Resultats de la cerca

Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les religions no…

Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com  El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993,  Antoni Tàpies Certeses sentides 2000,  La ciutat del dissens Espai comú i…

Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable…

Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…

És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…

Professor emèrit del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia Actualment dirigeix el departament de sociologia de la Universitat de Yale, on segueix desenvolupant la seva tasca docent i investigadora És codirector, juntament amb Ron Eyerman, del Center for Cultural Sociology de la mateixa universitat Els seus treballs tracten aspectes relacionats amb la sociologia cultural, la teoria sociològica i la política En aquest darrer àmbit, la seva obra The Civil Sphere 2006 ha tingut un notable ressò i ha influït ostensiblement en debats d’actualitat a l’entorn de qüestions…

Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de 1978 Aquest…

El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…

Inicià les emissions de manera experimental l’11 de setembre de 2003, coincidint amb el vintè aniversari de TV3 Està dissenyat com un canal de televisió de producció íntegrament digital amb tecnologia desenvolupada per l’equip tècnic de Televisió de Catalunya Utilitza un plató virtual generat per ordinador, fet que li permet adequar-se de manera dinàmica a les necessitats de la programació Des del 10 de gener de 2011 retransmet en directe el Telenotícies vespre  simultàniament amb TV3, amb traducció simultània a la llengua de signes catalana Concebut per a ésser emès com un canal de televisió…

De jove milità en el tradicionalisme, en la seva branca més catalanista i democràtica, i fou secretari de redacció d' El Correo Catalán Participà en la Conferència Nacional Catalana del 1922 Durant la Dictadura fou empresonat i traslladat a Madrid per pocs dies Collaborà en l’Acció Social Popular i s’especialitzà en qüestions penitenciàries Fou vicepresident de la Joventut Tradicionalista Davant la prohibició dels dirigents tradicionalistes de participar en la campanya per l’Estatut, deixà el partit i fundà amb altres companys la Unió Democràtica de Catalunya 1931 En fou membre…