Resultats de la cerca

Era l’antic vescomtat d'Urgell, limitat a la part més antiga del comtat des de la creació del vescomtat del Baix Urgell ben aviat anomenat d’Àger pel comte Ermengol V el 1094, en intentar la reconquesta de Balaguer El 1126, el vescomte Pere Ramon, que vinculà a la seva, per matrimoni, la casa vescomtal de Cerdanya, prengué el títol de vescomte de Castellbò, que dugueren des d’aleshores els seus successors vescomtat de Castellbò

Vida i obra Concorregué almenys a dos certàmens immaculistes, el del 1474, on presentà una composició en rims estramps, de clara influència corellana, Si m’atrevesch entrar l’escura silva , i el del 1487, amb Lo digne mossén Dimas , guanyadora del robí L’any 1488 prengué part en un altre certamen en llaor de sant Cristòfor, on participà “sols per honor” amb la poesia Hon Deu està localment se nomena Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Vegeu bibliografia

Fou pioner en la retransmissió esportiva en directe, juntament amb el programa Catalunya Deportiva Oferia una panoràmica de l’esport català i obria un petit espai de participació en directe dels oients, que en les dècades posteriors prengué rellevància i es popularitzà com a fórmula radiofònica en diferents programes de temàtica esportiva Inicià les emissions els diumenges a la nit amb l’objectiu de comentar la jornada esportiva, principalment futbolística Posteriorment s’estengué a altres dies de la setmana

És la primera competició de polo femení que es disputà a l’Estat espanyol Prengué el nom de José O’Neill, gran aficionat a aquesta disciplina hípica i expert en doma clàssica, que en patrocinà la primera edició i d’aleshores ençà es convertí en el padrí del polo femení a Catalunya Es disputa al mes de març i hi han participat equips procedents de països com França, Irlanda, Holanda, Suècia, Argentina, Alemanya, Estats Units o la República Dominicana

Fundat el 1979 com a Escodines Futbol Sala, el 1997 prengué el nom actual La temporada 2002-03 ascendí a la divisió de plata del futbol sala espanyol, on jugà dues temporades Posteriorment retornà a la tercera categoria estatal La temporada 2004-05 fou subcampió de la Copa Catalunya Entre els seus equips inferiors, el juvenil competeix en categories estatals Ha guanyat dues vegades 1989, 2004 el guardó a la millor entitat esportiva de la Ciutat de Manresa

Fundat el 1949, nasqué amb el nom de Casino Dapsa Amposta Durant els anys seixanta i setanta participà en competicions provincials El 1980 prengué el nom actual El 1983 s’inaugurà el pavelló municipal, que permeté l’augment del nombre d’equips en categories inferiors, i el primer equip jugà a primera catalana Entre el 1994 i el 2003 patí una greu crisi Un cop superada, s’inscriví de nou a campionats territorials i restaurà l’escola de bàsquet

Fundat l’any 1979, fou un dels clubs pioners del futbol sala català Inicialment prengué el nom d’UE Mataró i s’inscrigué a la lliga de la Federació Catalana de Futbol Més endavant fou conegut com FS Mataró Tiritas i jugà en categories estatals durant la dècada de 1980 Desaparegué als anys noranta i l’any 2000 fou refundat com a CFS Mataró, que juga en categories d’àmbit català i utilitza el pavelló municipal Josep Mora

Fundat el 1860 sota el nom d’Ateneu Català, el 1872 es fusionà amb el Casino Mercantil Barcelonès i prengué el nom actual S’hi començà a practicar l’esgrima el 1894 El 1906 s’installà la sala d’armes a la planta baixa del palau Savassona i fou dirigit pel mestre Josep Bea La sala disposava de gimnàs, dutxes i zona de massatge L’Ateneu Barcelonès participà en la fundació el 1922 de la Federació Catalana d’Esgrima

Fundat el 1930 amb la denominació de Grup Excursionista Àliga, el 1932 prengué el nom actual Inicialment disposava d’una secció de cultura i d’una biblioteca, i el 1933 s’amplià amb les seccions d’excursionisme i d’atletisme Durant la dècada de 1950 creà les seccions d’escalada i d’espeleologia Els anys seixanta arribà a tenir uns 700 socis, moment en el qual feu diversos descobriments espeleològics El 2010 tenia uns 300 socis

Pràcticament inexistent abans del règim socialista de Hoxha, prengué una certa volada sota l’ègida soviètica, especialment amb Skanderbeg , epopeia històrica nacional realitzada en coproducció amb l’URSS el 1954 La socialització permeté a Albània de muntar uns estudis a Tirana 1958, on fou feta una gran quantitat de documentals propagandístics i educatius De la producció de llargmetratges, escassa aproximadament cinc a l’any, en destaquen Kristao Damo ‘La tempesta’, 1959 i Viktor Gjika ‘Els camins blancs’, 1974