Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Història
President del consell d’Aragó i eclesiàstic.
Fill del cinquè duc de Sogorb i sisè de Cardona, Enric d’Aragó Format a Salamanca, on ocupà la càtedra d’institucions canòniques 1649, des del 1647 fou canonge de Toledo i ardiaca de Talavera El 1651 fou promotor fiscal de la inquisició, i, dos anys després, regent de Catalunya al consell d’Aragó Ordenat sacerdot 1655, fou creat cardenal de la corona 1660, i a Roma hagué d’intervenir en l’enfrontament entre Lluís XIV i el papa, per la qüestió de la immunitat diplomàtica Nomenat virrei de Nàpols 1664-66, bé que interí, procurà de refer la ciutat de la passada revolta de Tommaso Aniello El 1665…
Jan Willebrands
Cristianisme
Teòleg i ecumenista.
Professor de teologia 1940 i rector 1945 del seminari de Warmond, fou un gran impulsor de l’ecumenisme als Països Baixos, com a president de l’Associació Catòlica per a les Qüestions Ecumèniques 1951, i delegat per a l’ecumenisme de l’episcopat holandès 1958 El 1960 fou nomenat per Joan XXIII secretari del Secretariat per a la Unió dels Cristians en el moment de la seva creació, presidit pel cardenal Bea, del qual fou un gran collaborador Participà activament en el concili II del Vaticà preparant els documents sobre ecumenisme, llibertat religiosa i relacions amb les religions no cristianes…
Xavier Antich i Valero
Filosofia
Filòsof.
Professor d’estètica a la Universitat de Girona Fou director acadèmic del Programa d’Estudis Independents del MACBA Les seves investigacions s’han centrat en els àmbits de l’estètica i l’art contemporanis, especialment en les teories que sorgiren a partir del 1967 i en les pràctiques artístiques dels darrers quaranta anys Alguns dels seus treballs s’han orientat a diverses qüestions d’estètica musical Ha escrit llibres com El rostre de l’altre Passeig filosòfic per l’obra d’Emmanuel Lévinas 1993, Antoni Tàpies Certeses sentides 2000, La ciutat del dissens Espai comú i pluralitat 2013 i …
Pompeu Casanovas i Romeu
Filosofia
Filòsof i sociòleg.
Llicenciat en dret i en filosofia i doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1987 amb una tesi sobre Foucault, ha estat profesor titular de la Universitat de Barcelona i després de la Universitat Autònoma de Barcelona, on imparteix filosofia i sociologia del dret Es formà com a sociòleg a Califòrnia i al Stanford, on amplià estudis, així com a Roma i Bolonya Director de recerca sobre qüestions de sociologia legal, pragmàtica i llei i intelligència artifical, fundà l’Institut de Dret i Tecnologia el 2005 del qual ha estat director fins el 2011 Fou responsable de l’estudi…
concili de Florència

Artur Mas i Gavarró
Dissetè concili ecumènic, començat el 1431 a Basilea, traslladat a Ferrara el 1437, a Florència el 1439 i a Roma el 1443, on acabà (1446).
Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de Roma i les…
comunicació de massa
Filosofia
Sociologia
Transmissió de significats culturals, dirigida a un gran públic.
És feta a través dels anomenats mitjans de comunicació de massa o mitjans d’informació , dels quals són formes típiques, la premsa, la ràdio, la televisió i la cinematografia Aquests mitjans depenen molt sovint d’organitzacions públiques o privades —i també de persones individuals—, que assumeixen la informació com una tasca social però amb uns objectius determinats per raons econòmiques, ideològiques o primàriament informatives Normalment també tenen la finalitat d’ésser mitjans de publicitat , per imperatius de finançament i de rendibilitat En funció, doncs, de la finalitat i del contingut…
Jeffrey C. Alexander
Sociologia
Destacat pensador i sociòleg nord-americà.
Professor emèrit del departament de sociologia de la Universitat de Califòrnia Actualment dirigeix el departament de sociologia de la Universitat de Yale, on segueix desenvolupant la seva tasca docent i investigadora És codirector, juntament amb Ron Eyerman, del Center for Cultural Sociology de la mateixa universitat Els seus treballs tracten aspectes relacionats amb la sociologia cultural, la teoria sociològica i la política En aquest darrer àmbit, la seva obra The Civil Sphere 2006 ha tingut un notable ressò i ha influït ostensiblement en debats d’actualitat a l’entorn de qüestions…
qüestió de confiança
Política
Pràctica de nombroses democràcies parlamentàries per la qual el cap de govern o primer ministre sotmet la seva continuïtat i la de l’executiu que presideix a l’aprovació del cap d’estat o bé de l’assemblea legislativa.
Representa el procediment invers a la moció de censura , impulsada per l’oposició contra el govern En molts països s’utilitza el mecanisme de la qüestió de confiança tot i no estar reglamentat, atès que només cal que el president del govern la plantegi Per regla general, és utilitzada en ocasió de l’aprovació de determinades lleis el suport de les quals no està garantit, i per aquest motiu és molt freqüent en les democràcies on la disciplina de vot no s’aplica de manera molt estricta Poc utilitzada en el sistema parlamentari espanyol, hi és tanmateix regulada en la Constitució de 1978 Aquest…
Escola Catalana

Exemplar de la revista Escola Catalana (juny del 2012)
Revista editada per Òmnium Cultural.
El primer número aparegué el desembre del 1965 i fins el 1967 no tingué un títol estable, atès que es publicà en forma de carta per eludir la censura Posteriorment aparegué mensualment com a butlletí de la Delegació d’Ensenyament d’Òmnium Cultural i es consolidà, malgrat les fluctuacions en el títol i en les denominacions de les seccions responsables L’octubre del 1976 aparegué definitivament com a publicació de la Delegació i suplement del Butlletí interior d’Òmnium Cultural L’octubre del 1984 adoptà el títol d’ Escola Catalana subtítol del butlletí A partir d’aleshores es modernitzà i es…
Canal 3/24
Canal específic i continu de notícies i informacions de Televisió de Catalunya que emet les 24 hores.
Inicià les emissions de manera experimental l’11 de setembre de 2003, coincidint amb el vintè aniversari de TV3 Està dissenyat com un canal de televisió de producció íntegrament digital amb tecnologia desenvolupada per l’equip tècnic de Televisió de Catalunya Utilitza un plató virtual generat per ordinador, fet que li permet adequar-se de manera dinàmica a les necessitats de la programació Des del 10 de gener de 2011 retransmet en directe el Telenotícies vespre simultàniament amb TV3, amb traducció simultània a la llengua de signes catalana Concebut per a ésser emès com un canal de televisió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina