Resultats de la cerca

L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del capítol catedral Les seves habilitats musicals foren lloades pels seus…

Dirigí el Liceu de València, on s’organitzà una societat coral, de curta durada, a imitació dels cors claverians És autor d’algunes òperes, entre les quals destaca La Esmeralda , en castellà, que el 1843 obtingué un èxit important a València L’any 1853 estrenà al teatre de la Cruz de Madrid la sarsuela Donde menos se piensa salta la liebre Compongué també una altra òpera en castellà, Don Alonso de Ojeda , i algunes fonts, com M Soriano Fuertes, li atribueixen una tercera, Angélica Després de la temporada que passà a Madrid, vers el 1855 es traslladà a Barcelona Alguns anys més tard està…

De sòlida formació musical, començà a exercir d’organista i mestre de capella a Berlín el 1936 Dos anys després obtingué la plaça d’organista a Sant Nicolau de Potsdam 1938-40 L’esclat de la Segona Guerra Mundial el feu sortir d’Alemanya, i es refugià a França, on fou director musical de la ràdio alemanya a la França ocupada Acabada la guerra retornà al seu país, i entre el 1946 i el 1964 feu d’organista a l’església de Sant Kilian, a Heilbronn El 1947 fundà el Cor Heinrich Schütz, on destacà en el repertori barroc fins el 1973, any en què es retirà Werner excellí sobretot per les seves…

Format a les files del Club Natació Premià, jugà en el primer equip, que entrenà anys després, i fou director tècnic del mateix club A partir del 1998 ocupà diversos càrrecs tècnics en seleccions espanyoles de categories inferiors El 1999 deixà la direcció tècnica del CN Premià i passà a ser el director tècnic de waterpolo de la Federació Catalana de Natació, càrrec que detingué fins el 2006 L’estiu d’aquell mateix any fou seleccionador nacional de Veneçuela als Jocs Centreamericans i del Carib La temporada 2006-07 treballà al CN Barcelona amb els equips de base, i collaborà amb l’equip…

Extrem dret, fou jugador del RCD Espanyol durant tres temporades 1932-35, però jugà tan sols sis partits El 1935 fitxà pel València Acabada la Guerra Civil, formà part de l’equip Recuperación de Levante i després es reincorporà al València, on jugà dues temporades més 1939-41 Després jugà al Màlaga 1941-44 i retornà a la primera divisió amb el Múrcia, on disputà tres temporades fins el 1947 Posteriorment jugà a l’UE Sants 1947-48, el Viladecans 1948-49, el Gavà 1949-50, el Santboià 1950-51 i, de nou, el Viladecans 1951-52, on es retirà Fou campió de Catalunya 1933 i al juny del 1934 jugà amb…

S’inicià en els equips inferiors del Vilobí, i aviat passà al FC Barcelona Fou cedit al Ceuta i al Mataró i la campanya 2002-03 retornà al Barcelona B La temporada següent accedí a la plantilla del primer equip del Barça Hi romangué sis temporades, fins a l’edició 2008-09, i disputà 24 partits Fou tres vegades campió de Lliga 2005, 2006, 2009, una de la Copa del Rei 2009, dues de la Lliga de Campions 2006, 2009, dues de la Supercopa d’Espanya 2005, 2006 i tres de la Copa Catalunya 2003, 2004, 2006 La temporada 2009-10 defensà la porteria del Girona FC, a segona A, i a continuació es …

Actuava de lateral dret i jugà al FC Barcelona entre el 1981 i el 1988, procedent de Las Palmas, on jugà cinc temporades a primera divisió 1976-81 i en el qual es formà Amb l’equip barcelonista disputà 279 partits i marcà 39 gols Fou una vegada campió de Lliga 1985, dues de Copa 1983, 1988, dues de la Copa de la Lliga 1983, 1986, una de la Recopa 1982 i una de la Supercopa d’Espanya 1983 També disputà la final de Copa d’Europa 1986 Després retornà a Las Palmas, a segona divisió 1988-90 Fou nou vegades internacional absolut amb Espanya També s’alineà tres vegades amb la selecció estatal B, dos…

Començà professionalment al Girona 1987-89, del qual passà al Barcelona B 1989-91 Actuava de davanter centre i en la seva primera temporada amb el filial debutà oficialment amb el primer equip Tot seguit fou cedit a l’Albacete 1991-94, a primera divisió, on Benito Floro el reconvertí en lateral dret Aleshores debutà amb la selecció estatal Retornà al Barça la temporada 1992-93 i després jugà amb l’Atlético de Madrid 1994-99, novament amb l’Albacete 1999-00, l’Alavés 2000-03 i el Girona 2003-05 Amb el Barça fou campió de Copa 1990 i de la Copa Generalitat 1993 i amb l’Atlético també guanyà una…

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata al mèrit…

Format al Club Natació Catalunya, destacà en categories inferiors guanyant el Campionat d’Espanya amb el club i la selecció catalana Jugà cedit al Club Natació Terrassa 2003-04, retornà al Club Natació Catalunya 2004-05, i posteriorment formà part del Club Natació Atlètic Barceloneta 2006-11 amb l’excepció de la temporada 2008-09, que jugà al PSV Eindhoven holandès Guanyà cinc Lligues espanyoles 2006-08, 2010, 2011, quatre Copes del Rei 2006-08, 2010, cinc Supercopes d’Espanya 2006-08, 2010-2011 i quatre Copes de Catalunya 2007-2008, 2010-2011 Fou deu vegades internacional amb la selecció…