Resultats de la cerca
Es mostren 12921 resultats
Enginyeria de la construcció 2013
Construcció i obres públiques
Descontaminació del pantà de Flix Una de les obres públiques més interessants que es desenvolupen actualment a Catalunya és la relacionada amb la descontaminació del pantà de Flix Ribera d’Ebre Els treballs es van iniciar el 2013, diversos anys després que es detectés una important acumulació de residus químics i radioactius en forma de fang, com a resultat de l’activitat centenària de l’empresa Ercros a la riba dreta de l’Ebre En aquesta factoria, que des del 1990 pertany a Erkimia SA, empresa química del grup Ercros, s’han produït al llarg del temps tota mena de productes químics com ara…
quilla de balanç
Transports
Cadascuna de les dues planxes o estructures de secció triangular que són fixades, generalment una a cada banda del pantoc, en els dos terços de l’eslora d’algunes embarcacions, especialment els vaixells grans, per tal de reduir l’amplitud del balanç.
És anomenada també aleta estabilitzadora
xàvega
Pesca
Art de pesca, de transició entre els d’encerclament i els d’arrossegament, de grans dimensions; és semblant als d’arrossegament de platja, però poc llastat, de manera que hi predomina més l’acció dels suros, i és molt semblant al camió.
Fou emprat des del segle XVII en molts indrets de les costes del Principat de Catalunya per a la pesca a l’encesa caigué en desús durant la Segona República Espanyola
madrilleta
Ictiologia
Nom d’alguns peixos d’aigua dolça de la família dels ciprínids de l’ordre dels cipriniformes pertanyents al gènere Rutilus, com la madrilleta roja (R.arcasii), de pigmentació molt contrastada, i la madrilleta vera (R.rutilus), de dimensions més grans que la roja.
lodoicea
Botànica
Palmera endèmica d’algunes valls de les Seychelles, d’estípit simple, que pot arribar a 30 m d’alçària, de fulles grans de fins a 7 m, de color verd brillant a l’anvers, palmades i amb els àpexs dels segments penjants.
Les flors creixen en inflorescències penjants que surten entre les fulles Però el més característic d’aquesta espècie són els fruits, que semblen dos enormes cocos enganxats, o bé un cor gegant fet de fusta poden arribar a fer mig metre i a pesar entre 12 i 20 kg Sols contenen una llavor, que és la més grossa de totes les llavors del món i triga 10 anys a desenvolupar-se A la seva àrea d’origen, aquesta espècie es considera afrodisíaca
faisà
Faisà de collaret
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Nom de diversos ocells de la família dels fasiànids, de l’ordre dels fasianiformes
, de dimensions grans (60-200 cm), amb el cos esvelt i els costats del cap generalment desproveïts de plomes i amb la pell d’un color vermell viu.
Presenten un marcat dimorfisme sexual, i els mascles acostumen a tenir el plomatge de colors molt vius El faisà vulgar Phasianus colchicus és originari de l’Àsia meridional, i fou introduït des de temps antic a Europa i a l’Amèrica del Nord Nia directament sobre el sòl, i les postes són de 10 a 14 ous Hom l’aprecia com a peça de caça És sedentari i comú a la Catalunya continental Hom el cria en domesticitat, especialment per la seva carn i també com a ocell d’ornament N'hi ha nombroses espècies, la major part de les quals presenten el plomatge bellament acolorit
mutacionisme
Biologia
Teoria de l’evolució formulada per De Vries l’any 1900 segons la qual els éssers vius han evolucionat a través d’unes grans mutacions aparegudes en línies pures, sense intervenció de la selecció natural ni de l’herència dels caràcters adquirits.
El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius
sangonera del cavall
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de coloració variable, de 8 a 10 cm de longitud i de dents més obtuses que les de la sangonera comuna; s’adhereix a la mucosa bucal dels grans mamífers (cavalls, bòvids, etc) mentre beuen.
quelonídids
rèptil queloni quelonídid: tortuga babaua (Caretta caretta)
© Fototeca.cat
Zoologia
Família de quelonis del subordre dels tecòfors amb l’escut cobert de grans plaques juxtaposades o imbricades, potes grosses i adaptades a la natació, dits envoltats de pell i armats amb fortes ungles, coll poc retràctil, cap gros i fort i cua curta.
Inclou alguns gèneres propis de mars tropicals i temperades, entre els quals destaquen Caretta , amb l’espècie Ccaretta tortuga babaua, Chelonia , amb Chmydas tortuga franca i Eretmochelys , amb Eimbricata carei
cabernet
Viticultura
Varietat de vinya, conreada a França (regió de Bordeus), de ceps vigorosos i productius i raïms de mida mitjana i de forma irregular, amb grans petits, esfèrics i plens de llavors, de color negre i de gust agre, que maduren a mitja estació.
És destinada a l’obtenció de vi negre, ric en alcohol i en taní