Resultats de la cerca

Llicenciat en dret Fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol Esclatada la Guerra Civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé A la postguerra, fou director de Solidaridad Nacional i president de l’Ateneu Barcelonès 1939-52 No tragué profits econòmics de la situació i avalà intellectuals processats pel franquisme Posteriorment, visqué retirat de la política Prosista clàssic i brillant, publicà, entre d’altres, Tras el águila del…

Vida i obra El seu procés de formació estigué vinculat a sectors socials i culturals obreristes i populars, hereus del modernisme A partir del 1914, començà a publicar a Los Miserables  i Justicia Social  articles en castellà de caràcter ideològic i moral, en els quals es posicionava al costat de la classe obrera en la defensa d’una societat més justa i l’atac al capitalisme Mogut per aquests ideals, el mateix 1914 ingressà a les Joventuts Socialistes Poc després treballà de vigiliant nocturn al moll de Barcelona i fou condemnat a pena de presó per un dels seus articles El 1916 començà a…

Participà en la vida militar de l’època i, posteriorment, en la vida política i de la cort, on madurà la seva crítica a l’autocràcia de Lluís XIV Retirat de París, escriví nombrosos estudis històrics sobre l’alta noblesa i l’Església La seva obra més important foren unes Mémoires 1739-52, que no foren publicades fins el 1830, de gran valor documental

Residí uns quants anys a Andorra, on es casà Estudià al conservatori de París i el 1933 fou segon premi de Roma Actuà com a organista als concerts de l’Oratoire i estrenà diverses obres seves als concerts Straram i Siohan de París Muntanyes del Rosselló poema simfònic, 1933, Concerto da camera 1934, Rhytmes 1937, etc Residí novament a Andorra, on compongué una Simfonia andorrana La seva producció comprèn també un concert per a violoncel i orquestra, la suite Rajoles i un Concert sicilià per a piano i orquestra Fou professora del conservatori de París

Educat a la cort de Joan II, es féu famós pels seus amors, llegendaris o reals, segons que es desprèn de certs poemes i sobretot de la novella sentimental El siervo libre de amor , que conté, a més de la narració pròpiament cavallerescosentimental, una part íntima, de caràcter autobiogràfic Escriví també El triunfo de las donas , curiosa apologia enfront del corrent antifeminista de l’època, i la Cadira de honor , en defensa de la noblesa Poemes seus figuren en el Cançoner de Baena

Inicià la seva carrera en el Carpet Bag de Boston 1852 Les seves contribucions al Vanity Fair de Nova York foren recollides en el volum Artemus Ward, His Book 1862 El 1866 es traslladà a Anglaterra, on fou collaborador de Punch fins a la mort La collecció completa dels seus articles aparegué el 1871, i entre ells cal esmentar High Handed Outrage in Utica i Among the Free Lovers

De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben aviat en tot…

Aprengué la tècnica al taller de l’orfebre EVerrocchi, i es formà amb Donatello Com a escultor, féu el sepulcre de Giovanni i Piero de Mèdici 1469-72, església de San Lorenzo, sagristia vella, Florència, La incredulitat de sant Tomàs 1467-83, Orsanmichele, Florència, que són les seves obres més innovadores, el David ~1475, Museo del Bargello, Florència i el Monument a Bartolomeo Colleoni 1479-88, Campo dei santi Giovanni e Paolo, Venècia, on sintetitzà la força de Donatello i l’elegància dels preciosistes Excellí també com a pintor, amb una producció abundosa en obres d’ornamentació, i fou…

Dins l’escola sienesa, fortament aferrada a la tradició medieval, fou l’artista més obert a les noves fórmules del Renaixement i, en particular, a la influència de Donatello cimbori de l’altar major 1472, Crist ressuscitat 1476, ambdues a la catedral de Siena Com a pintor es mantingué més apropat al decorativisme gòtic frescs del baptisteri de la catedral de Siena 1450-53, Tríptic de San Biagio 1461-62, catedral de Pienza

Poeta llorejat per Maximilià I 1514, fou professor 1512 i rector de la Universitat de Viena 1516-17 i supervisà l’edició de diversos autors antics, sobretot Ovidi i Plini el Vell Fou metge i burgmestre des del 1526 de Sankt Gallen, on introduí la reforma zwingliana Presidí els debats sobre les doctrines de Zwingli a Zuric 1523 i de BHaller a Berna 1528 Escriví una crònica dels abats de Sankt Gallen i una història dels reis francs