Resultats de la cerca

Professà a la Universitat de París els anys 1342, 1345, 1357 i 1358 Mantigué una estreta relació amb el també carmelità Joan Ballester, a instància del qual el papa Urbà V manà que fos promogut al magisteri El 1379 el rei Pere III el consultà respecte al cisma Compongué una exegesi del saltiri en català, així com alguns llibres de sentències, dos volums de sermons i un miserere en català

Debutà com a fiscorn de la cobla Joventut Agullanense Vers el 1914 es traslladà a Barcelona Debutà el 1921 com a compositor de sardanes amb L’aplec de joventut Seguiren Cantant la festa, Noies martinenques, Batecs del cor, Refilets de l’avi , fins a uns dos centenars de títols, sardanes directes i senzilles Compongué també Noies palamosines , per a 10 cobles, música religiosa, cuplets, himnes i obres líriques, etc

És autor de dos graduals per a orquestra 1855-57, d’un Miserere per a veus i orgue 1860, de rosaris per a orgue i de Tu es Petrus La seva obra més popular és la Missa de Glòria , per a quatre solistes, orgue, cor i orquestra, coneguda posteriorment amb el nom de Missa de les Santes Juliana i Semproniana, revisada i reorquestrada per C Taltabull i J Soler 1966

Fou un dels creadors i propulsors de l’automòbil Fundà l’empresa Benz & Cie 1883 i, en sortir d’aquesta 1905, de la C Benz Söhne, també dedicada a fabricar automòbils Construí un motor de gas de dos temps 1879, patentà un tricicle amb motor de benzina de quatre temps 1886, introduí el canvi de velocitats, resolgué la geometria de la direcció i aplicà la bateria a l’encesa

Publicà Rocabruna Prehistòria, història, tradicions i llegendes 1932, Orígens de l’escut català 1961, El veritable escut de la ciutat de Barcelona 1964, en defensa de la composició a base de quatre pals reials, i no dos, en els quarters segon i tercer, i Els comtes-reis catalans Història i heràldica de la casa de Barcelona 1964 Reuní una collecció de més de 500 000 segells documentals, marques, escuts i monedes

Escriví en diaris de l’època, com La Correspondencia de Valencia , i fundà La Correspondencia Alicantina La seva obra poètica, dispersa, fou premiada diverses vegades als Jocs Florals de Lo Rat Penat de València Cant a la llauradora valenciana ,1889 Cant a la mare , 1892 Conreà també el teatre de tipus costumista De València al Grau i Dos Marruecos, un diner 1889, El que menja de baldraga i El dengue

Començà dins el simbolisme amb A cinza das horas 1917, però ja amb Ritmo Dissoluto 1924 inicià una poesia antiacademicista, aconseguida a Libertinagem 1930, on conjugà satanisme, humorisme i sentimentalisme Les seves obres posteriors tornaren a la transposició irònica de la vida quotidiana Estrela de Manhã 1936, Lira dos Cinquent'anos 1944, Opus 10 1952 La seva obra facilità el pas del Modernisme a la lírica d’avantguarda

De cultura enciclopèdica —que impartí en un ensenyament polifacètic— i amb tendències pedagògiques obertes, exercí una influència enorme damunt la seva època, de la qual, però, fou un producte típic Fou rehabilitat civilment i eclesiàsticament, a desgrat del seu afrancesament palès i algun entrebanc sentimental Fou cofundador i redactor de la revista literària “El Censor” 1820-22 Escriví Poesías 1882, Ensayos literarios y críticos 1844, en dos volums, etc

D’origen molt humil, es graduà en filosofia, teologia i hebreu Obtingué una càtedra de filosofia suarista a la Universitat de València 1757-60 i una d’hebreu 1772-78 Fou beneficiat de la catedral de València i arxiver, soci i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, de la qual publicà les actes dels anys 1786 i 1787 Publicà també dos sermons 1767, 1785

El 1898 construí un tricicle mogut per dos motors, i el 1910 fabricà el primer cotxe en un taller de Molsheim Alsàcia, que ben aviat esdevingué la factoria d’automòbils de luxe Bugatti Creà, en collaboració amb Peugeot, el cèlebre motor Bébé Peugeot 1911, i fou el primer a emprar compressor per a sobrealimentar els motors dels autos de cursa construí també els primers automotors de combustió interna dels ferrocarrils francesos