Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
axinel·la
Zoologia
Gènere d’esponges arborescents de la classe de les demosponges, que tenen espícules silíciques i viuen a la mar, a una profunditat mitjana.
L’espècie A damicornis és de color daurat i de forma ramificada pot atènyer fins a un metre d’altura viu en fons de corall o en parets rocoses ombrívoles L’espècie A verrucosa és similar a l’anterior i serveix de suport a una anemone incrustant
atlanta
Malacologia
Gènere de mol·luscs gasteròpodes de la subclasse dels prosobranquis que tenen la conquilla transparent i fràgil, espiraliforme.
Són marins i pelàgics no s’acosten mai al litoral De nit són a la superfície i de dia baixen a més profunditat Són propis de les mars càlides o temperades El gènere consta de moltes espècies, una de les quals, A peroni , viu a la Mediterrània
ànec becvermell
Ànec bec-vermell
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, molt gros, de plomatge bru amb els flancs blancs; el cap és de color castany intens i el bec vermell.
És sedentari i viu en llacs o llacunes salabroses, a tot el litoral mediterrani de la península Ibèrica Especialment abundant a l’albufera de València i al delta de l’Ebre Pot aparellar-se amb l’ànec collverd, i dóna lloc a uns híbrids molt bonics
salamandra

Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de coloració…
Les tuïdials
Les tuïdials constitueixen un ordre de molses pleurocàrpiques, en bona part grosses, segregat del següent, de les hipnobrials, que presenten caulidis primaris ajaguts i caulidis secundaris prostrato-ascendents, sovint ramificats de forma regular pinnada, bipinnada Els fillidis caulinars i rameals són semblants, o bé els caulinars són més amples, ovats, generalment aguts Molses del’ordre de les tuïdials 1 Thuidium tamariscinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 2 T abietinum a aspecte general del gametòfit x 1,5 b detall d’un fillidi rameal x 25 c detall d’un fillidi caulinar x 25 3…
Patan

Nepal. Temple d’Hiranya Varna Mahabihar, a Patan
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Ciutat del Nepal central, 8 km al S de Kaṭmandu i a la vora del riu Bāghmati.
A causa de la seva altura 1 200 m té un clima continental i viu de l’agricultura i la ramaderia Fundada al s VII, fou capital del regne de Patan 1639 Entre els monuments, posseeix cinc stupa d’Aśoka s III aC, i el temple de Machendranat 1408
santuari dels Munts
El santuari dels Munts
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (Mare de Déu dels Munts) del municipi de Sant Agustí de Lluçanès (Osona), de la parròquia de Sant Boi de Lluçanès, situat a 1.058 m, al límit d’ambdós termes municipals, al cim del tossal dels Munts.
És esmentat ja el 1170 Santa Maria de Monte L’església ha sofert moltes reformes i ampliacions l’actual fou iniciada al segle XVII La imatge, força renovada, recorda la primitiva icona romànica Hi ha un hostal regentat per un capellà custodi És un centre viu de devoció popular
La Comissió Europea adverteix Espanya per la paràlisi de govern
La Comissió Europea retorna al govern espanyol en funcions l’esborrany de pressupostos, que són una segona pròrroga dels de l’anterior govern del PP La Comissió expressa preocupació perquè la inestabilitat que viu l’Estat espanyol repercuteix en l’incompliment dels objectius de dèficit i de despesa
antílop aquàtic

antílop aquàtic
© Xevi Varela
Zoologia
Antílop gros, amb banyes llargues i separades i pelatge bastant llarg.
Té una taca blanca en forma de mitja lluna a cada cuixa Viu prop dels maresmes i pantans, a l’àrea geogràfica compresa entre Somàlia i el riu Limpopo Molt semblant és una altra espècie K defassa , que habita el Senegal i l’est d’Àfrica, fins a Rhodèsia
ammocet
Ictiologia
Larva de llamprea, llarga d’uns 10 a 20 cm, sense ulls ni dents, molt diferent de l’individu adult, fins al punt que durant molt de temps fou considerada com un gènere a part ( Ammocoetes
).
Viu als rius, on els pares es traslladen per fresar, sota les pedres o la sorra dels fons, i s’alimenta de microorganismes al cap de dos o tres anys esdevé adult o sigui, llamprea i va a la mar És emprat com a esquer per a la pesca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina