Resultats de la cerca

Fou fundat el 1930 sota la presidència de Joan Burriel amb l’objectiu de practicar el ciclisme recreatiu La Guerra Civil provocà un període d’inactivitat fins el 1950, quan es recuperà amb la presidència de Florenci Pons i el nom de Club Ciclista Bétulo El 1989 entrà de president Francesc Olmos i es crearen dos equips de cadets i juvenils Un any després el club superà els 250 socis i inicià la celebració del Ciutat de Badalona per veterans El 2005 celebrà el 75è aniversari i organitzà una exposició Posteriorment també ha organitzat sortides en bicicleta tot terreny

De tarannà catalanista i popular i d’aparició setmanal, fou continuadora del setmanari esportiu La Nau dels Esports El seu fundador fou Josep Sunyol i Garriga i en foren directors Josep M Massip, Lluís Aymamí i Joaquim Ventalló Tingué prestigiosos periodistes com Vicenç Bernades, Enriqueta Séculi, Domènec de Bellmunt, Xavier Picanyol, Rossend Calvet, i dibuixants com Castanys, Opisso i Quelus En algun període, per a esquivar la censura, va adoptar el títol de La Rambla de Catalunya El seu lema era ‘‘Esport i ciutadania’’ En esclatar la Guerra Civil es convertí en diari i…

Vinculat al Club Natació Atlètic, la seva etapa activa transcorregué abans de la Guerra Civil Espanyola El 1939 esdevingué membre de la junta directiva del club i el 1941, àrbitre de natació i de salts del collegi català El 1948 ingressà al comitè estatal Fou pioner en l’arbitratge de la natació sincronitzada i assumí la vocalia d’aquesta especialitat al collegi català 1986-89 Té la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola 1966, el diploma d’honor del comitè estatal d’àrbitres 1972 i és membre d’honor del collegi català 1991

Debutà en competicions i torneigs provincials de tir amb carrabina al voltant del 1910 Fou membre del Tiro Nacional de Barcelona i des dels seus inicis s’involucrà en tasques directives Fou vocal, jutge de camp i, des del 1920, secretari del club, càrrec que ostentà durant més de trenta-cinc anys Després de la Guerra Civil, acompanyà la delegació de Barcelona als Campionats d’Espanya de tir i fou jutge de tir estatal A mitjan anys cinquanta, essent propietari del carnet número 1 de Tiro Nacional de Barcelona, fou nomenat secretari d’honor del club

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal El Café , on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons 1859, Ja hi van, a l’Àfrica 1860, Ja tornen 1860 i  Minyons, ja hi som , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic Soler

La geografia És una planura calcària, lleugerament més elevada en les seves àrees perifèriques, travessada en direcció SE-NW pels rius que pertanyen a la conca del Sena l’Aisne, el Marne, l’Aube, el Sena i el Yonne D’W a E s’hi distingeixen tres subregions l’àrea de les cuestas de l’Illa de França, coberta en part pel bosc i amb la vinya com a conreu principal la Xampanya anomenada pobra , país tradicionalment despullat i sec, però darrerament repoblat pins i millorat amb adobs conreu de cereals, bleda-raves i farratge, base de l’alimentació de bestiar de llana i la Xampanya humida, al S del…

A part la primitiva pecúnia cap de bestiar amb què hom feia els intercanvis comercials, hom suposa que fou vers el 450 aC que començaren a ésser emprades peces de bronze i coure as La introducció de monedes d’argent romanocampanianes a l’estil grec amb la inscripció i les figures de Mart o d’Apollo i d’un cap equí sembla que és deguda a la guerra amb Pirros 280 aC, que posà en contacte Roma amb el S d’Itàlia foren encunyades probablement a les seques de Nàpols o de Tàrent La primera moneda d’argent encunyada a Roma vers el 268 aC o bé, segons alguns, vers 217-212 aC fou el denari…

Comprèn els actuals departaments de Meurthe i Mosella, el Mosa, el Mosella i els Vosges El principal centre urbà és Metz Zona fronterera entre França i Alemanya, és una regió de pas travessada pels grans eixos de comunicació europeus Orogràficament, constitueix l’extrem oriental de la conca sedimentària de París a excepció dels Vosges, dels quals ocupa el vessant occidental El relleu d’altiplans calcaris alterna amb planes argiloses en bandes paralleles i longitudinals en  cuestas La xarxa hidrogràfica és formada pels rius Mosa i Mosella El clima és rigorós, amb hiverns molt freds L’evolució…

Rep els noms, també, d' escola militar si és per a oficials de la marina de guerra, d' escola o acadèmia naval militar si és per a oficials de l’aviació militar, d' escola o acadèmia aeronàutica militar Els ensenyaments tècnics per a artillers i enginyers foren organitzats als diversos països d’Europa ja des del segle XVI Al segle següent es generalitzà l’ensenyament de les arts militars a la noblesa —l’estament d’on procedien els cossos d’oficials dels exèrcits europeus— als collegis o escoles de nobles, anomenats acadèmies a França i a Alemanya Ritterakademien Aquesta és la denominació…