Resultats de la cerca
Es mostren 2571 resultats
Piero Sraffa
Economia
Economista italià, professor a la Universitat de Cambridge a partir del 1927.
El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…
Winfried Georg Sebald
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Desenvolupà una brillant carrera docent a la Gran Bretanya, on fou professor universitari a Norwich i on fundà el British Centre for Literary Translation que dirigí fins l’any 1994 Fou un escriptor tardà i publicà la seva primera novella, Schwindel Gefühle ‘Vertigen Sentiments’, 1990 a quaranta-sis anys Continuà la seva breu, per bé que intensa trajectòria narrativa a Die Ausgewanderten ‘Els emigrats’, 1992, Die Ringe des Saturn ‘L’anell de Saturn’, 1995 i Austerlitz 2001 que el convertiren en un escriptor de culte És una literatura de frontera, rica i complexa, que barreja l’assaig i la…
Carly Fiorina
Economia
Empresària nord-americana, de nom de naixement Cara Carleton Sneed.
Estudià història medieval i filosofia a la Stanford University, administració d’empreses a la University of Maryland i ciències a l’Sloan Institute del MIT L’any 1980 entrà a AT&T, on desenvolupà una trajectòria brillant en les àrees de venda i màrqueting El 1999 fou designada presidenta i consellera delegada d’HP, i esdevingué així la primera dona que dirigia una empresa que cotitza a l’índex Dow Jones, de la borsa de Nova York Des d’aquest càrrec Fiorina encapçalà una ampliació decidida de les activitats d’HP El 2005 cessà dels càrrecs en aquesta companyia Posteriorment emprengué una…
Josep Marimon i Juliach
Economia
Empresari i banquer.
El 1877 emigrà a Cuba amb els seus pares, que es dedicaven al comerç de grans i farines S'establí a Santiago i hi treballà com a dependent a la coneguda casa Brauet y Cía, de la qual, més tard, n'esdevingué gerent Emprenedor empresari, fundà, el 1907, la Compañía Eléctrica de Alumbrado y Tracción de Santiago de Cuba posteriorment, també altres empreses com The Cienfuegos, Palmira and Cruces Electric, Railway & Co Membre actiu a diferents entitats finaceres i industrials, en les quals tingué càrrecs importants director i president del Banc Espanyol de l’Illa de Cuba i també de la Cambra de…
Michael Douglas
Cinematografia
Actor i productor cinematogràfic nord-americà.
Fill de Kirk Douglas, produí One Flew Over the Cuckoo's Nest 1975 Posteriorment desenvolupà una sòlida trajectòria com a actor coronada amb l’Oscar per Wall Street 1987 Altres films que ha interpretat són The China Syndrome 1978, The Star Chamber 1984, A Chorus Line 1986, Fatal Attraction 1988, Shining Through 1991, Basic Instinct 1992, Disclosure 1994, The Gost and the Darkness 1996, A Perfect Murder 1998, Traffic 2000, Don't say a Word 2001, One Night at McCool’s 2001, It Runs in the Family 2003, i The In-Laws 2003 També ha seguit desenvolupant la seva activitat com a productor Des dels…
Pilar Aymerich i Puig
Fotografia
Fotògrafa.
Estudià teatre a Barcelona i a Londres, on s’introduí en el camp de la fotografia N’amplià coneixements als estudis Raphael de París S’ha especialitzat en la fotografia de retrat i de reportatge Collabora en diverses publicacions periòdiques Serra d’Or , Destino , Triunfo , El País , Fotogramas , Cambio 16 , La Calle , Qué Leer , etc i ha fet algunes exposicions, entre les quals destaca “Memòria d’un temps 1975-1979” 2004 al Museu d’Història de Catalunya, sobre la Transició espanyola a Catalunya Ha estat guardonada amb la Creu Sant Jordi 2005, el premi Solidaritat 2002 de l’Institut de…
Arnau Elias Centelles
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze rècords de…
Lluís Bernat i Ferrer
Literatura catalana
Escriptor.
Fundà el setmanari La Trona 1894, de tendència republicana, que aparegué irregularment durant divuit anys Escriví algunes obres teatrals Moros en l’Horta , 1893 i diverses novelles curtes, una de les quals, Caciquisme roig 1904, prologada per Rodrigo Soriano, atacava durament la política de Vicent Blasco i Ibáñez i és un text molt representatiu de les lluites internes del republicanisme valencià de l’època El 1908 promogué i dirigí El Cuento del Dumenche , des d’on polemitzà amb Teodor Llorente i amb els literats de Lo Rat-Penat, els quals acusava de distanciar-se del poble i d’emprar un…
,
digressió

Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
acceleració d’un punt

Acceleració d’un punt
© Fototeca.cat
Física
Variació de la velocitat del punt respecte al temps.
En el seu sentit més general és el vector a = < d v /dt , on v és el vector velocitat del punt del fet que v = d r /dt resulta que a = d 2 r /dt 2 , on r és el radi vector La unitat d’acceleració és el m/s 2 En termes dels vectors tangent t i normal n a la trajectòria, a pot escriure’s com a = dv/dt t + v 2 /ρ n , essent ρ el radi de curvatura La primera component és l’ acceleració tangencial és deguda al canvi de valor de la velocitat i la segona és l’ acceleració normal és deguda al canvi de la direcció de la velocitat En el cas…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina