Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
pic de Flamisella
Pic de Flamisella
© Xevi Varela
teorema de Rolle
Teorema de Rolle
© fototeca.cat
Matemàtiques
Teorema segons el qual si f és una funció contínua en tots els punts d’un interval tancat [a,b] i té derivada en cada punt de l’interval obert (a,b), aleshores si f (a) = f (b), existeix un punt c en (a,b) tal, que f´ (c) = 0.
És a dir, existeix una tangent horitzontal a la corba representativa de la funció en un punt c , entremig de a i b
estany de Cavallers
L’estany de Cavallers, glaçat
© Fototeca.cat
Estany
Embassament
Antic estany de la capçalera de la Noguera de Tor (1 723 m) a la vall de Boí (Alta Ribagorça), dins el massís de Comaloforno; ha estat transformat en el pantà de Cavallers
, amb una resclosa de 70 m d’alçada i una capacitat de 15 754 000 m 3
, el qual alimenta la central de Caldes.
riera de Llémena
La riera de Llémena després del pas del temporal Glòria (23 de gener de 2020)
Miquel Bohigas Costabella (CC BY-NC-ND 2.0)
Riera
Afluent esquerre del Ter que rega el SE de la Garrotxa i l’W del Gironès.
El formen els barrancs de Matabous i la Fosca, al municipi de Sant Aniol de Finestres, que neixen al peu dels volcans de Santa Pau, prop del coll de Fontpobra, entre les petites serres de les Medes i Pelada SW, que separen la vall de Llémena de la d’Hostoles, i el robust horst de les serres de Finestres i Rocacorba, que la separa de les conques del Terri i la riera d’Adri Des de Sant Aniol a Sant Esteve de Llémena i fins passat Sant Martí de Llémena ja al Gironès la carretera de Girona en segueix la riba dreta, amb la qual emmarca un sector de conreus de secà Entre Llorà i Ginestar de Llémena…
riu de Cortiella
El riu de Cortiella, afluent del Siurana, al terme de Porrera (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Baix Camp i del Priorat, que neix sota el coll de Cortiella, obert entre el puig Cerver i la punta del Montllor.
El riu de Cortiella , que neix sota aquest coll, és afluent del riu de Siurana per l’esquerra, després de passar per Porrera Priorat El lloc formava part de la Comuna del Camp de Tarragona
riera de Tenes
La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
lleó de Bocairent
Escultura del lleó de Bocairent
© Fototeca.cat
Escultura ibèrica de pedra representant un lleó (interpretat a vegades, erròniament, com a lleona).
Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València
anell de noces
Anell de noces
Anell que, com a signe de fidelitat, solen imposar-se els esposos, al dit anular, durant la cerimònia del matrimoni i que en el matrimoni religiós cristià és beneït com a símbol d’amor recíproc.
escala de Mohs
Escala de duresa de Mohs
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Escala que hom utilitza per a avaluar la duresa d’un mineral.
regne de Lleó
Reis de Lleó
Història
Regne hispànic que, durant la reconquesta, tingué existència com a estat independent (910-1037, 1065-72 i 1157-1230).
Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…