Resultats de la cerca

La geografia Cap de comarca, Vilanova i la Geltrú 54230 h 2001 L’accident principal és el massís de Garraf, tallat per nombroses falles, la més important de les quals separa la comarca de la depressió de l’Alt Penedès d’altres, paralleles, són a l’interior del massís, entre les quals sobresurten les d’Olesa de Bonesvalls i Canyelles A la costa hi ha les depressions de Sitges i de Ribes-Vilanova, el fons de les quals és constituït per un miocènic residual, cobert per dipòsits alluvials quaternaris que proporcionen bones terres de conreu, on s’han establert els nuclis de poblament…

Comprenia, a més, els llocs de Benaixeve, Calles, Domenyo, Benaer, Sagra, Manzanera, Figueroles de Domenyo, Loriguilla, Sinarques després erigit en comtat, Toixa i la Torre de Castro, atorgada el 1390 a favor de Pere Lladró de Vilanova, senyor de Manzanera, que poc abans 1386 havia comprat Xelva, Toixa i Sinarques a Huguet de Bordils A la mort de l’onzè vescomte 1655 passà als Sabata de Calataiud, als Azlor de Aragón i als Silva Havia estat també denominat vescomtat de Manzanera i de Vilanova de Xelva Actualment rep el nom de vescomtat de Vilanova

Situació Un aspecte de les escasses ruïnes d’aquest castell, que havia estat supeditat a la baronia de Pinós ECSA - A Villaró Les restes del castell de Banat es troben al costat de Cal Perot, a meitat de camí entre Banat i Vilanova, damunt mateix de la carretera Ortedó-Vilanova AVB Mapa 35-10216 Situació 31TGC793883 Història El topònim Banati surt esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell i també tenim documentada la vila de Banat Sobirà des del segle IX Al lloc de Banat Sobirà hi havia un castell anterior al segle XIII, ja que al mes d’abril de l’any 1255…

Fou conquerit als musulmans pel comte Ermengol IV d’Urgell inicialment formà part del terme de Santa Linya, dins el marquesat de Camarasa Donà nom al nou poble de Vilanova de Privà Vilanova de les Avellanes

Estudià a Montpeller i s’establí a París, on dirigí l’Institut National d’Études Démographiques 1945-62 i dirigí la revista Population Formulà una nova ciència, la demografia social El seu estudi Théorie générale de la population 1952-54 ha estat traduït a un gran nombre d’idiomes Altres obres seves són Richesse et population 1944, Bien-être et population 1945, De Malthus à Mao-Tsé-Tung 1958, Malthus et les deux Marx 1963, Le socialisme en liberté 1970, Croissance zéro 1973, Éléments de démographie 1977, Le travail noir et l’économie de demain 1984 És el creador de la denominació Tercer Món…

Collaborà, entre d’altres, als diaris “El Mundo” i “ABC” de Madrid, i viatjà, com a corresponsal, per Europa i Amèrica Cal destacar, entre la seva extensa obra, els reculls La rana viajera 1921 i Aventuras de una peseta 1923

Conreà la crítica literària, amb el nom de Salvador Lorenzana Fou un dels fundadors de l’Editorial Galaxia, que dirigí durant molts anys És autor d’una extensa obra, amb un relleu destacat del gènere assagístic Historia da Literatura Galega 1951, Cos ollos do noso esprito 1949, Galicia no espello 1954, Un país e unha cultura 1973, Pensamento galeguista no século XIX 1984, Pensamento galeguista no século XX 1984, A xeración Galaxia 1996, les memòries O río do tempo 1991, la novella O cego de Pumardedón 1992, la guia Galici 1994, etc El 1963 ingressà a la Real Academia Galega, de la qual fou…

Format al Seminari de Barcelona i a la Universidad Pontificia de Comillas, ha estat bibliotecari de la Biblioteca Balmes i s’ha especialitzat en l’estudi dels prelats catalans de la Illustració De la seva obra destaquen Biografia histórica de Francisco Armanyà i Font, obispo de Lugo y arzobispo de Tarragona 1967 i El obispo de Barcelona Josep Climent i Avinent 1706-1781 1978

Pel que fa a la seva formació, el 1916 entrà a l’École de Mines, i més tard estudià a la Polytechnique de Montpeller Com a historiador, realitzà i dirigí recerques sobre tres grans temes la història del pensament demogràfic i dels mètodes de limitació de la natalitat, la història econòmica de França en el període 1900-45 i la història demograficoeconòmica global del Tercer Món, en especial, a partir del 1945 i fins als anys seixanta Un dels seus primers treballs, Essai sur la conjoncture et la prévision économique 1935, fou de prospectiva Assessor de diversos governs francesos, fou, des del…

Competí en les files de l’AD Antorxa i és considerat un dels millors fondistes catalans i estatals de l’inici de la dècada dels cinquanta S’entrenà a les ordres de Manuel Cutié Aconseguí dos títols catalans de cros 1952, 1953, dos d’estatals 1950, 1952 i el doblet en les curses de fons del Campionat d’Espanya de pista, amb les victòries en 5000 m i 10000 m 1952 Competí quatre vegades en el Cros de les Nacions Es retirà el 1953 i presidí l’Associació d’Atletes Veterans de Lleida