Resultats de la cerca
Es mostren 4816 resultats
Stjärnsund

Stjärnsund
kaisidan.dinstudio.se
Matilde Llòria
Literatura
Poetessa, de nom real Matilde González Palau.
Residí a València des que tenia un mes Escriví poesia, tant en castellà Camino del cántico 1949, Aleluya 1952, premi València de Poesia, Canción de Navidad 1965, Un fulgor que se apaga 1981 i Irrepetible alondra 1996 com en català, Altíssim regne 1965, premi València de Poesia i Lloc per a esperança 1975, premi Ausiàs Marc de Gandia Resident a Ourense des del 1942, escriví nombrosos articles i poesia Caixiña de música , 1971, i Dou fe , 1994 en gallec i dictà conferències sobre literatura gallega
bît-hilâni
Història
Palau de l’època sirohitita i posterior.
Disposa d’un pòrtic obert, amb un nombre imparell de columnes que suporten el trespol d’una sala rectangular sala del tron, amb la dimensió més llarga parallela a la façana
Biblioteca Bartomeu March
Historiografia catalana
Biblioteca situada al Palau March de Palma.
Desenvolupament enciclopèdic S’obrí al públic el 1970 amb un fons d’obres de les Illes Balears, Catalunya i València Aquest fons primitiu contenia uns 30000 volums de dues colleccions privades, la del bibliòfil català Lluís Plandiura i la del bibliòfil mallorquí Pere Sampol i Ripoll El 1976, quan es creà la Fundació Bartomeu March, de caràcter beneficodocent, B March feu donació de la seva biblioteca particular relacionada amb la Corona d’Aragó a la biblioteca, que passava a dependre de la fundació L’objectiu d’aquesta biblioteca ha estat disposar de tots els llibres escrits per autors de les…
Montserrat Llorens i Serrano
Historiografia catalana
Historiadora.
Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…
,
Rogel·li Duocastella i Rosell
Sociologia
Sociòleg.
Sacerdot, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb l’estudi Sociología religiosa de una ciudad Mataró En 1956-57 dugué a terme un interessant estudi sociològic sobre els suburbis de Barcelona Posteriorment creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada a l’Estat espanyol CESA i promogué uns cinquanta centres socials L’any 1963 fundà i dirigí l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada, que més tard passà a anomenar-se Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada Feu estudis sobre…
Miquel dels Sants Cunillera i Rius
Història
Política
Metge i polític.
Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra
parc de Samà

Palau que forma part del conjunt del Parc de Samà, a Cambrils
© Fototeca.cat
Gran parc del municipi de Cambrils (Baix Camp), al N del terme, al límit amb el Mont-roig del Camp.
Fou construït l’any 1882 per J Fontserè i Mestre , per a residència de Salvador de Samà i de Torrents , marquès de Marianao Ocupa 20 ha, amb jardins, un estany artificial i un sumptuós edifici En destaquen el mobiliari colonial i la collecció de pintura Cusachs, Hayez, Fortuny, Madrazo, Urgell La biblioteca conté 4000 volums
Montiró

Antic palau dels Margarits, conegut per Ca l’Isern, Montiró (Alt Empordà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del terme de Ventalló (Alt Empordà), situat a l’E del cap del municipi.
De l’església parroquial de Sant Sadurní depèn la de Pelacalç
classicisme francès
El palau reial de Versalles, obra paradigmàtica del classicisme francès
© Corel Professional Photos
Art
Literatura
Corrent estètic que predominà a França durant el regnat de Lluís XIV i afectà l’art i la literatura.
El classicisme esdevingué art oficial de la cort francesa La importància més i més gran de París afavorí aquesta idea Les raons que feren possible aquest fet no són únicament d’ordre esteticoartístic, sinó degudes a l’existència d’una societat cortesana que absorbia els artistes i la creació d’un mercat d’art ja durant la primera meitat del s XVII Les arts recolzaren en les regles de l’Académie proposades per Charles Le Brun, el qual integrava l’allegoria a la representació de la Història, cercant una normativa estètica i un didactisme polític, aquest darrer per la imatge, parallel al…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina