Resultats de la cerca

Anticaciquista primer, intentà de recollir els vots de la dreta catòlica contra la coalició de conservadors i liberals de Joan March i tingué un èxit relatiu en les eleccions municipals de l’abril del 1931 obtingué uns 9 000 vots tanmateix, a les eleccions a corts del 1933 i del 1936 entrà a les coalicions de dretes i fou elegit diputat Bartomeu Fons i Jofre de Villegas Fou dissolt el 1936

Deixeble de Bartomeu Maura, que succeí com a acadèmic de San Fernando 1927 Gaudí d’un notable prestigi i concorregué sovint a les exposicions nacionals de Madrid, on ja fou premiat el 1904 El 1922 obtingué una primera medalla per a un panneau amb set proves de gravat al burí Fou gravador de la Casa de la Moneda i autor de diversos bitllets de banc i segells de correu

Mestre major del claustre de la seu de Vic 1324-37, del qual, segons sembla, projectà i construí la galeria nord i una part de les de ponent i de llevant juntament amb les capelles de Sant Cristòfol i Sant Lluc i de Sant Jaume Fou succeït per Bartomeu i Ladernosa Collaborà amb Berenguer de Montagut a Santa Maria del Mar de Barcelona 1329 i a la collegiata de Manresa

Antiga partida rural, esmentada ja en el Repartiment, es formà com un raval pròxim al monestir de la Saidia, que amb el temps es fusionà amb el de l’Alcúdia de València Fou urbanitzat a la primera meitat del s XIX, i a mitjan segle hi fou bastida l’església del Roser, sufragània de la parròquia de Sant Bartomeu de València Resten pocs carrers del nucli primitiu, absorbits pel creixement urbà modern

Nomenat governador interí d’Hispaniola pel descobridor quan aquest anà a explorar l’illa de Cuba 1494, el 1495 tornà a Castella, i posteriorment 1496 substituí el seu germà Bartomeu en el comandament de La Isabela Durant l’absència de Cristòfor exercí el càrrec de governador de Santo Domingo 1500, i es negà a transferir-lo al tot just nomenat Bobadilla Juntament amb els seus germans, fou empresonat i enviat a Castella

Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927

Ajudant de fra Tomàs Vicent Tosca, la seva obra més coneguda és la que es refereix a la talla de retaules, com els majors de Sant Miquel, Sant Bartomeu i el Pilar, a València, i el de la parroquial de Sueca El 1713, sota la direcció de Francesc Vergara el Major , treballà com a escultor en la portada principal de la catedral de València Fou també autor de la capella de la Comunió de la parròquia de Torrent

Germà de l’industrial  Pere Milà i Pi  i pare del polític i financer Josep Maria Milà i Camps Membre del partit fusionista, collaborà més tard amb Manuel Planas i Casals Fou alcalde de Barcelona en dimitir Bartomeu Robert octubre del 1899, arran del conflicte del Tancament de Caixes Tot i ésser més favorable al govern de Madrid, les protestes constants a favor de l’alcalde sortint provocaren la seva dimissió un any i un mes més tard

Format a Manacor 1921 Des del 1823 es donà a conèixer a Palma, on treballà al taller de Josep Lladó La Junta de Comerç el pensionà per anar a estudiar a Madrid Collaborà amb la Real Fábrica de la Moncloa, que dirigia el mallorquí Bartomeu Sureda Treballà en marbre i presentà obres a l’Academia de San Fernando amb èxit Formà part de l’Ateneo Español Entre les seves obres hom destaca Mart i Apollo i Dafne

Farmacèutic i advocat Membre fundador i director de l’Agrupació Artística de Manacor, fou un estudiós destacat de la història del teatre a Manacor Com a autor teatral, va escriure, entre altres obres, la sarsuela Amor de muñecos 1931 —amb música de Bartomeu Gayà i escrita conjuntament amb Sebastià Rubí—, comèdies com Un arracés del camí 1935, Fang 1947, Ai, mon pare 1952 i La Santa Humildad 1962, o sainets com En banyeta verda 1935, entre d’altres