Resultats de la cerca

Deixeble de P Mascagni al Liceu Musical Rossini de Pesaro, fou organista en diverses esglésies, professor de música a Carrara 1909-13 i Rímini 1914-29 i director del Conservatori de Música de Parma 1929-55 El seu llenguatge musical és tradicional i poètic, amb una línia melòdica clara La majoria de les seves obres estan pensades per als infants, als quals dedicà des d’òperes fins a peces de piano i obres corals Les composicions que obtingueren un major èxit foren les òperes Ciottolino Roma 1922, Ghirlino Milà 1940, L’orso re Milà 1950 i La capanna dello zio Tom Parma 1953 També escriví obres…

Vida El seu pare, militar descendent d’una família aristocràtica, volia destinar-lo a la carrera diplomàtica, però acceptà que es dediqués a la música El fet que s’hagués format a París sota la supervisió d’A Rejcha repercutí molt en el seu estil, clarament influït per la música francesa d’aquell moment La seva primera òpera, Pierre et Cathérine , s’estrenà a Alemanya l’any 1835, però Flotow intentà assolir l’èxit com a compositor a París Després d’una sèrie d’obres que el donaren a conèixer, l’any 1844 estrenà a Hamburg la que és considerada per molts la seva millor òpera, Alessandro…

Autor, entre altres obres, del reliquiari de Sant Ermengol seu d’Urgell, una de les obres més ambicioses del seu gènere a la Catalunya de l’època 1752-54

El 1429 acabà la torre del Miquelet de la seu de València —on dirigia les obres des del 1424—, i el 1430 dirigia les obres del cimbori de la seu

Possiblement cursà estudis musicals a Munic amb Roland de Lassus El 1578 s’inscriví a la Universitat d’Ingolstad i aviat començà a tenir algunes ocupacions com a organista, principalment al servei de la influent família Fugger, que es convertí en la seva benefactora L’any 1584 era organista de l’església de Sankt Ulrich d’Augsburg, càrrec que conservà fins a la seva mort Entre el 1584 i el 1601 viatjà a Itàlia, on conegué Giovanni Gabrieli i la polifonia veneciana Resultat d’aquest viatge foren les Sacrae cantiones 1590 Vers el 1603 s’ordenà de sacerdot i concentrà la seva activitat com a…

Fou l’encarregat de publicar les obres instrumentals del seu pare amb el títol Obras de música para tecla, arpa y vihuela de Antonio de Cabezón Madrid, 1578 Hernando s’encarregà de posar aquestes obres en xifra mitjançant el sistema de tabulatura utilitzat també per altres organistes espanyols del seu temps El prefaci d’aquest llibre, tot i que l’autoria li és discutida, conté instruccions molt útils sobre la pràctica interpretativa de la música per a tecla de l’època, a més de demostrar l’elevat nivell intellectual del seu autor El 1559 actuà com a organista substitut a la cort de Madrid L’…

Recuperà les obres de Palestrina i R de Lassus, i feu passos en favor de la reforma de la música religiosa S’educà a Passau, on, a vint-i-dos anys, fou mestre de capella de la catedral i director musical del seminari El mateix any 1862 inicià la publicació de les obres de Palestrina, una immensa tasca que no es clogué fins el 1894 El 1867 es traslladà a Roma per a estudiar les colleccions de música, i durant el temps que hi romangué fou organista a Santa Maria dell’Anima De retorn a Alemanya el 1871, rebé encàrrecs de vàlua i creà la Societat Palestrina 1879 i també una escola de…

El primer, al xamfrà del passeig de Gràcia amb la ronda de Sant Pere, era un teatre de fusta, capaç per a 1 200 persones, inaugurat el 1869 inicialment amb el nom de Saló de Novetats, on hom representà obres teatrals, sarsueles i òperes italianes Fou enderrocat el 1884 El segon local fou construït l’any següent pel nou propietari dels terrenys, Alexandre MPons, i era situat a l’altura del carrer de Casp, amb una sala de grans dimensions i un cafè annex Hi foren estrenades obres importants del teatre modernista d’Ibsen, de Guimerà, etc i hi actuaren Eleonora Duse 1900 i Loïe Fuller 1901 Hom hi…

Format a l’Institut de Música de Hèlsinki amb MWegelius 1892-1910, i a Viena, on en fou professor Retirat a Järvenpää, prop de Hèlsinki 1904, es dedicà a la composició Dirigí l’estrena de les seves obres més notables, entre les quals destaquen En saga ‘Una saga’, 1892, la suite Karelia 1893, set simfonies 1898-1924, Finlàndia 1899, Concert per a violí 1903, Pan ja Echo 1906, Dance Intermezzo 1907, Bardi 1913, Tapiola 1926, etc És autor d’obres per a piano, d’un quartet de corda 1909, d’un centenar de cançons, cantates, d’obres corals i de Kullervo 1891, simfonia per a solistes, cor i…

L’origen del gènere es troba en les representacions de teatre parlat schuldramma interpretades en llatí per nens i joves que es desenvoluparen a Alemanya al segle XV, inspirades per les idees humanistes de l’època i que tenien alguns elements musicals Aquest gènere tingué continuïtat també en alguns singspiele i obres de teatre musical interpretades per nens als segles XVIII i XIX, entre les quals destaca Apollo et Hyacinthus 1767, de Mozart Al segle XX, amb característiques més definides, el gènere esdevingué un instrument didàctic, pensat per a apropar els nens a la realitat musical i…