Resultats de la cerca
Es mostren 11917 resultats
Castell de Senyiu o de Vallsenyiu (Montanui)
Art romànic
El castell de Senyiu era el més important de la vall drenada per la Valira o vall de Senyiu Encimbellat sobre un esperó rocós 1 278 m dominava des de ponent tot el sector central i alhora pel nord l’important coll d’Espina, de pas obligat a l’eix transversal de comunicacions de l’Alta Ribagorça, vers la vall de Benasc, que encara aprofita la C-144 El topònim és esmentat ja al segle IX La vàlua d’aquest castell queda demostrada perquè ja el 938 donava nom a la valle Singicitana o pau Singicitano 988 Una notícia retrospectiva de l’any 976 assabenta que el castello de Senyiu, i per tant el…
Els mosaics artístics dels Escofet
Anunci dels mosaics hidràulics Escofet Fortuny i Companyia a la Guía Consultiva, Indicador General de Barcelona 1890 L’any 1886, Jaume Escofet i Milà i Teòtim de Fortuny i Carpi constituïren l’empresa Escofet i Fortuny, SRC, amb l’objectiu de fabricar mosaics hidràulics No eren els primers a fer-ho Però la importància i la continuïtat de l’empresa en justifiquen la inclusió en aquesta obra, a més d’un caràcter que els distingirà l’associació d’alguns artistes amb l’empresa, encarregats del disseny dels mosaics Jaume Escofet havia nascut el 1862 al Pont d’Armentera Alt Camp Marxà de casa seva…
Castell de Calders
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…
Psammètic II
Història
Faraó de la dinastia XXVI (595-589 aC) Fill de Nekao II, realitzà una important expedició contra el regne de Kuš, amb seu a Napata.
L’exèrcit, compost d’egipcis i de fenicis, jueus i grecs, arribà fins a la tercera cascada i baté els cuixites 593 aC
marquesat de Cea de Sardenya
Història
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Lacon.
Lluís de Cabanyelles i Gallac
Història
Governador general de València (1503-22), fill de Lluís de Cabanyelles i de Vila-rasa, al qual succeí, i senyor de Benissanó, Alginet i Bolbait.
El 1519, en produir-se els primers incidents de les Germanies a València, prohibí la reunió de gent, però es mantingué més aviat al marge dels esdeveniments féu un viatge a Flandes fins el 1522, que impedí l’entrada a València dels agermanats comandats per Vicent Peris, en la captura i la mort del qual participà després El succeí en el càrrec el seu germà Jeroni
Lluís Barraquer i Ferré
Medicina
Neuròleg, fill de Lluís Barraquer i Roviralta i continuador de l’escola de neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Publicà més de 150 treballs, entre els quals destaquen Tratado de enfermedades nerviosas, Las Parálisis, Neurología Clínica, Las neuralgias i Fisiopatología de los lóbulos frontales , treballs on donà una visió moderna i complexa de la neurologia Fou membre fundador de la Sociedad Española de Neurología
Ladislau VI d’Hongria
Història
Rei d’Hongria (titular: 1444-53: efectiu: 1453-57) i de Bohèmia (Ladislau I: 1440-57), arxiduc d’Àustria (1453-57), fill d’Albert II.
Durant part del seu regnat, János Hunyadi es féu càrrec de la regència d’Hongria, mentre que Jordi de Poděbrady administrà Bohèmia
Pere Borrell i Bertran
Pintura
Pintor, fill i deixeble de Juli Borrell i Pla, conreà un tipus de pintura fantàstica que gaudí d’una gran acceptació al Madrid de postguerra.
Juan Pablo Forner y Piquer
Literatura
Escriptor, fill d’Agustí Forner i Segarra, de Vinaròs, i de Manuela Piquer i Saragossà, de Godall, germana d’Andreu Piquer, pel qual fou educat.
Fiscal de l’audiència de Sevilla 1790 i del Consell de Castella 1796, fou també president de l’Academia de Derecho Publicà una Sátira contra los abusos introducidos en la poesía castellana 1782, polèmica, com la resta de la seva obra Adscrit als postulats del neoclassicisme —propugnats a La cautiva 1784, comèdia censurada—, rebutjava, però, l’afrancesament arbitrari i frívol Publicà opuscles contra Iriarte, García de la Huerta, etc, els quals atacà amb tanta virulència, que li fou prohibit de publicar res sense llicència reial 1785 Floridablanca li encarregà una rèplica a l’article de Masson…