Resultats de la cerca
Es mostren 7294 resultats
anomalia
Astronomia
Distància angular, prenent com a centre el Sol, des del periheli d’un planeta fins al punt de l’òrbita en què es troba el planeta ( anomalia veritable
o en què es trobaria, si el seu moviment angular fos uniforme ( anomalia mitjana
).
estabilitzador d’imatge
Fotografia
Dispositiu incorporat a alguns objectius que consisteix en una lent flotant situada a la part posterior de l’objectiu, controlada mitjançant un sistema electrònic equipat amb un sensor de moviment que compensa les vibracions que la mà transmet a l’equip fotogràfic.
El resultat és que es poden prendre fotografies amb un temps d’obturació relativament llarg sense la necessitat d’utilitzar trípode o altres sistemes de suport
vòrtex
Física
Remolí que és format en una massa de fluid animada d’un ràpid moviment de rotació que tendeix a formar un buit en el seu centre, com el que es produeix en buidar un recipient per un orifici situat al seu fons.
El sentit de la rotació, a l’hemisferi boreal, és el contrari al de les agulles del rellotge
coma irreversible
Patologia humana
Estat de coma, de causa diferent a les intoxicacions medicamentoses, en què, durant 12 hores, el malalt és incapaç de respirar espontàniament, de realitzar qualsevol moviment voluntari, de respondre a estímuls dolorosos, és mancat de reflexos cranials i mostra un electroencefalograma pla.
Aquest estat mena irremeiablement a mort mort cerebral
reforma gregoriana
Cristianisme
Moviment de reforma de l’Església catòlica, als segles XI i XII, enfront de la decadència moral i institucional (relaxació moral o dels costums, simonia, politització dels càrrecs eclesiàstics, etc), originada al segle X per la desaparició de l’ordre establert pels carolingis.
Arrelada en la idea cluniacenca de llibertat de l’Església enfront del poder polític, la reforma fou iniciada pel papa Lleó IX 1048, fou continuada per Nicolau II, que obtingué que el papa fos elegit només pels cardenals, sense intromissió de l’emperador 1059, i fou coronada per Gregori VII, de qui rep el nom, juntament amb Frederic de Lorena, Humbert de Moyenmontier i Pere Damià En els sínodes romans del 1074 i el 1075 i, sobretot, en els Dictatus papae , Gregori VII exposà el pla reformador, per a l’acompliment del qual féu servir els legats, que anullaren l’autoritat dels bisbes i dels…
tachisme
Art
Moviment pictòric creat a França el 1950, consistent en l’aplicació per part de l’artista de taques de color sobre la tela d’una manera completament espontània i extremament dinàmica, com si es tractés de materialitzar el ritual mateix del procés pictòric.
D’aquí que la qualitat física de la pintura tingui una gran importància El tachisme ha estat influït en alguns aspectes per l’art calligràfic de l’Extrem Orient El concepte de tachisme , moltes vegades utilitzat en el sentit d’informalisme, és més europeu que nord-americà, puix que als EUA hom sol utilitzar altres termes parallels, com els d’expressionisme abstracte, action-painting , etc El tachisme inclou artistes tan diferents, i sovint antagònics, com B Dubuffet, J Pollock, Wols, G Mathieu, Bryen, J Fautrier, Ossorio, Imai, H Hartung, H Michaux, JP Riopelle, Sam Francis, M Tobey, E Vedova…
reculatac
Indústria tèxtil
Palanca que, en els telers mecànics amb canvi de calaixos, fa recular el tac fins a treure’l de la zona per on pugen i baixen els calaixos a fi de no entorpir llur moviment en el moment en què canvien de posició.
anell de retenció
Tecnologia
Anell metàl·lic, obert, que per deformació elàstica pot ésser introduït en la ranura mecanitzada sobre la perifèria d’un eix ( anell d’exteriors
), o en la d’un allotjament cilíndric ( anell d’interiors
), i impedeix el moviment axial relatiu entre dues peces.
N'hi ha de certs tipus que estan proveïts de sengles orelles foradades en llurs extrems, per on s’introduiexen les puntes d’unes alicats especials que en faciliten el muntatge
circumcel·lió | circumcel·liona
Història
Religió
Dit de l’individu pertanyent a un moviment de caire social i polític, format al nord d’Àfrica per grups de camperols oprimits, els quals excitaren, durant els s. IV i V dC, la resistència contra el poder romà i l’Església catòlica.
Afiliats a la secta donatista, prengueren el títol de Milites Christi
mecànica dels medis continus
Tecnologia
Part de la mecànica que s’ocupa dels sistemes que, com els sòlids, les cordes, els fluids, etc, són constituïts per un nombre tan gran de partícules, que és pràcticament impossible d’estudiar el moviment de cadascuna de les partícules per separat.
La mecànica dels medis continus parteix, doncs, de l’esquema ideal que considera que els cossos tenen una natura contínua Hom acostuma a estudiar els medis o els sistemes continus a partir de generalitzacions dels procediments emprats en la mecànica analítica, cosa que ha permès, com és el cas de la hidrodinàmica, d’investigar les propietats quàntiques dels dits medis És, però, en la descripció dels medis continus no materials, anomenats també camps , que les teories dels medis continus troben l’aplicació més remarcable camp