Resultats de la cerca

El seu pare era català del Conflent Estudià al conservatori de París 1893-95 i amb Vincent d’Indy a la Schola Cantorum, on fou professora de piano 1901-21 Professà també als conservatoris d’Estrasburg i de Praga Al voltant del 1922 s’establí a Catalunya, on residí fins el 1937 Impulsà l’Acadèmia de Música de Barcelona i des del 1927 collaborà estretament amb l’Associació Obrera de Concerts de Barcelona com a pianista i conferenciant, i quan, el 1934, l’Obrera organitzà el seu ensenyament musical, aquest dugué el nom d’Estudis Musicals Blanca Selva Renovà la tècnica pianística i publicà La…

Estudià a l’Escola Superior de Música de Budapest i de seguida destacà en composició, matèria en què rebé els primers premis amb obres com la Serenade núm 3 i la Fantasia hongaresa L’obtenció del Premi Coronació de Francesc Josep li permeté anar a Viena, Berlín i París A partir del 1908 ensenyà teoria musical a l’Escola Superior de Música de la seva ciutat, on també impartí lliçons de composició des del 1912 i de música de cambra des del 1920 L’any 1928 formà una orquestra amb els seus millors alumnes La seva obra, amb un llenguatge clar i proper al Romanticisme mostra també la influència de…

Músic precoç, a sis anys actuà per primer cop en públic Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, on es graduà el 1950 Un any després fou contractat com a primer violinista de l’orquestra de l’Òpera de Budapest, de la qual formà part fins el 1960 El 1955 fou guardonat amb el primer premi del Concurs Internacional Carl Flesch de Violí de la ciutat de Londres El 1957 obtingué una plaça de professor de l’Acadèmia de Budapest, de la qual fou director del 1967 al 1980 Realitzà gires de concerts per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó, l’Índia, l’Iran i l’antiga Unió Soviètica…

Fou alumne de Joachim Braun al Conservatori de Riga i més tard es traslladà a Moscou per perfeccionar-se amb Boris Kuznecov i David Ojstrakh El 1964 fou guardonat al Concurs Internacional de Piano, Violí i Cant George Enescu de Bucarest i un any després obtingué el primer premi en el Concurs Internacional de Violí Jean Sibelius de Hèlsinki Un segon premi en el Concurs Internacional Cajkovskij de Moscou 1966 i un primer premi al Concurs Internacional Johann Sebastian Bach de Leipzig el convertiren en un dels violinistes soviètics més sollicitats de la seva època Ben aviat tocà música de cambra…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat de Fairfield…

Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera figura d’àmbit…

Estudià filosofia a la Cornell University 1953-57, composició a la Juilliard School amb V Persichetti 1958-61 i, més tard, amb L Berio i D Milhaud La seva trajectòria creativa està marcada pel jazz , la música de JS Bach i d’I Stravinsky i també els ritmes dels tambors africans, que descobrí a l’Institut d’Estudis Africans de la Universitat de Ghana Plasmà les seves idees en el llibre Writings about Music 1974 La seva primera obra fou It’s gonna rain 1965, per a cinta magnètica L’any 1966 formà un conjunt dedicat a tocar la seva música No fou fins el 1980 que escriví per a…

Estudià cant, solfeig i piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb el mestre Canals i la professora Elisa Vázquez Posteriorment aprengué harmonia i composició amb el mestre Josep Barberà El 1923 guanyà un premi a les Festes de la Poesia i la Música convocades per l’Orfeó Gracienc Intervingué com a solista en les activitats de l’Associació Obrera de Concerts Destacada liederista, també interpretà, amb èxit, cançons de compositors catalans contemporanis Actuà en nombrosos concerts amb orquestra Destacà en el Festival Pahissa 1927 i el 1929 intervingué en les Conferències Musicals de…

L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…