Resultats de la cerca

Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882

El 834 presidí un tribunal sobre reclam d’unes aprisions per part de Dextre, contra Teofred, fill de l’hispà Joan El 836 els vescomtes Ermenard i Austen ja l’havien succeït El fidel Esteve, que rebé un precepte de Carles el Calb, afavorint-lo de béns al Narbonès 849, qualificat el 852 de vassus dominicus i jutge del tribunal del comte Odalric, marquès de Gòtia, a Crespià Narbonès, deu ésser un altre personatge, probablement el seu fill 880

Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946

Predicà als Països Baixos 716, i el 718 Gregori II li conferí la missió de predicar a la Germània i es canvià el nom de Winfrid pel de Bonifaci Entre el 743 i el 744 presidí diversos sínodes francs, i en retornar a la missió 744 fou assassinat pels pagans Fundà el monestir de Fulda, on és enterrat Fou canonitzat el 1874 És venerat com a patró d’Alemanya La seva festa se celebra el 5 de juny

Presidí el FC Barcelona 1915-16 i durant el seu mandat es produí la primera gran polèmica amb el Real Madrid l’equip blaugrana es retirà del Campionat d’Espanya en el quart partit de la semifinal acusant l’àrbitre de par-cial i a continuació tota la directiva barcelonista presentà la dimissió Aquella temporada el Barça guanyà el Campionat de Catalunya Anteriorment havia estat tresorer del club i més tard fou president honorari del Club Esportiu Sitgetà

Militar de professió, el 1940 fou nomenat president de la Sociedad de Tiro de Barcelona Ocupà la presidència de la Federació Espanyola de Tir Olímpic fins el 1954 i, posteriorment, en fou nomenat president d’honor Publicà obres i treballs sobre armes, balística i camps de tir També formà part de la Real Sociedad Colombófila de Catalunya, presidí la Reial Federació Columbòfila Espanyola entre el 1912 i el 1914 i fou redactor de La Paloma Mensajera

Fundà i presidí 1905-69 el Reial Moto Club de Catalunya RMCC Participà també en diverses proves com a pilot Feu possible l’organització del Gran Premi d’Espanya, única prova estatal puntuable per als Campionats del Món de pilots i marques 1961, i collaborà en l’organització del Gran Premi d’Europa de l’Ametlla, la Gran Prova Barcelona-Madrid-Barcelona i el Trofeu Armangué En honor seu, el RMCC instituí el trofeu Joaquim Dalfau Abella el 1962

Fundà el Club de Tir Berga 1959, que presidí durant trenta-quatre anys Disputà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya de tir de precisió, exercí d’àrbitre en l’àmbit estatal i fou directiu de la Federació Catalana de Tir Olímpic També fou ciclista de l’equip Berkel Participà en la fundació del Comitè d’Amics del Ciclisme del Berguedà i el Club Ciclista Berga 1982 Fundà el Club Atlètic Berga 1960, on feu d’entrenador

Soci del Club Muntanyenc Barcelonès, fou àrbitre de les competicions organitzades per la Federació Catalana d’Esquí FCE al llarg de gairebé quaranta-cinc anys Presidí el Collegi Català d’Àrbitres durant tres anys i, posteriorment, ingressà al comitè de cronometradors de la mateixa federació També feu tasques directives a la FCE i impulsà l’especialitat de salts, de la qual fou jutge d’estil en competicions internacionals Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993

Membre de la Unió Velocipèdica Espanyola des del principi del segle XX, l’any 1911 en fou escollit delegat Combinà aquest càrrec amb el de directiu de la Societat Aeronàutica Espanyola L’any 1912 fundà l’Sport Ciclista Català, que presidí fins el 1914 i al qual conferí un esperit no competitiu i de ciclisme de lleure Un cop deixà la presidència, continuà vinculat a l’entitat com a directiu Posteriorment també fou president de la Unió Velocipèdica Espanyola