Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Ricardo García López
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant humorístic andalús, dit K-Hito.
De jove residí a Alacant, a València i a Barcelona i collaborà en el ressuscitat setmanari Cu-cut 1914-15 Installat a Madrid, dibuixà a La Tribuna , El Imparcial , ABC , Ahora , El Debate i Ya , d’acord amb els idearis d’aquelles publicacions Dirigí Gutiérrez i Dígame Es destacà també com a crític taurí, i publicà Yo, García i De la Ceca a la Meca
Urbano Ortega Cuadros
Futbol
Futbolista conegut amb el nom d'Urbano.
Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol a la meitat de la temporada 1979-80 procedent del Jaén Migcampista, jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1981-82 A continuació fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1982-91, amb el qual jugà 266 partits i marcà 22 gols Guanyà dues Lligues 1985, 1991, tres Copes del Rei 1983, 1988, 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Després, retornà a l’Espanyol 1991-93, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 113 partits de Lliga i anotà 6 gols La temporada 1993-94 jugà amb la Unió Esportiva…
Maria Victòria Martínez Serrano

Maria Victòria Martínez Serrano
Atletisme
Atleta.
De ben petita marxà a viure a Barcelona amb la seva família Migfondista, pertanyé al FC Barcelona des del 1969 i al Centre Gimnàstic Barcelonès Fou campiona de Catalunya de 800 m 1970, 1971, de 1500 m 1970, 1971 i de cros individual i per equips 1971 Així mateix, tingué els rècords catalans de 800 m, de 1500 m, de 4 × 800 m amb el FC Barcelona, que també fou rècord d’Espanya i de 1500 m en pista coberta, entre els anys 1970 i 1971 Es retirà de la competició esportiva el 1973
Catalina Martínez Badia

Catalina Martínez Badia (amb la pilota)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / LEDESMA
Basquetbol
Jugadora de basquetbol coneguda com Kati.
Jugà al CP Collblanc i al GE Seat abans de fitxar pel Picadero Jockey Club de Lliga estatal el 1973 Amb aquest club fou campiona de Copa 1975, 1978, 1979 i de Lliga 1975, 1976, 1978 El 1979 s’incorporà al Club Bàsquet Cibes fins el 1982
José Ginel Ordoño
Esport general
Dirigent esportiu.
Competí amb la Penya Ciclista Nicky’s 1956 i la Unió Ciclista Terrassa 1957 Posteriorment es dedicà a l’excursionisme dins el Club Ciclista Sant Pere Nord, que presidí 1986-95 El 1986 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Ciclisme en qualitat de president de la Comissió de Cicloturisme, càrrec que es perllongà fins el 1993 Durant la seva gestió, es duplicaren les llicències cicloturistes de 1000 a 2000 i organitzà diverses edicions de la Festa del Pedal El 1989 muntà la primera Estada Cicloturista
Juan Antonio García Soriano
Futbol
Futbolista.
Procedent del Llevant, jugà tres temporades amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-73, dues d’aquestes a primera divisió Actuava d’extrem dret i disputà un partit amb la selecció catalana Després jugà al Múrcia 1973-75 i al Betis 1975-80, amb el qual fou campió de Copa 1977 Fou dues vegades internacional
José Artés de Arcos Marco
Esport general
Economia
Constructor i empresari.
El 1927 s’establí en un petit taller d’automòbils a Barcelona i fundà l’empresa José Artés de Arcos, pionera a Espanya en el sector de la indústria auxiliar de l’automòbil Formà la societat Artés-Jaeger Fou l’impulsor de cotxes de carreres com el Guepardo de Fórmula 1 1966, l’Artés Campeador 1967 o el cotxe amfibi Artés Gato Montés 1971 Fou president i fundador del Gremi de Fabricants de Peces d’Automòbil Fou guardonat amb la medalla de plata al Mèrit al Treball 1965, la Gran Creu del Mèrit Civil i la medalla d’or i de plata de la Creu Roja
pansa
Agronomia
Gra de raïm dessecat naturalment a la vinya o per l’acció del sol; en aquest cas, generalment, ha estat abans escaldat amb lleixiu.
També són emprats sistemes de calor artificial Són famoses les panses de Màlaga i les de Corint Als Països Catalans, l’elaboració de panses és testimoniada al s XIV a moltes comarques vitícoles, del Camp de Tarragona cap al sud Sembla, però, que ja al s XV s’inicià un procés de concentració al sector oriental de la Serralada Prebètica, centrada en el cap de la Nau El procés d’assecament seguit de l’escaldament i de la lleixivada tenia lloc en els típics riuraus riurau, que han arribat a caracteritzar el paisatge de la Marina, l’Alta sobretot La competència que a les “panses de Dénia” o “…
Miquel Bernades i Mainader
Botànica
Metge i botànic.
Fou metge de cambra de Carles III i ocupà després, per oposició, el càrrec de primer catedràtic al jardí botànic de Madrid, que Josep Quer havia deixat vacant 1764 Fou el primer a publicar uns Principios de Botánica 1767, en castellà, en els quals acceptà la nomenclatura binària linneana i intentà de fixar la terminologia botànica procurant de fer prevaler formes populars sobre els neologismes derivats directament del llatí Herboritzà a Mallorca, a Castella i, probablement, també al Principat, al País Valencià i a Andalusia Preparà un Specimen Florae Hispanicae , amb la…
Lluís Marià Vidal i Carreras

Lluís Marià Vidal i Carreras
© Fototeca.cat
Geologia
Enginyer de mines, geòleg i escriptor.
Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina