Resultats de la cerca
Es mostren 8495 resultats
el Paral·lel

Edificis del Paral·lel, caracteritzats per porxos als seus baixos
© Fototeca.cat
Història
Via de Barcelona estesa entre Hostafrancs i la mar, tangent en la seva part més propera a aquesta amb el nucli antic de la ciutat.
Definida ja al pla Cerdà 1855 com a límit sud-oest de la ciutat i l’Eixample previst, separa aquest conjunt del Poble-sec El nom de Parallel el va rebre de l’astrònom Comas i Solà, que va determinar que per aquest carrer passava exactament el parallel 41° 44’ de latitud N, hi ha sobreviscut —es recuperà oficialment el 1980— als imposats oficialment segons les èpoques d’avinguda del Marquès del Duero proposat el 1874 per VBalaguer i de Francesc Layret 1931-39 A la part baixa és flanquejat a una banda per la muralla medieval —porta de Santa Madrona—, i a l’altra per la central tèrmica de la…
Mitidja
Pla
Plana prelitoral del nord d’Algèria, tancada, al S, pel Sahel i per un conjunt de turons que la separen de la mar, al N.
Té 20 km Després d’alguns treballs de drenatge, és actualment una zona productiva vinyes i fruiters El nucli més important de població és Boufarik
Vilallonga de la Salanca
Vista parcial de Vilallonga de la Salanca
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, estès a l’esquerra de la Tet (límit meridional del terme), entre Castellrosselló i Santa Maria de la Mar.
L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’església…
golf de Venècia
Golf
Gran golf format per l’extrem septentrional de la mar Adriàtica, des de la costa de la península d’Ístria fins al delta del Po.
Les seves costes, al sector italià, són baixes i amb nombroses llacunes i marjals, a causa dels alluvions de l’Isonzo, Tagliamento, Piave, Brenta i Adige i Po Hi ha els ports de Venècia i Trieste, aquest al golf homònim
Vajgač
Illa
Illa de l’oceà glacial Àrtic, entre la mar de Barentsz i la de Kara, que pertany a l’okrug autònom dels Neutsians, dins Rússia.
És habitada per samoiedes, que es dediquen a la ramaderia de rens i a la caça
canal de Caledònia
Canal de navegació
Canal d’Escòcia, Gran Bretanya, que posa en comunicació el llac Linnhe, a l’oceà Atlàntic, amb el Moray Firth, a la mar del Nord.
S'estén per la depressió del Glen More, des de Fort William fins a Inverness 97 km de longitud, i travessa, entre altres, el llac Ness Fou construït per Thomas Telford i obert el 1822 actualment és poc utilitzat
Bitínia
Regió històrica del nord-oest de l’Àsia Menor, a la costa meridional de la mar Negra, limitada per les de Paflagònia, Frígia i Mísia.
S'hi establiren colònies gregues fundades per colonitzadors de Mègara al s VI aC posteriorment formà part de l’imperi Persa amb Ciros, i durant l’època hellenística, en desmembrar-se l’Anatòlia selèucida, es constituí regne independent 279 aC, amb capital a Nicomèdia, regit per una dinastia de reis anomenats Nicomedes o Prúsies Nicomedes IV, que en fou l’últim, deixà en testament el país a Roma 74 aC, sense que l’oposició del rei Mitridates del Pont reeixís a impedir-ho Des d’aleshores fou província romana fou coneguda als primers segles de l’Església pels concilis de Nicea i de…
Bastia

Vista del port vell de Bastia
© Guillem Verger
Capital del departament d’Alta Còrsega, a Còrsega, França, situada a la costa de la mar Tirrena, a l’extrem nord-est de l’illa.
És el nucli industrial cigarrets, productes alimentaris, serradores, i el centre comercial exportació de verdures, castanyes, fusta, carbó vegetal, etc més important de Còrsega, i s’hi practica la pesca corall, seitó La ciutat, fundada pels genovesos el 1313, s’ha estès al voltant d’una petita badia, on és situat el port antic, i, més tard hom creà un nou port dedicat principalment al tràfic comercial Hi ha un aeroport internacional a 23 km de la ciutat, a Poretta A partir del 1453 fou residència del governador genovès i sofrí l’evolució històrica general de Còrsega Passada l’illa sota el…
Barbados
Vista del paisatge escarpat de la costa oriental de l’illa de Barbados
© Corel Professional Photos
Estat
Illa
Estat insular de la mar de les Antilles que comprèn l’illa del mateix nom, del grup de les Petites Antilles; la capital és Bridgetown.
La geografia La geografia física L’illa de Barbados és formada per terres calcàries i volcàniques i és vorejada d’esculls corallins La costa oriental és escarpada, i l’occidental, plana i sorrenca El clima és tropical, amb temperatures mitjanes de 26,8 °C a l’estiu i de 24,6 °C a l’hivern L’estació de les pluges va de juny a octubre, amb quantitats que oscillen entre 1100 mm a la regió occidental i 2200 mm a les regions centrals La geografia econòmica i l’economia L’agricultura 4,5% del PIB i…
Bangka
Illa
Illa de la mar de la Xina Meridional, situada davant la costa sud-oriental de Sumatra, separada d’aquesta illa per l’estret de Bangka.
Pertany a Indonèsia i és inclosa dins la província de Sumatra Meridional L’alineació muntanyosa més important és el Gunung Mara, d’uns 400 m d’altitud Les costes són baixes i pantanoses La riquesa principal de l’illa és la mineria, principalment l’estany i el ferro, i també el manganès, l’or, el coure i el plom La capital és Pangkalpinang, i el port més important és Muntok Possessió del regne de Srivijaya durant el segle VII, fou sotmesa posteriorment segle XVII al soldanat de Palembang Cap al 1710 adquirí una gran importància a causa de la descoberta de jaciments d’estany Cedida el 1812 a…