Resultats de la cerca
Es mostren 1630 resultats
Pere Enric de Ferran i de Rocabruna

Pere Enric de Ferran i de Rocabruna
© Fototeca.cat
Música
Músic.
Féu estudis amb Melcior Rodríguez i Alcàntara, i els amplià amb Enric Morera Residí a Brusselles, on estrenà amb èxit Autor d’obres escèniques Las bodas de Camacho 1903, amb text de Jacint Grau i Delgado, La cegueta, amb text de Modest Urgell, Les amants de Palerme, òpera en tres actes, i l’opereta Barnum Estrenà al Théâtre de la Monnaie, de Brusselles, el poema simfònic Soir Confidentiel 1913, amb text de Jean Delville Compongué poemes simfònics, arranjà cançons populars catalanes l' Andante Elegíaco 1902 i Primavera 1914
Benet Espanyol
Literatura
Cristianisme
Poeta, doctor en teologia i arts.
Predicador, compongué una poesia liminar per a l’obra de Francesc d’Olesa Menyspreu del món 1540, que aquest li havia sotmès a correcció, i publicà el poema Devota contemplació Mallorca, 1541 Signà les seves poesies amb el pseudònim Benet Hispano N’ha pervingut, a més, un sermó en llatí i català, la Historia de Sancta Fide Catholica 1558, que explica els orígens de l’església de Santa Fe de Palma, amb notícies interessants sobre els jueus mallorquins, de la qual es conserven una versió llatina i una de castellana 1558
,
Antoni Brenac
Literatura
Poeta en llatí.
El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants
,
Acatist
Música
Himne acròstic, d’acord amb les vint-i-quatre lletres de l’alfabet grec, en lloança de la Mare de Déu.
El nom akàthisto fa referència al fet que es canta dempeus, ’sense seure' Pertany al gènere kontàkion D’autor anònim, segurament del final del segle V o començament del VI, i molt popular, és cantat el dissabte de la cinquena setmana de Quaresma en les esglésies de tradició bizantina És format per un conjunt de dotze grups de dues estances cadascun, precedit d’un kontàkion en què la ciutat de Constantinoble dedica aquest poema a la Mare de Déu, en record de l’alliberament de la ciutat del setge dels àvars
Frederik Paludan-Müller
Literatura danesa
Escriptor danès.
Té una primera etapa romàntica a la manera de Heine, Musset i Byron Raab til Polen ‘Crit a Polònia’, 1831, sobre la revolta polonesa contra els russos i la consegüent repressió, Danserinden ‘La ballarina’, 1833, Amor og Psyche ‘Amor i Psique’, 1834 i el volum de Poesier 1836-38 L’evolució cap a una poesia amorosa i mitològica —no germànica, sinó grecoromana—, antiromàntica i sovint pessimista, és assenyalada pel poema Venus 1841 a aquesta etapa pertanyen les novelles Adam Homo 1841-49 i Ivar Lykke 1866-73, i el recull Nye Digte ‘Nous poemes’, 1861
llibre dels Proverbis
Llibre de l’Antic Testament, entre els llibres sapiencials.
Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als segles V-IV aC
Vicenç Solé i de Sojo
Literatura catalana
Història del dret
Poeta i jurista.
Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco
,
Sili Itàlic
Literatura
Poeta llatí.
Segons Plini el Jove, féu de delator sota el regnat de Neró, el qual el nomenà cònsol Fou procònsol d’Àsia en temps de Vespasià Retirat a la Campània, es lliurà a l’estudi i, seguint l’ideal estoic, arribat a la vellesa, gairebé es deixà morir de gana Escriví el poema èpic Punica , en 17 llibres, narració plena de gust retòric i d’exaltació del sentiment de l’antiga grandesa romana, que descriu la segona guerra púnica No pot ser considerada obra seva la Ilias Latina , que durant molt temps li fou atribuïda
Vittorio Sereni
Literatura italiana
Poeta italià.
Llicenciat en lletres, es dedicà alguns anys a l’ensenyament La seva poesia, de fortes arrels hermètiques, tendeix, no obstant això, al realisme De la seva producció cal destacar Frontiera 1941, Diario d’Algeria 1947, que recull la seva experiència d’oficial d’infanteria a Grècia i Sicília, presoner el 1945, en el tercer recull, Gli strumenti umani 1965 el seu compromís moral i civil es fa encara més palès Després d’un llarg silenci publicà Un posto in vaccanza 1971, poema de la crisi de qui reconeix el pas del temps
Josep de Segarra i de Baldric
Historiografia
Historiador.
Fill d’un ciutadà honrat de Barcelona i després cavaller, Joan Francesc de Segarra i Gassol Doctorat en lleis a Cervera, el 1759 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Deixà inèdit un interessant poema català en octaves, Cant a l’hermosura , i publicà Compendio de la historia de la España transfretana 1766 i Historia del origen y fundación del Sagrado Orden de los Siervos de María y de sus siete beatos fundadores 1777, que traduí de l’italià Fou avi de Ferran de Sagarra i de Llinàs
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina