Resultats de la cerca

Fou enginyer de la foneria dels Girona i, després, de la companyia de ferrocarrils MSA Fou un actiu excursionista de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Exercí la crítica musical a La Renaixença i La Veu de Catalunya , des d’on impulsà el wagnerisme i hi publicà també articles de costums de to satíric, recollits en part al volum Llibre de memòries 1903 Altres narracions seves foren recollides a Lectura Popular

Feu estudis eclesiàstics al seminari de la Seu d’Urgell i des del 1905 exercí el seu treball pastoral a la Vall d’Aran És autor d’un Vocabulari aranès 1915 entre els seus poemes en aranès cal destacar Era Val d’Aran , Veu det campanau i Era poma trigada Collaborà a la revista gascona Era Bouts dera Mountanho  i traduí el catecisme diocesà a l’aranès, bé que resta inèdit

Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà

Implica en el fragment indicat un ús de la veu més pròxim a la parla, tot perdent el seu caràcter melòdic, com per exemple en els diàlegs d’algunes opéras-comiques En ocasions també és utilitzat en la música instrumental, amb un sentit molt més difús o indeterminat, relacionat amb la noció d’eloqüència musical pròpia del pensament del segle XVIII En són indicacions sinònimes parlando i parlante

Fou rector de Santa Maria de Llerona i de Sant Martí de Cerdanyola, arxipreste de Sabadell i canonge de Lleida Collaborà a Catalunya i a La Veu de Catalunya Guanyà nombrosos certàmens poètics, entre els quals els Jocs Florals de Barcelona La seva poesia combina la temàtica moralitzant i religiosa amb el retrat costumista Publicà Els Sants Màrtirs de Catalunya 1899 i Rectorals 1921 És germà de  Ramon Garriga i Boixader

Estudià amb el violinista G Charpentier i amb A Choron El 1825 debutà com a tenor en el paper del comte d’Almaviva d' El barber de Sevilla , i prosseguí els estudis de cant a Itàlia, on tingué molta nomenada com a tenore di grazia Un dels seus majors èxits l’assolí el 1835 a Nàpols, amb el paper d’Edgardo de Lucia de Lammermoor , al temps que el timbre de la seva veu s’enfosquí per influència de les tècniques de cant de Domenico Donzelli En retornar a França, participà en les interpretacions de diferents obres de G Rossini, F Halévy, H Berlioz, DF Auber, G Donizetti i les…

El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament…

L’església és formada per una nau, allargada per llevant segurament vers el 1880 any en què s’installà la barana que protegeix de l’estimball que hi ha en aquest cantó, que es cobreix amb volta de canó A migdia hi ha un portal antic, de mig punt i petites dovelles, i al seu costat, per l’interior, es veu una finestra avui cegada En aquest costat de migdia té una construcció adossada

Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu

El Partit Popular Europeu PPE suspèn el FIDESZ de veu, vot i representació en els òrgans i actes del partit El FIDESZ, liderat pel primer ministre Viktor Orbán i que controla dos terços al parlament hongarès, rep la sanció per les vulneracions de l’estat de dret, de la llibertat d’expressió i les campanyes contra els immigrants Inicialment se n’havia demanat l’expulsió però finalment s’opta per la suspensió