Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
Eudald Vallès Vallet
Rugbi
Jugador, àrbitre i directiu de rugbi.
S’inicià en el basquetbol amb la Société Patrie i amb el Club Bàsquet Atlètic de Sant Gervasi El 1941 comencà a jugar a rugbi amb el Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà fins la seva desaparició El 1947 els jugadors sortits del RCD Espanyol fundaren la secció de rugbi del Club Natació Montjuïc, on jugà fins el 1954 i també fou directiu Durant l’etapa en la directiva impulsà la construcció de la piscina del carrer Reina Amàlia i el CN Montjuïc guanyà la Copa Federació 1957, 1963 D’altra banda, el 1954 ingressà al collegi d’àrbitres, del qual més tard fou secretari i president 1955-60 Exercí d…
José Luis Zabala Arrondo
Futbol
Futbolista i entrenador.
Fou el primer jugador professional declarat del futbol estatal i inscrit com a tal Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1918-19 procedent de l’Unión d’Irun En ser sancionat durant tres mesos per la Federació Catalana de Futbol marxà al Club Deportivo Ovetense, on jugà durant quatre temporades Tornà a l’Espanyol 1923-26, on actuà com a davanter i migcampista Fou internacional en quatre ocasions Jugà tres partits amb la selecció de Catalunya i també formà part del FC Barcelona en un amistós per commemorar el final de la Primera Guerra Mundial Com a entrenador, dirigí la UE de…
Santi Pons Tresserras
Hoquei sobre patins
Jugador d’hoquei sobre patins.
S’inicià en el Club Patí Tordera, amb el qual debutà a la màxima categoria quan era júnior El 1995 jugà al Blanes Hoquei Club i l’any següent tornà al Tordera, amb el qual fou subcampió de la Copa de la CERS 1997 Jugà al Club Patí Vic 1997-99, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1999, retornà al Blanes 1999-2005, on repetí títol 2001, passà al Club Patí Vilafranca 2005-06 i la temporada 2006-07 tornà al Club Patí Tordera, a primera divisió, on es retirà Amb la selecció espanyola, guanyà la Copa de les Nacions de Montreux 1999 i quedà subcampió del món a Reus
Manel Ribot Terricabras

Manel Ribot Terricabras
ARXIU M. RIBOT
Altres esports de combat
Taekwondista.
Cinturó negre vuitè dan, té el títol d’entrenador d’àmbit estatal i d’àrbitre Competí representant el club Do-San-Ko i el Club Taekwondo Granollers Fou tres cops campió de Catalunya 1984, 1987, 1993 i d’Espanya 1987, 1988, 1992 en la categoria de pes superlleuger També fou campió estatal per equips 1987, 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla d’or en la prova de la seva categoria Guanyà molts torneigs internacionals i feu exhibicions d’arts marcials arreu del món Formà part de la selecció espanyola 1987-93 i de la catalana 1986-93 El 1989…
Francina Pubill Font
Futbol
Futbolista.
S’inicià l’any 1976 jugant a les installacions al voltant del Camp Nou amb una penya femenina anomenada Barcelona Amb el seus germans, fundà la Penya Barcelonista Barcilona, en la qual jugà com a defensa durant onze temporades 1981-92 i guanyà la primera Lliga femenina 1989 També fou subcampiona de la Copa d’Espanya 1985 i la Lliga 1990 Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1992-97, on també feu tasques d’entrenadora, i el Reial Club Deportiu Espanyol 1997-2000, on es retirà Fou capitana de la selecció catalana que guanyà el Campionat d’Espanya en quatre ocasions Amb la selecció…
Marta Martínez Cantón

Marta Martínez Cantón
DANIEL KAESEMAN
Rem
Piragüista d’aigües braves.
S’inicià al Club Cadí Canoë – Kayak de la Seu d’Urgell i s’especialitzà en la modalitat olímpica d’eslàlom Destacà ja en categoria cadet i júnior, formant part de les seleccions espanyoles respectives El 2009 participà en el Campionat del Món celebrat a la Seu d’Urgell i a la Copa del Món, competició on tornà a participar el 2010, també a la Seu d’Urgell Fou desena en el Campionat d’Europa sub-23 2010, novena en el Campionat d’Europa 2010 i sisena en el Campionat d’Europa sub-23 2010 A partir del 2012 entrà a formar part de la junta directiva del mateix club, on s’encarregà de l’àrea de premsa
Rafael González-Adrio Martínez
Basquetbol
Jugador de basquetbol i metge especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatologia.
Fou jugador del CE Laietà, el RCD Espanyol 1953, el FC Barcelona 1954 i el Real Madrid 1957 Tornà a Catalunya per jugar una temporada al Picadero JC 1958-59 Després fitxà pel Sémolas Espona de Terrassa, de la segona divisió 1962-63 Fou catorze vegades internacional per Espanya i compaginà el bàsquet amb els seus estudis Fou traumatòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, on fou pioner en tècniques d’osteosíntesi per a les fractures El 1972 s’incorporà com a traumatòleg del FC Barcelona, on treballà fins el 1991, especialitzant-se en cirurgia del genoll i essent dels primers cirurgians…
Míriam Herrera Arévalo
Basquetbol
Jugadora de basquetbol.
Alera pivot, després de passar per l’Escola Montserrat, l’AJ Riera de Cornellà i el CN Sabadell, s’incorporà, encara en categoria cadet, a l’equip formatiu de la Federació Espanyola de Basquetbol Segle XXI, on jugà tres temporades 1998-2001 L’any 2001 fitxà per l’equip gallec AD Cortegada de Vilagarcía de Arousa, on jugà fins el 2009, i arribà a classificar-se per a disputar una competició europea L’any 2009 fitxà pel CB Porta XI de la Lliga femenina 2 i el 2010 s’incorporà al CB Pío XII de la mateixa categoria Ha estat internacional en categories inferiors i guanyà la medalla d’or en el…
Emili Blanch i Roig

Emili Blanch i Roig
© AHCOAC
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1925 a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona Juntament amb Bartomeu Agustí i Vergès, Josep Claret i Rubira, Ricard Giralt i Casadesús i Joan Roca i Pinet, fou l'introductor del corrent racionalista a les comarques gironines Treballà per la Diputació de Girona i per la Generalitat Republicana, activitat que, juntament amb la seva militància a Esquerra Republicana de Catalunya, li suposà la repressió i l'exili una vegada acabada la Guerra Civil Espanyola S'exilià primer a Montpeller fins el 1942, on trobà aixopluc a la Résidence des Intellectuels Catalans de Montpellier, i més tard a…
Alfara de la Baronia

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, al límit amb l’Alt Palància (i amb la zona de llengua castellana del País Valencià), entre el riu Palància, al N, i la serra Calderona, al S.
El territori és drenat, a més, per la rambla d’Àrguines, que desemboca al Palància en aquest terme Hom distingeix una part plana, a la vall del riu, intensament conreada, i una zona muntanyosa coberta de pinedes, de propietat municipal, a més d’una zona intermèdia ocupada per conreus de secà, allà on l’aigua no arriba o on el terreny comença a ésser accidentat El sector forestal ocupa 350 ha un 30% de la superfície del terme al regadiu 85 ha dominen el conreu de tarongers 56 ha i l’horta Les terres de secà ocupen 665 ha el 57% de la superfície del terme i hi dominen gairebé totalment els…