Resultats de la cerca

Lluneta creixent o simplement creixent quan les banyes són dirigides cap al flanc destre de l’escut, lluneta muntant esquerra lluneta bolcant dreta lluneta minvant o simplement minvant quan miren al flanc sinistre, lluneta muntant o simplement muntant quan són dirigides vers el cap, i lluneta bolcant o simplement bolcant quan ho són vers la punta

Hom parla també de gaiat al cap i alçat quan el vèrtex de la gaia és la meitat de la línia inferior del cap, de gaiat al cap i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, de gaiat a la punta i abaixat quan és la meitat de la línia superior de la punta, i de gaiat a la punta i alçat quan és a la meitat de la línia inferior del cap Quan els costats de la gaia són curvilinis en direcció al seu interior té lloc el gaiat corbat El camper és sempre a la part que resta dins la gaia

La seva representació ordinària és la de rampant, que no cal indicar Altres representacions són el lleó lleopardat o lleó passant , quan es representa passant i amb el cap de perfil Se’n diu lleopard quan és passant però té el cap de cara, i lleopard lleonat quan és en posició rampant però amb el cap de cara Hom parla de cap de lleó quan només es representa el cap de perfil si el cap és representat de cara, hom parla de cap de lleopard , i de lleó de Sant Marc quan ho és assegut, alat, nimbat d’or i posat de cara, tenint entre…

Hom els anomena formules aliterades , quan es repeteixen uns mateixos sons, si més no semblants, i contenen, gairebé sempre, una idea significativa comuna voraviu apofòniques , quan es diferencien mútuament per un fonema vocàlic ziga-zaga, baliga-balaga geminades quan són una repetició pura i simple de la mateixa paraula leri-leri, xano-xano i rimades quan es diferencien mútuament per un fonema consonàntic corimori

Quan n = 2, hom parla de parella , quan n = 3, de triplet, i quan n = 4, de quatern

Els punts reben diferents noms segons l’instrument amb el qual són fets punts a l’agulla, punts al boixet, punts de ganxet , etc, segons les diverses formes que prenen en determinades parts d’una peça o vestit punt de trau, de botonera, d’escapulari , etc, segons la manera com són lligats els fils punt de cadeneta, d’encreuament, de mitja, imperial, nuat, etc, etc El punt de cadeneta consisteix en una reunió de bagues formant cadena, obtinguda amb el ganxet o en el brodat El punt d’encreuament és el determinat per un fil d’ordit i un de trama en entrecreuar-se per la situació relativa que…

Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir…

Es diu que l’acord es troba en estat fonamental quan la fonamental n’és la nota més greu, i es parla d’acord invertit quan no ho és, considerant estats diferents cadascuna de les inversions L’estat de l’acord no altera, en principi, la seva identitat, però sí que ho fa amb la seva estabilitat Es considera que l’acord en estat fonamental és molt més estable que l’acord invertit La 1a inversió o acord de sexta es dona quan la nota més greu és la 3a de l’acord, la 2a inversió o acord de sexta i quarta quan el baix és la 5a, i la 3a inversió o…