el 1590, ponderant la idoneïtat de Solsona com a nova seu episcopal, mostra una consolidada…