Resultats de la cerca

Clavecinista i organista consumat, inicià estudis de teologia, que no acabà, i després fou intèrpret d’aquests instruments a Geisslingen i a Ludwigsburg, d’on fou expulsat pel duc de Württemberg el 1773 El 1774 s’establí a Augsburg i fundà el periòdic "Deutsche Chronik", però a causa dels seus atacs a l’Església catòlica fou empresonat del 1777 al 1787 Durant aquest temps escriví nombroses composicions, una autobiografia i l’obra Ideen zu einer Ästhetik der Tonkunst 'Idees per a una estètica de l’art musical', 1806, que, a més d’un valuós document sobre la vida musical del seu temps,…

Estudià al Royal College of Music de Londres i posteriorment es perfeccionà amb Nadia Boulanger, Marie-Claire Alain i Anton Heiller Inicià la carrera de concertista el 1965 i des de llavors ha estat convidada en nombrosos festivals, com ara els d’Aldenburgh, Edimburg i Proms, en el qual actuà al desembre del 1999 Tocà per primera vegada als Estats Units el 1984, concretament a Nova York Ha estrenat diverses obres contemporànies, entre les quals destaca un concert per a orgue dedicat pel compositor William Mathias 1984 Ha participat en nombrosos cursos i ha impartit classes magistrals a Europa…

Començà a estudiar música a cinc anys i quan en tenia setze ingressà al Conservatori de Moscou, on fou deixeble de Jakov Flier El 1971 fou guardonat al Concurs Bach de Leipzig i el 1975, any en què acabà els estudis, guanyà el Concurs Long-Thibaud de violí i piano a París Aquest fet afavorí la seva projecció internacional i a partir d’aquell moment inicià una destacada carrera concertística, sobretot a les ciutats més importants de l’antiga Unió Soviètica i de l’Europa de l’Est El 1976 s’establí a París i adoptà la nacionalitat francesa Molt estimat pels directors per la claredat…

Estudià al Conservatori de Varsòvia i posteriorment amplià estudis amb M Moszkowski a Berlín Del 1900 al 1913 residí a París, on fou professora de clavicèmbal de la Schola Cantorum El 1903 debutà com a clavicembalista i abandonà el piano Començà a fer gires de concerts, activitat que alternà amb la docència L’any 1913 passà a ser professora de la Hochschule für Musik de Berlín, on romangué fins el 1919 La seva figura és clau en el procés de recuperació de la música antiga dels segles XVI al XVIII El seu interès pel clavicèmbal la portà a encarregar obres per a aquest instrument a…

Començà a estudiar a vuit anys i quan en tenia tretze ingressà al Conservatori Béla Bartók de la seva ciutat natal Entre el 1965 i el 1969 fou premiat en tres concursos internacionals Més tard estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou alumne de Pál Kadosa i Ferenc Rados L’any 1969 guanyà el Concurs Robert Schumann de Zwiackau, a l’antiga República Democràtica Alemanya, fet que donà impuls a la seva carrera El 1971 hagué de substituir a darrera hora A Rubinstein i A Benedetti-Michelangeli en uns concerts, i l’èxit que obtingué el consagrà com una primera figura d’àmbit…

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Format musicalment a Faenza i a Bolonya, el 1671 s’installà a Roma, on actuà com a violinista de diferents conjunts, i el 1682 fou nomenat mestre de capella de San Luigi dei Francesi Gaudí sempre de la protecció dels successius patrons al servei dels quals treballà de la reina Cristina de Suècia cap al 1680, del cardenal Pamphili 1687, de Francesc II de Mòdena cap al 1690 i, des del 1694, del cardenal Ottoboni Creà una important escola de violí que irradià a tot Europa amb els seus deixebles Geminiani, Locatelli, etc Bé que la seva obra és considerablement reduïda, mostra la perfecció d’estil…

Els codis més freqüents es basen en la utilització dels noms de les notes del sistema alfabètic utilitzat als països influïts per les cultures anglòfones i germanòfones per a significar noms propis, topònims, paraules, frases, etc En són exemples coneguts el del tema B-A-C-H si♭-la-do-si♮, utilitzat pel mateix JS Bach a l’última fuga de L’art de la fuga i per molts altres compositors el tema D-S-C-H re-mi♭-do-si♮ simbolitzant la inicial i les tres primeres lletres del cognom germanitzat de D Šostakovič utilitzat entre altres llocs en el seu Quartet núm 8 , i els moltíssims…

Els seus principals trets distintius -respecte al minuet- són un ritme més marcat, un tempo més ràpid i un caràcter més lliure, normalment lleuger, humorístic, tot i que no són excepcionals altres registres de tipus més dramàtic A l’igual del minuet, en l’estructura de l' scherzo hi acostuma a figurar el trio com a secció contrastant Els primers exemples de moviments amb el títol de scherzo , o bé scherzando , es troben esporàdicament en obres de JS Bach Partita en la m, BWV 827, de CPE Bach sonates per a flauta, 1770 i també de J Haydn Sonata per a piano , Hob XVI…

Inicià els estudis de violí, però els abandonà per dedicar-se a la flauta Estudià al Royal College of Music 1956-59 i a la Guildhall School of Music and Drama de Londres Una beca li permeté completar la seva formació a París, amb Jean-Pierre Rampal i Marcel Moyse Inicià la seva carrera tocant en diverses orquestres angleses, com l’Orquestra del Covent Garden, l’Orquestra Simfònica de Londres, on ingressà el 1966, i la Royal Philarmonic Orchestra, on ingressà l’any següent Karajan el nomenà primer flauta solista de la Filharmònica de Berlín i restà amb ell sis anys 1969-75 A partir del 1976 es…