Resultats de la cerca
Es mostren 90648 resultats
abrasió
Odontologia
Destrucció, per desgast, dels teixits durs de la dent (esmalt i dentina).
Pot ser fisiològica quan és causada per l’edat o bé patològica o professional com és el cas p ex dels tapissers que aguanten els claus a la boca mossegant-los amb les dents
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania…
edat
Religió
Cadascun dels períodes en què els antics dividien el món, en ordre regressiu.
L' edat d’or , segons els poetes clàssics, fou l’època millor de la vida dels homes a la terra, i correspon al regnat de Cronos, en què els homes vivien com a déus i la justícia i la pau regnaven entre ells Seguí l' edat d’argent , època en la qual l’home conegué el treball, i que correspon al destronament de Cronos per Zeus fou l’edat en què els homes començaren a ésser injusts, l’any fou dividit en estacions i calgué treballar la terra Després vingué l' edat de coure , en la qual l’home començà a fer guerres, els costums es relaxaren i arreu aparegué la injustícia En el darrer…
fitat | fitada
Matemàtiques
Dit dels subconjunts, les successions, les funcions, etc que no prenen valors infinits.
Un subconjunt B d’un conjunt ordenat A ,≤ s’anomena fitat inferiorment en A si existeix algun element k ∈ A dit fita inferior de B tal que k ≤ x per a tot x ∈ B Anàlogament, si existeix un element k´∈A tal que x ≤k´ per tot x∈B , hom diu que B està fitat superiorment en A i que k´ és una fita superior de B Un subconjunt s’anomena fitat si ho està inferiorment i superiorment Aquest concepte s’estén de manera natural a successions i funcions, sempre en el context dels conjunts ordenats i es manté la terminologia emprada Així, una successió s’anomena fitada si el conjunt …
Ambròs de Milà [sant]
Música
Bisbe de Milà, considerat un dels quatre grans pares occidentals de l’Església.
Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…
verificació de poders
Política
Dret
Dret constitucional
Dret internacional
Procediment preliminar a la deliberació d’una assemblea, un congrés general d’un partit, una sessió parlamentària, etc, amb vista a controlar l’existència i la validesa dels poders dels representants, els delegats o els diputats.
El dret constitucional la concreta en la comprovació del resultat i la validesa de les eleccions dels parlamentaris o eventualment l’acte de llur nomenament, la validesa de les impugnacions, l’existència dels requisits necessaris per a obtenir i conservar el càrrec, etc Aquesta verificació és sotmesa al control judicial El dret internacional preveu la verificació de poders en ocasió de reunions internacionals on hi ha representants dels diversos governs, i sol consistir en l’examen de llurs documents acreditatius Una forma particular de verificació de…
geomagnetisme

Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
Geologia
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre
).
El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàllica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només…
organofosforat
Química
Nom genèric dels composts orgànics que tenen fòsfor com a constituent.
Comprenen els èsters de l’àcid fosfòric utilitzats com a plastificants, certs insecticides, resines modificadores, etc També ho són els pirofosfats, per exemple el pirofosfat de tetraetil, que és un inhibidor de la colinesterasa i hom utilitza com a insecticida, i els èsters de l’àcid fosfòric i de la glicerina i del glicol que formen part d’alguns fertilitzants Generalment són tòxics, i la seva vida mitjana és molt més curta que la dels organoclorats
fluoxetina
Farmàcia
Fàrmac antidepressiu del grup dels inhibidors de la recaptació d’amines.
Ha demostrat millor eficàcia i menys efectes secundaris que els antidepressius tricíclics, però té un cost econòmic superior Es considera d’elecció en el tractament dels trastorns depressius i obsessivocompulsius, i del pànic, fòbies i bulímia nerviosa Els efectes secundaris poden incloure trastorns digestius diversos basqueig, vòmits, diarrea, etc i trastorns neurològics com cefalea, somnolència, cansament, etc, per la qual cosa cal administrar-la amb molta precaució en pacients que han de conduir o manejar maquinària perillosa
Gaietà Barraquer i Roviralta
Historiografia
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador, germà dels metges Josep-Antoni i Lluís Barraquer.
Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans