Resultats de la cerca
Es mostren 2504 resultats
Gregori XVI
Cristianisme
Nom que adoptà Bartolomeo Alberto Cappellari en esdevenir papa (1831-46).
Religiós camaldulenc, fou creat cardenal 1826 i prefecte de Propaganda Fide Elegit papa, reprimí amb l’ajut d’Àustria la revolta contra el poder pontifici iniciada a Bolonya Tingué un govern accidentat per la ruptura de relacions diplomàtiques amb Espanya i Portugal 1835-40 i amb Prússia i Rússia pels matrimonis mixts i la persecució tsarista contra els catòlics rutens Condemnà Lamennais 1832 i GHermes 1835
Josep Cucarella
Literatura catalana
Poeta i col·loquier.
Religiós franciscà, participà en els certàmens poètics celebrats a València el 1665 i el 1668 Al primer presentà un romanç de setanta-dos versos en català En lo Paraís Ternal , que, amb altres octaves i sonets, foren editats a València el 1665 i el 1669 També és autor d’un colloqui que no s’ha conservat, però que fou llegit en la justa del Remei València ~ 1656
,
Josep Barceló i Tomàs
Literatura
Medicina
Metge, preceptista i poeta.
Es doctorà en medicina a la Universitat Lulliana de Mallorca 1780 i en fou catedràtic Fou un dels promotors i fundadors de l’Acadèmia Mèdicopràctica de Mallorca 1787 i és autor de diversos tractats mèdics Escriví uns Opúsculos y poesías varias en latín y castellano , obra inèdita, que conté lliçons de retòrica i gramàtica i poesies en castellà i en llatí Carmina heroica , Ode de tema religiós
,
Epicur de Samos
Filosofia
Filòsof grec.
Ensenyà a Mitilene, Làmpsac i Atenes, on obrí, el 306 aC, una escola en un jardí Els seus deixebles el consideraren com un déu La seva doctrina epicureisme i la seva escola adquiriren, en morir ell, un caràcter religiós De la seva obra s’han conservat tres cartes a Heròdot, a Pítocles i a Meneceu i vuitanta aforismes, descoberts el 1822 en un manuscrit del Vaticà
Gregori Ferrer
Literatura
Cristianisme
Poeta i prevere.
Mestre en arts 1578 i catedràtic de filosofia 1588 Ingressà 1592 a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d' Industria , on llegí sis composicions poètiques en castellà, en general de tema religiós, i vuit discursos També participà amb una composició al certamen poètic dedicat a sant Vicent 1600 Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris 1586
,
Sant Llogari de Castellet
Masia de la Sala de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol
© C.I.C -Moià
Església
Antiga església parroquial del municipi de Castellterçol (Moianès), proper a la masia de la Sala, a l’W del terme, a l’esquerra de la riera de Sant Joan (tributària, per l’esquerra, de la riera Golarda).
Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià
Arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Reivindicació de l’arquitectura religiosa contemporània L’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX és encara avui en dia generalment incompresa Durant el segle XIX, la construcció d’esglésies va mirar essencialment cap al passat, considerant que era a l’Edat Mitjana quan s’havia arribat a un nivell més alt de comprensió de l’edifici sagrat i de la seva decoració Probablement, amb la cripta de la colònia Güell comença l’arquitectura religiosa del segle XX El model d’església del segle XIX va ser presentat a l’Exposició Universal de Barcelona de l’any 1888 el de la primera meitat del segle…
Kamakura
Ciutat
Ciutat del ken de Kanagawa, a l’illa de Honshū, Japó.
Situada a la badia de Sagami, dista 7 km de Fujisawa Capital imperial de la dinastia Yoritomo, que ha donat nom a una de les èpoques de la història japonesa 1188-1333, Kamakura ha estat un centre artístic i religiós molt important El famós Gran Buda 1252, monumental escultura sedent de bronze de 14 m d’alçada, és el testimoniatge de la seva esplendor als ss XII-XIII
música eslava
Música
Art musical desenvolupat pels pobles eslaus.
Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa
Keros
Illa
Illa grega de la mar Egea, a l’arxipèlag de les Cíclades.
Amb una alçada màxima de 432m, és actualment deshabitada, però fou un centre religiós important de la cultura ciclàdica , com ho testimonia el gran nombre de fragments d’estatuetes i altres objectes des del bronze antic 4500 aC fins vers l’any 1000aC transportades amb finalitats rituals des d’altres punts de l’Egea i del Peloponès En un illot adjacent, Dhaskalio, hom hi ha descobert restes de construccions cerimonials
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina