Resultats de la cerca

Són importants les interferències entre ones acústiques i les interferències entre ones electromagnètiques, siguin radioelèctriques o lluminoses Per tal que l’efecte de la interferència sigui palesat, cal que les ones lluminoses incidents siguin coherents, de la mateixa freqüència, i que els vectors representants de llurs camps elèctrics siguin parallels amb aquestes condicions hom observa zones fosques, on la intensitat lluminosa és molt baixa, i zones clares, on la intensitat és més o menys alta Aquestes variacions d’intensitat són produïdes pel desfasament entre les ones que hi incideixen…

Estudià a Frankfurt amb A Moodie Cursà estudis universitaris a Berlín i Colònia, ciutat on es doctorà el 1941 amb una tesi sobre la tècnica interpretativa del violí al segle XVIII El 1948 formà un trio amb G Schmid i H Münch-Holland A partir de la dècada dels cinquanta encaminà la seva carrera cap a la direcció orquestral i el 1955 fundà l’Orquestra de Cambra de Magúncia Dirigí la Hochschule de Magúncia del 1953 al 1961, any en què passà a ser professor de música de cambra de la Hochschule de Colònia, on romangué fins el 1987 Enregistrà els quintets de L Boccherini i diverses obres de música…

Estudià a Frankfurt amb O Rottsieper i debutà el 1931 a Mainz, on romangué fins el 1934 i on destacà principalment en papers còmics En 1934-36 actuà a Plauen, abans de ser contractat a l’Òpera d’Hamburg El 1950 es traslladà a l’Òpera de Stuttgart Actuà assíduament al Festival de Bayreuth en 1952-75 interpretant diversos personatges d’òperes wagnerianes El 1955 cantà amb l’Òpera de Stuttgart a Londres i tres anys més tard ho feu al Festival d’Edimburg Debutà al Covent Garden de Londres el 1963 amb el paper de Telramund Lohengrin , i el 1973 fou Alberich El capvespre dels déus al…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…

Estudià al Conservatori de Pàdua i debutà a Spoleto el 1961 amb el personatge Comte Luna d' Il trovatore , de Verdi El 1969 ho feu al Metropolitan de Nova York, on ha cantat en temporades successives, i tres anys més tard debutà a la Scala amb Linda di Chamounix , de Donizetti, al costat d’Alfredo Kraus El 1976 cantà per primera vegada al Covent Garden, on interpretà unes recordades funcions d' Un ballo in maschera Ha estat considerat un dels grans barítons verdians de la seva generació gràcies a la representació de personatges com Nabucco, Rigoletto, Luna, Germont, Amonasro, Iago o Falstaff…

Estudià al conservatori de la seva ciutat natal, on fou deixeble del tenor WD Fassbänder, i el 1956 debutà a l’Òpera d’Aquisgrà El 1960 es presentà amb èxit al Festival de Salzburg, on interpretà diversos papers d’òperes mozartianes Durant els anys seixanta fou membre de l’Òpera d’Hamburg, amb la companyia de la qual actuà als teatres d’òpera de Viena, Milà i Londres, entre d’altres Assidu del Festival de Bayreuth, entre el 1963 i el 1968 hi interpretà els papers de David Els mestres cantaires de Nuremberg i Mime L’or del Rin i Sigfrid , entre d’altres Gran actor, Wohlfahrt feu d’aquest…

Estudià cant a París, on fou deixebla de M Marchesi Començà la seva carrera com a mezzosoprano, però decidí ampliar la seva formació i estudià el repertori de soprano Després d’haver interpretat papers com els d’Ortrud Lohengrin , aviat es destacà en els de soprano dramàtica, com el de Brunilde La valquíria , que representà amb gran èxit a Bayreuth el 1896 Fins el 1914 aparegué ininterrompudament al teatre d’aquesta ciutat alemanya amb els grans papers wagnerians, especialment el de Kundry Parsifal i Brunilde, personatge que també interpretà al Covent Garden de Londres 1900, on obtingué…

Es formà al Conservatori de Belgrad, ciutat on entre el 1955 i el 1959 interpretà diverses operetes Convidada per G Solti, el 1959 cantà Tosca a l’Òpera de Frankfurt, on romangué fins el 1984 El 1964 fou convidada a cantar a Hamburg i el 1972 obtingué un gran èxit al Teatro Colón de Buenos Aires com a Abigail Nabucco Un any després interpretà al Covent Garden el paper titular d’ Electra , amb el qual també es donà a conèixer al Metropolitan de Nova York 1975 Participà en diverses edicions del Festival de Bayreuth i el 1987 abordà per primera vegada el paper de Clitemnestra Electra , que…

Com a jugador s’inicià amb els equips juvenils del CB Viladecans, club on ha estat sempre vinculat, jugant al primer equip fins el 1978 Entrà a la junta directiva l’any 1980 i més tard en fou president 1988-95 Sota el seu mandat el club visqué un dels seus períodes més brillants en aconseguir tots els anys el trofeu de Lliga i el de Copa del Rei, a més de dues Copes d’Europa de segona categoria 1991, 1994 i el Campionat de Lliga de softbol 1992 També gestionà, juntament amb l’Ajuntament de Viladecans, el nou Estadi Olímpic de Viladecans, on es desenvoluparen les proves de beisbol dels Jocs…

Migcampista coneguda com Miriam El 2002 ingressà al RCD Espanyol, on jugà durant vuit temporades 2002-10 El seu pas al Rayo Vallecano la temporada 2010-11 fou un dels fitxatges estellars del futbol femení espanyol Des del 2011 juga al FC Barcelona Ha guanyat la Copa Catalunya 2005-08, 2011-15, la Superlliga 2006, 2011, la Copa de la Reina 2006, 2009, 2010, 2013, 2014 i la Lliga 2006, 2011, 2012, 2013, 2014, 2015 Amb la selecció catalana guanyà el Campionat d’Espanya sub-17 2000, 2002 Ha estat internacional amb la selecció espanyola El 2004 també formà part del combinat sub-19 que guanyà el…