Resultats de la cerca
Es mostren 330789 resultats
camí de Cavalls
Senyalització en el camí de Cavalls
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí de 185 km de longitud que fa la volta a l’illa de Menorca, majoritàriament prop de la costa.
Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII
Universitat de Barcelona
Façana de la Universitat de Barcelona (1863-89), obra d’Elies Rogent i Amat
© Arxiu Fototeca.cat
Institució docent d’ensenyament superior, la més antiga del districte universitari de Barcelona.
El 1401 Martí I de Catalunya-Aragó dotà la ciutat d’un estudi de medicina i arts amb les mateixes prerrogatives que el de Montpeller, que funcionà d’una manera autònoma durant tot el segle No fou fins el 1450 —en part per l’oposició de l’ Estudi General de Lleida i en part pel recel dels consellers davant els perills inherents a tota concentració d’estudiants— que Alfons IV concedí l’autorització per a l’establiment d’un estudi general, privilegi ratificat per butlla de Nicolau V el mateix any, però que fou revocat…
pistola de pintar
pistola de pintar
Pintura
Aerògraf proveït d’un dipòsit per a la pintura o el vernís i d’un cilindre d’aire comprimit o bé connectat a un compressor, emprat per a pintar superfícies metàl·liques (especialment en la indústria de l’automòbil), envernissar fusta (especialment en ebenisteria), etc.
riu de Galba
Vista parcial dels prats de la vall del riu de Galba
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Capcir, afluent de l’Aude, que neix a la portella d’Orlu, als contraforts N del Carlit, i desemboca al seu col·lector al pantà de Puigbalador.
orella de llebre
orella de llebre
Biopix (CC BY-NC 3.0)
Micologia
Bolet, de l’ordre de les pezizals, de 2 a 5 cm d’alt, brunenc i en forma d’orella.
Es fa en boscs de coníferes
castell de Balsareny
Vista del castell de Balsareny (Bages)
© C.I.C.-Moià
Castell
Castell del municipi de Balsareny (Bages).
L’edifici és obra gòtica del segle XIV La seva fesomia arquitectònica és més de palau que no pas de fortalesa, construcció massissa, de planta pentagonal, amb els únics detalls decoratius dels elegants finestrals de traça gòtica i la corona de merlets que enronda la part alta de les façanes L’interior, centrat per un pati amb escala descoberta i galeria de tradició gòtica, és decorat per multitud d’obres d’art antic Existent ja a mitjan segle X i explícitament documentat l’any 990, en una butlla del…
castell de Fals
Vista del castell de Fals (Fonollosa)
© C.I.C. - Moià
Castell
Castell del municipi de Fonollosa (Bages).
Del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques, a tocar de l’església parroquial, en un coster a la dreta de la riera de Fonollosa, a l’extrem de llevant del pla Les torres de Fals són un dels monuments militars més vistosos i coneguts de la comarca El castell i l’església de Sant Vicenç de Fals són documentats almenys des de l’any 1026 L’edifici religiós data del segle XVII, però conserva vestigis d’època gòtica i…
Joāo de Castilho
El monestir dels jerònims de Belém (Lisboa), obra de Boitac i Joao de Castillo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte manuelí d’origen castellà.
Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra
cua de rata
Cua de rata
Franz Xaver (cc-by-sa)
Botànica
Herba perenne, de la família de les gramínies, amb rizoma cespitós, tija prima, dreta, lluent, de 20 a 70 cm, i espiga cilíndrica de 3 a 15 cm.
Es fa en pastures, vores de camins humits, etc
Espluga de Serra
Vista del poble d’Espluga de Serra
© CIC-Moià
Poble
Poble del municipi de Tremp (Pallars Jussà), situat al vessant occidental de la serra de Camporan, a la capçalera de la vall del barranc de Tamúrcia, a 1 196 m alt..
L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els…