Resultats de la cerca

Format al Club Natació Reus Ploms 1970-76, passà al Club Natació Sant Andreu 1976-88, on descobrí i dirigí el medallista olímpic Sergi López, i al Club Natació Montjuïc 1988-99 S’incorporà a la Federació Catalana de Natació com a director tècnic fins el 2007 i feu d’entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Després treballà per a la federació espanyola i fou el responsable de la Residència Blume de Madrid fins el 2012 El mateix any, fitxà com a responsable de la Federación Mexicana de Natación per preparar els seus nedadors de cara als Jocs Olímpics de Rio 2016 i el…

El 2010 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Toulouse francès Pivot, amb el Barça guanyà cinc Mundials de clubs 2013, 2014, 2017, 2018, 2019, tres Copes d’Europa 2011, 2015, 2021, onze Lligues Asobal 2011, 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, vuit Copes del Rei 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, nou Copes Asobal 2012, 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, nou Supercopes d’Espanya 2013, 2014, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020, 2021 i deu Supercopa Catalana, Lliga Pirineus abans del 2012 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2017, 2018, 2019, 2020…

Es formà al Centre Natació Mataró, el 1977 passà al Club Natació Montjuïc i fou cinc vegades campió d’Espanya de primera divisió 1978, 1979, 1984, 1985, 1986 Entre els anys 1974 i 1988 fou 331 cops internacional amb la selecció espanyola, entre els quals participà en cinc Campionats d’Europa 1974, 1977, 1983, 1985, 1987, tres Campionats del Món 1978, 1982, 1986 i tres Jocs Olímpics Seül, 1980 Moscou, 1984 Los Angeles, 1988 Fou delegat en cap de la selecció estatal i contribuí als títols olímpic 1996 i mundial 1998 Presidí la divisió de waterpolo de la federació espanyola 1996-2008, de la qual…

A Ginebra, el 17 d’octubre de 1986, la noranta-unena sessió del Comitè Olímpic Internacional va elegir la ciutat de Barcelona com a seu organitzadora de la XXV Olimpíada dels temps moderns Canvis en la convocatòria dels Jocs Olímpics A la primera votació, Barcelona –que ja havia estat candidata els anys 1920, 1931 i 1936– va obtenir 29 vots París, 19 Belgrad, 13 Brisbane, 11 Birmingham, 8, i Amsterdam, 5 A la tercera, Barcelona, 47 París, 23 Brisbane, 10, i Belgrad, 5 Els Jocs es van inaugurar a Barcelona, a l’Estadi Olímpic de Montjuïc que més tard es va anomenar…

Vida Fill de l’escenògraf Pere Queraltó Pintor i decorador professional, és repòrter fotogràfic, cinematogràfic i videogràfic, i coautor dels dos volums d’ Històries illustrades de Sarrià 1997-98 Com a cineasta amateur començà filmant cintes de viatges a la dècada del 1950, i el 1968 s’inicià com a amateur El seu film més notori és Els raiers 1972, Finita Umbert, medalla d’argent en documentals al XXXVI Concurs Nacional de Cinema Amateur 1973, entre altres premis Fou president durant tretze anys de la Secció de Cinema Amateur del CEC i cap del gabinet fotogràfic de la revista…

Destinada, en un principi, a allotjar els participants en els Jocs, es troba als terrenys que abans ocupaven els locals industrials situats entre la via del tren i la mar El projecte urbanístic general anà a càrrec dels arquitectes J Martorell, O Bohigas, D Mackay i A Puigdomènech, i les diverses unitats residencials foren assignades a arquitectes que havien obtingut algun premi FAD Construcció del Palau Sant Jordi i la Vila Olímpica Del conjunt arquitectònic destaquen els cinc edificis porta, destinats a oficines o equipaments tecnològics, els parcs del Litoral, del Poblenou i de Carles I,…

Especialista en gimnàstica rítmica, es formà a l’INEF Aconseguí els primers títols en els campionats de Catalunya l’any 1977 Guanyà dos títols de campiona d’Espanya absoluta 1982 i 1984, i com a gimnasta de la selecció estatal participà en dos campionats d’Europa, l’any 1982 a Stavanger Noruega i el 1984 a Viena on fou medalla de bronze, i en dos campionats del món, a Estrasburg el 1983 i a Valladolid el 1985 En els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 aconseguí la sisena posició, i fou la primera esportista espanyola a aconseguir un diploma olímpic L’any 1985 fou guardonada com la…

El 1976 aconseguí el primer lloc de l’Orde del Mèrit britànic per als jugadors del circuit europeu títol que assolí després cinc vegades més i s’adjudicà la copa del món per equips amb Manuel Piñero, trofeu que aconseguí de nou el 1977, amb Antonio Garrido Entre altres torneigs guanyà el Masters dels EUA 1980 i 1983, considerat el campionat més important del món, l’ open britànic 1979, 1984 i 1988, els open d’Holanda 1976, França 1977, el Japó 1977, 1978, Alemanya 1978, 1988 i Escandinàvia 1978, 1981, 1988, el World Match Play 1981, 1982, 1983, 1985, el Perrier 1995, la Ryder Cup 1985, 1987,…

És escorta del CD Ilunion de Madrid, equip amb el qual aconseguí onze Lligues i deu Copes del Rei Amb la selecció espanyola de bàsquet amb cadira de rodes participà en els campionats del Món 1998, 2014 i d’Europa 2002, 2003, 2007, 2009, 2011, 2013, 2015, i en el seu palmarès figuren dues medalles de bronze en els campionats continentals 2011 i 2013 També formà part de la selecció que participà en els Jocs Paralímpics de Londres 2012, on obtingué un diploma olímpic, i en els de Rio de Janeiro 2016, on guanyà la medalla de plata També ha practicat altres esports, com el tennis de…

Al final de la dècada de 1970, presidit per Amador Sierra, tingué una etapa d’èxits rellevants protagonitzada per Francesc Jiménez, campió d’Espanya de pes ploma 1980, i Lluís Rodríguez, campió estatal de pes minimosca 1979 que també foren campions catalans del seu pes, com Antoni Vargas, campió de Catalunya amateur de pes mosca 1979 Fou guardonat per la Federació Catalana de Boxa com la societat pugilística més destacada de l’any 1979 El 1983 també fou premiat per la Federació Espanyola de Boxa per la seva campanya de foment de la boxa no professional Al principi de la dècada de 1990 Manuel…