Resultats de la cerca

Nebot del catedràtic de retòrica Vicent Blai Garcia Estudià teologia a Alcalá, i després es dedicà a la medicina Vidu de la filla de l’escriptor Dionís Pau Llopis, es féu eclesiàstic i fou degà de la collegiata de Gandia Arribà a ésser metge de Felip IV de Castella Autor de Philosophia naturalis sacrosanti corporis Iesu Christi Anvers, 1639 i de Pathologia de morbis in sacris litteris Madrid, 1642

En teologia pastoral és lloc comú la referència a la comunitat de Jerusalem, descrita als Actes dels Apòstols L’exegesi moderna, particularment els mètodes d' història de les formes i història de les redaccions , en parlen sovint tot referint-se a cadascuna de les comunitats on sorgiren i es configuraren els relats evangèlics, determinats teològicament per la situació Sitz-im-Leben i les necessitats de la respectiva comunitat

Hom distingeix entre una saviesa creada i la Saviesa increada, distinta de les persones divines parallel evident amb la doctrina de les energies de GPalamàs La Saviesa, principi teàndric de les coses creades, constitueix el nexe d’unió entre Déu i el món Aquest ensenyament es relaciona amb la teoria platònica de l’ànima del món, amb la doctrina sobre la Theotokos i amb la teologia de l’Esperit Sant

Fou catedràtic d’hebreu des del 1613 i de teologia 1633 a Saumur Descobrí que els signes vocàlics del text hebreu de la Bíblia havien estat inserits pels masoretes i que l’escriptura quadrada hebraica era d’origen arameu La seva Critica sacra trobà una forta oposició en els medis calvinistes, partidaris de la intangibilitat del text hebreu fou publicada a París 1650 pel seu fill Jean, convertit al catolicisme

Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

Ingressà al noviciat l’any 1575, dins la província d’Aragó, i féu els estudis sacerdotals a l’Índia Treballà entre els cristians de Malabar ensenyà teologia i llengua siríaca al seminari de Vaypicota acompanyà l’arquebisbe de Goa en la visita pastoral de la regió, etc L’any 1601 fou nomenat primer bisbe de ritu llatí a Angamala, i en traslladà la seu a Cranganor en ésser elevada a arquebisbat

Es doctorà en teologia 1909 Dirigí La Hormiga de Oro i Fulla Dominical de la diòcesi barcelonina 1907-13 i fou redactor de Vida Cristiana Publicà la versió dels Evangelis 1926, Nocions de litúrgia 1916, L’art i la litúrgia 1913, Missalet 1913, Missal romà 1926-27, en dos volums, i El cardenal Mercier 1926 i diversos estudis lullians Denuncià la falsedat de les profecies de la mare Ràfols

Entrà a l’orde al noviciat de Perusa 1557 féu els estudis de filosofia i teologia a Roma, on fou ordenat l’any 1560 Aviat fou destinat a treballar a les regions centreeuropees, en el moment d’implantació de l’ofensiva contrareformista com a provincial de Polònia, intervingué en la fundació dels collegis de Cluj i Alba Iulia, a Transsilvània La seva actuació fou important, ensems política i eclesiàstica

Ensenyà teologia i retòrica a la Universitat de Torí 1770, però en fou desposseït per les seves idees nacionalistes Entre el 1769 i el 1772 publicà la seva obra fonamental, Le rivoluzioni d’Italia És autor també d' Essai sur la vie et le regne de Frédéric II 1788 i de Storia delle rivoluzioni della Germania 1804 El 1804 es traslladà a París, on fou nomenat bibliotecari imperial