Resultats de la cerca

Formada al Club Nàutic d’Arenys de Mar, fou subcampiona de Catalunya per equips en classe optimist 1994, juntament amb Josep Ramon Novell, Agustí Lledó, Bertran Soler i Àlex Falgàs L’any següent aconseguí un nou subcampionat de Catalunya per equips amb Josep Ramon Novell, Àlex Falgàs, Pau Planas i Marçal Feu Individualment el 1995 es proclamà campiona femenina en classe optimist de Catalunya i subcampiona absoluta de Catalunya, i el1998 obtingué la tercera posició en el Cam-pionat de Catalunya femení en classeeuropa També participà en el Campionat Europeu d’optimist 1994

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987

Home docte, la seva gran rectitud moral i una preocupació antimaniquea maniqueisme l’inclinaren a una interpretació absolutament optimista de la voluntat humana, que deixa a la gràcia divina una eficàcia únicament moral i natural pelagianisme Entre les seves obres, perdudes la majoria, hom conserva Expositiones in epistolas sancti Pauli, Libellus fidei ad InnocentiumI i cartes El seu camp d’acció personal fou sobretot Roma, l’Àfrica llatina i Palestina Trobà molta adhesió, però també uns adversaris decidits en el papa Zòsim, en l’emperador Honori i particularment en Agustí i…

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942

Ajudant d’enginyer i director de camins veïnals Entre les seves obres cal destacar, a Girona, les cases Pons i Martí 1850, Llistosella 1852, Vidal 1854, Rich 1855 i Camprodon 1857 Collaborà activament amb Martí Sureda i Deulovol en la construcció de les cases de la plaça de Sant Agustí 1859-64 i en la reforma del seminari 1857 Urbanitzà el carrer del Portal de la Barca 1876 Progressista, propietari i administrador de cases, intervingué activament en la vida ciutadana com a jutge d’impremta 1844-46 i membre de la milícia nacional

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…

Dirigida per Antoni Ribera, recollia articles sobre política, literatura, art, ciències i curiositats de la premsa estrangera El seu to divulgador feia de rèplica i complement a la revista Ariel No reflectia ni defensava una estètica o política determinades, llevat d’afirmar la catalanitat N'eren collaboradors assidus Lluís de Rialp, Lluís Gassó, Antoni Ribera, Eduard Artells, Jacint Vergés, “Poliglot” Delfí Dalmau, etc També hi collaboraren Josep Pous i Pagès, Josep Carner, Joan Triadú, Agustí Bartra, etc Suspesa governativament, ressuscità en els sis números apareguts 1949-50 d’ Occident…

Participà en l’alçament austriacista de Vic 1705 i lluità contra els filipistes als setges de Barcelona del 1706 i de 1713-14 En aquest darrer fou promogut al grau de coronel i governador del castell de Montjuïc Pel juliol del 1714 fou transferit a la capitania del regiment de la Concepció, dins la ciutat, amb el qual defensà aferrissadament, l’11 de setembre, el convent de Sant Agustí En caure Barcelona, optà per refugiar-se a la cort de Viena Lluità amb les forces de l’emperador contra els turcs

Situada dins l’antic terme del castell de Súria, junt a una vila Degué ser una capella rural que es convertí en priorat de donades que tenien cura d’un hospital L’església apareix esmentada el 1205 com a Santa Maria de Vila Abans del 1276 un grup de donades es regien per una regla, possiblement de sant Agustí, i tenien cura d’un hospital situat al camí de Súria a Manresa Avui no queda cap resta d’aquesta església-hospital, si bé al principi del segle actual encara n’eren visibles les runes

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts