Resultats de la cerca

Cosí de Domènec Badia i Leblich, ingressà a l’orde caputxí, el 1802 se secularitzà i passà a ésser capellà militar Refugiat durant la guerra del Francès a Mallorca 1811, hi destacà per les idees constitucionalistes i collaborà en l’ Aurora Patriótica Mallorquina , i, sota el pseudònim MDB, publicà l’opuscle Un bosquejo de los fraudes que las pasiones de los hombres han introducido en nuestra santa religión 1813 En produir-se la reacció absolutista, la inquisició 1815 ordenà retirar les seves publicacions, i Badia s’exilià a França, on fou rector de Fontenay-sur-Loing

Fundador del Teatre Líric Català 1901 i collaborador, en ple modernisme, de Joventut  i El Poble Català Deixeble d’Eudald Canibell a l’Institut Català de les Arts del Llibre, fou un dels primers a reprendre les edicions en català després de la guerra El 1944 fundà, amb el seu fill Jaume Aymà i Mayol , l’ editorial Aymà , i el 1947, el premi Joanot Martorell de novella, que després es convertí en el premi Sant Jordi 1960 La “Collecció Literària Aymà” 1947-51 fou una de les que més incidí en aquell moment en la recerca i recuperació d’un públic català culte

Restà com a cap de l’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica quan Anníbal emprengué l’expedició d’Itàlia, en la Segona Guerra Púnica Lluità contra els romans que desembarcaren a Empúries l’any 218 i, després d’haver sofert diverses derrotes, aconseguí de vèncer successivament els germans Publi i Gneu Escipió, caps de les forces romanes, l’any 211 Derrotat per Publi Corneli Escipió, nou cap de les tropes romanes a Ibèria, el 207 capitanejà un exèrcit, amb el qual, per tal de socórrer Anníbal, passà d’Ibèria a Itàlia, on fou vençut i mort a la batalla del Metaure

L’any 1902 s’installà a París Hi romangué tres anys, i després viatjà per Itàlia i retornà a Bilbao, on dirigí el nou museu d’Art Modern 1924-27 A conseqüència de la guerra civil s’exilià a França i a Mèxic Es dedicà preferentment a la pintura mural La seva producció evolucionà des d’un cloisonnisme proper al de Xavier Gosé fins a un realisme social de profunda arrel ètnica, emparentat estilísticament amb el fauvisme i el cubisme frescs del Banco de Bilbao de Madrid, 1921 Hombres del mar, al Museo de Arte Contemporáneo de Madrid, 1932, etc

Es titulà el 1932 a Barcelona D’estudiant treballà al taller de l’arquitecte Francesc Folguera Fou soci fundador del GATCPAC Juntament amb l’arquitecte Francesc Perales fou autor d’un projecte de club d’esports, que figurà a la famosa exposició d’aquell grup a la Sala Dalmau La seva obra més significativa és el Grup Escolar Renaixença a Manresa La seva formació inicial dins el funcionalisme s’endevina en tota la seva obra, que després de la guerra civil de 1936-39 fou variada i difosa, i es desenvolupà principalment a Barcelona, a Manresa i comarca, i a Sitges

Oficial de l’exèrcit de Catalunya que durant la guerra contra Felip IV lluità a les ordres del comte de Savallà, Bernat de Boixadors, cap de les forces defensives al front meridional Nomenat governador de Cambrils, al desembre del 1640 hagué de rendir-se al cap de l’exèrcit castellà marquès de Los Vélez confiats en la paraula d’aquest, els defensors sortiren de la població, però foren executats per la cavalleria castellana Els cossos d’Antoni d’Armengol i d’altres caps militars, entre ells el del governador del Camp de Tarragona, Jacint Vilosa, foren penjats a les portes de la…

Defensa central, començà a l’Esport Club Granollers, passà al Centre d’Esports Sabadell, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1929-34 i després jugà al Llevant 1934-35 i el València 1935-36 L’edició 1936-37 tornà al Granollers i un cop acabada la Guerra Civil continuà amb l’equip vallesà A la primavera del 1940 retornà al Barça i hi romangué fins la temporada 1940-41 Comptant les dues etapes, amb l’equip blaugrana disputà 79 partits, marcà un gol i guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1930, 1931, 1932 Posteriorment, jugà al Gimnàstic de Tarragona 1941-43

Jugava de mig centre i formà part de l’Esport Club Granollers els anys trenta Fou dues vegades campió de Catalunya de primera categoria B 1935, 1936 Acabada la Guerra Civil, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1939-45, a excepció de la temporada 1942-43, que jugà amb el Real Madrid Disputà 81 partits de Lliga i marcà un gol amb l’Espanyol El 1940 guanyà la Copa i el Campionat de Catalunya Posteriorment jugà amb el Mallorca 1945-48 i el Llevant 1948-49 Fou dues vegades internacional amb Espanya i tres amb la selecció catalana

Creat l’any 1933 per la Generalitat de Catalunya, fou dirigit per Josep Canudas fins a l’octubre del 1934 Algunes de les seves accions foren la creació de la Xarxa Aèria de Catalunya, l’establiment de rutes aèries d’interès turístic als Pirineus i a la Costa Brava, l’ajut a aeroclubs i escoles d’aviació, la promoció del vol sense motor, la formació de tècnics per a la indústria aeronàutica o l’impuls de l’aeroport internacional de Barcelona Hi collaboraren pilots com Marià Foyé o Joan Maluquer Desaparegué durant la Guerra Civil Espanyola

Fundat el 1903 per membres de la societat benestant barcelonina, fou una de les primeres entitats esportives de Catalunya Dedicat al foment dels esports en general, s’hi feien pràctiques de boxa i esgrima, i el 1905 creà seccions de columbofília, tir, patinatge, ciclisme, fotografia, Kegelbahn i d’altres, i posteriorment fomentà també l’atletisme, la gimnàstica, l’automobilisme i el tennis Estigué sota el patronatge dels ministeris de Guerra, Agricultura, Indústria i Comerç En la seva junta directiva figuraren personatges destacats, com Josep Elies Juncosa o Narcís Masferrer…