Resultats de la cerca
Es mostren 15968 resultats
Catalònia
Editorial
Llibreria i editorial fundada a Barcelona el 1924 per Antoni López i Llausàs, Manuel Borràs de Quadras i Josep Maria Cruzet.
En els seus inicis l'editorial es féu càrrec de l'edició de la Biblioteca Literària d'Editorial Catalana i continuà les revistes D'Ací i d'Allà , Agricultura i Ramaderia i Economia i Finances El 1924 inicià la Biblioteca Catalònia , dedicada a prosistes catalans, i les biografies de Quaderns Blaus i la Biblioteca Univers , dedicada sobretot a novellistes estrangers Durant la Segona República augmentà el nombre de publicacions La llibreria s'establí al número 17 de la plaça Catalunya fins el 1931, any que canvia de local pel de la ronda de Sant Pere número 3, on continuà fins al seu tancament…
Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Sala del Museu Arqueològic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
© Servei d’Audiovisuals de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Museu
Museu situat a l’antic hospital gòtic de Santa Maria de Lleida que recollia les col·leccions arqueològiques provincials anteriors al 1936.
A partir del 1942 el museu s’integrà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la diputació i des d’aleshores hi ingressaren les troballes de la secció d’arqueologia de l’Institut L'any 2006 es tancà al públic, i la collecció fou inclosa dins el Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, inaugurat l’any 2007 Tenen interès els materials del Paleolític, del Neolític i, especialment, els del bronze final falcata, casc, bocats de cavall i morrió de la Pedrera D’època ibèrica destaca el collar d’or de la Valleta del Valero Tenen un interès especial el baptisteri i els objectes litúrgics procedents de la…
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
cuina
Indústria tèxtil
Departament de les fàbriques d’estampar, on hom prepara i cou els colors en petites calderetes escalfant-les amb bany maria.
La Revista

Portada del primer número de La Revista (15 de maig de 1915)
Publicacions periòdiques
Publicació quinzenal literària (semestral des del 1927), publicada a Barcelona (1915-36) i fundada i dirigida per Josep Maria López-Picó.
En foren redactors inicials Carles Riba, Ramon Rucabado, Farran i Mayoral, Manuel Reventós i Alexandre Plana S’hi afegiren Joaquim Folguera, Esteve Monegal, JV Foix, Martí Casanovas i Josep Obiols Folguera en fou el motor, fins que morí, bo i donant-li un caràcter més incisiu i aportant-hi crítica literària i artística, resum d’altres publicacions i un important noticiari Després la revista fou més un calaix de sastre, amb una ampla gamma de collaboradors i traduccions, assaig, teatre, un poc d’erudició, etc Hi signaren, entre molts altres, Esclasans, Nicolau d’Olwer, Martí Esteve, Estelrich…
Sant Miquel de Fontllonga (Camarasa)
Art romànic
Situació Façana nord, on s’endevina una antiga porta tapiada i un canvi de nivell en el ràfec de coberta, que indica una possible represa d’obra ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Miquel és al centre de la població de Fontllonga Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha descrit en la monografia precedent JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG225490 Història Aquesta església fou la parròquia del terme del castell de Fontllonga, funcions que encara conserva en l’actualitat Fins a la desamortització eclesiàstica depengué del priorat de Santa Maria de Meià Les…
Francisco Guerrero
Música
Compositor andalús.
Vida Era germà de Pedro Guerrero, amb qui es formà musicalment A la catedral de Sevilla també treballà amb Cristóbal de Morales La major part de la seva vida es mantingué vinculat a aquesta institució eclesiàstica, on entrà com a cantor el 1542 El 1551 passà a exercir el càrrec de mestre de capella associat a Pedro Fernández de Castilleja i, finalment, el 1574 ocupà aquesta plaça amb totes les responsabilitats Durant un breu període entre el 1546 i el 1549 ocupà una plaça a la catedral de Jaén i feu algunes curtes estades en altres centres El 1553 intentà de ser admès com a mestre de capella…
Vallferosa

Torre del castell de Vallferosa i església de Sant Pere que conformen el nucli antic del poble de Vallferosa (Torà)
© Xavier Varela
Poble
Poble (540 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), a la dreta de la riera de Vallferosa (afluent, per la dreta, de la riera de Llanera).
La caseria situada en el sector més abrupte i boscós del municipi havia estat format per una quarantena de cases disperses De l’antic nucli del poble de Vallderosa, que s’alça a la vora de la riera del mateix nom, només resten les runes de les cases, dos cementiris, restes d’una església romànica, l’estructura de l’església neoclàssica de Sant Pere i la torre del Torre de Vallferosa que ho domina tot De l’antiga església parroquial de Sant Pere construïda de nou el 1698 i sense culte des del 1940 depenien les de Sant Pere Sasserra i Santa Maria Sasserra, actual Santa Maria de Vallferosa De l…
Biblioteca de la Universitat de València
Biblioteca pública a l’edifici de la Universitat de València.
Fou fundada el 1785 per l’hebraista Francesc Vicent Pérez i Baier 1719-94, amb la donació dels seus llibres uns 20 000 volums, amb 200 incunables i un bon nombre de manuscrits, i oberta al públic el 1789 El 1812, durant el setge de les tropes napoleòniques, una bomba la incendià i destruí Calgué refer-la, i en foren la base, pràcticament, els donatius dels erudits Francesc Xavier Borrull i Onofre Soler fou reoberta el 1837 A conseqüència de la desamortització de béns eclesiàstics, una part important de les biblioteques conventuals passaren a la Universitat Conserva uns 269 000 volums, 2 400…
Vila medieval de Claret (Santpedor)
Art romànic
Aquesta vila també és de les que hom ignoraria si no fos per les convincents dades documentals, car l’aspecte actual dels voltants de l’església no dona peu a pensar que s’hi havia aixecat una vila fortificada entorn de la sagrera documentada el 1130, que ja aleshores tenia cases edificades La primera dada que cita la vila de Claret és del 1168 el 1252 torna a aparèixer amb cases que afronten amb altres cases i amb un carrer, i el 1259 fins i tot amb un nom callo de Poallo Aquesta vila havia estat promoguda per una família de cavallers que prengueren…