Resultats de la cerca

Estudià, pensionat, a Madrid 1883-84 i a Roma 1885-86, on fou company de Sorolla i pintà els Foners balears museu d’Edimburg Dirigí l’Escola d’Arts i Oficis i el Museu de Belles Arts de Palma Format dins el realisme idealitzant de la pintura mallorquina del s XIX, fou influït a Roma pel transcendentalisme de la pintura d’història Evolucionà cap a un impressionisme colorista de fons acadèmic, expressat en marines i paisatges, que li valgué l’adhesió dels sectors conservadors del públic i la crítica El seu fill Simeó Cerdà i de Juan Palma, Mallorca 1900 — 1971, en contacte amb H…

Construí l’orgue de Puigcerdà 1788 i el de Sant Joan de les Abadesses, i collaborà amb el seu pare a Santa Maria del Mar i l’església de la Mercè 1797 de Barcelona, i a Castelló d’Empúries 1805 El 1807 s’establí a Montpeller, on restaurà l’orgue de l’església de Sant Pere, i més tard, el de la seu de Carcassona Feu obra nova a la catedral de Vic, i treballà a Lleida 1818, Navarra i El Escorial 1820 Installat de nou a Tolosa 1822, restaurà els orgues de Nimes i Galhac 1824 Es traslladà a París, on s’associà amb el seu fill Aristides, amb qui refeu l’orgue de la seu de Perpinyà 1850

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les…

Fill de Felip VI Galceran de Castre-Pinós Com el seu avi Felip V Galceran, figurà en el bàndol reialista durant la guerra contra Joan II prengué part en la batalla de Rubinat 1462, i el rei l’armà cavaller i li donà el lloc de Selgua Aragó, confiscat a Roger d’Erill Aprofità la guerra per apoderar-se dels béns dels Pinós, vescomtes d’Illa i de Canet, que ell reivindicava per haver mort sense successió legítima Galceran Galceran de Pinós Prengué part en les lluites de bandositats a Aragó, primer amb els Luna i després amb els Híxar Renyí amb la seva mare i amb la seva germana…

Fill de Felip III de Castre Es casà, vers el 1366, amb Joana de Castella, filla bastarda del rei Alfons XI de Castella i germana del rei Enric II, llavors comte de Trastàmara i aspirant a la corona castellana 1366 Acompanyà el seu cunyat en l’expedició a Castella del 1367, la qual acabà amb la derrota de Nájera, on Felip caigué presoner El 1368 fou alliberat per Enric, que, en accedir al tron de Castella, li donà les viles de Paredes de Nava, Medina de Rioseco i Tordehumos Morí lluitant contra els seus vassalls aixecats a Paredes de Nava a causa dels imposts que els exigia Tingué…

Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se…

Fill de William Jackson Hooker 1778-1865 —primer director del jardí botànic de Kew, que convertí en el més important del món— Acompanyà James Ross en el seu viatge de l’Antàrtic 1839-43 i féu altres viatges d’exploració a l’Índia i el Tibet 1847, el Marroc 1871, i travessà l’Amèrica del Nord 1877 El 1865 succeí el seu pare com a director dels Kew Gardens, càrrec que ocupà fins el 1885 Fou president de la Royal Society 1872-77 Juntament amb Georges Bentham publicà el monumental Genera Plantarum 1862-83 i inicià la publicació dels Index Kewensis , registre de tots els noms de…

Fill de Tasi, fundador del monestir, aquest el creà abat entorn del 944 El 948, juntament amb el seu pare, féu una donació de béns a Acfred, abat de Banyoles, per tal d’obtenir la renúncia d’aquesta abadia sobre el seu monestir El rei Lluís IV sancionà, amb un precepte del mateix any, la transacció, i concedí a Hildesind i a Tasi la immunitat reial per a Rodes, la confirmació dels seus béns i la lliure elecció de l’abat Sota el seu govern l’abadia prengué una gran volada el 953 es trobava a Laon, on obtingué un nou precepte reial per a la seva abadia, i el 974 féu un viatge a…

Fill de Francesc Hernández i Sanz Cursà estudis a la Universitat de Barcelona Llicenciat en filosofia i lletres Madrid, 1921 i en dret Barcelona, 1946, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Maó Fou un dels fundadors, a Menorca, de Nostra Parla , juntament amb el seu pare, Joan Mir i Mir, Marçal Pascuchi, Ferran Soldevila i altres collaboradors És autor de Menorca prehistórica 1924 Collaborador de la Revista de Catalunya 1930-31, la seva biografia del doctor Mateu Orfila li valgué el premi Orfila, convocat per única vegada per l’Institut d’Estudis Catalans, el…

Fill del rei Leovigild i de Riquilda i germà de Recared Casat amb Ingunda, princesa catòlica, germana de Khildebert d’Austràsia, es convertí al catolicisme Enviat abans a governar la Bètica, es féu capitost i rei de la facció catòlica contrària a Leovigild Aquest no tolerà la rebellió, que no comptà amb l’ajut dels bizantins tot i haver-ho promès Ermenegild fugí als voltants de Còrdova, on fou fet presoner Davant la seva negativa a abjurar la nova religió, fou exiliat a València i poc després tancat a la presó de Tarragona, on fou decapitat A part la rebellió, censurada pels…