Resultats de la cerca

També és anomenat gos de Sant Bernat És tranquil i valent Originari del Gran Sant Bernat dels Alps, hom l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu

És caracteritzat pel seu despullament Els primers abats de Cîteaux no tingueren cap actitud peculiar relacionada amb l’art Fou sant Bernat qui l’introduí, més tard, a l’orde Així, els manuscrits de Cîteaux del temps de l’abat Esteve Harding que abdicà el 1133 són profusament illuminats El 1134, però, quan sant Bernat començà a pesar dins l’orde, el capítol general manà que les caplletres fossin d’un sol color A les vidrieres, l’esperit d’austeritat es manifestà en la prohibició de les representacions figurades i l’adopció d’entrellaçaments abstractes En el cant…

Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i…

Les primeres notícies del castell del Port són de l’any 1020, que Guifré de Mediona fa donació d’unes terres a la seu barcelonina Aquestes terres eren situades a prop de l’anomenat castell de Geribert Versemblantment s’ha identificat aquest Geribert amb el fill del vescomte Guitard, i naturalment el seu castell com el del Port El 1030 ja apareix com a castell del Port en el testament d’Ermessendis, esposa de Geribert Aquesta fortalesa passà després al seu fill Folc Geribert, clergue Aquest fou succeït com a propietari pel seu nebot Bernat Mir, levita, el qual vers la segona…

Fill del comte Bernat III de Comenge, el qual creà per a ell el vescomtat de Coserans Es casà amb Sibilla o Isabel, filla del comte Roger Bernat I de Foix i de Cecília de Carcassona-Besiers

El 844 el pagus de Besalú era unit al comtat de Girona, aleshores a mans de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós Mort Sunifred el 848, el comtat de Girona-Besalú passà a mans d’un comte, Guifré II, de filiació desconeguda El 878, en el concili de Troyes, foren assignats a Guifré el Pelós els comtats de Barcelona i de Girona-Besalú, que uní als de Cerdanya i d’Urgell, que ja posseïa En una data desconeguda, Guifré cedí al seu germà Radulf el pagus de Besalú, que en endavant fou anomenat sempre comtat Mort Radulf el 913, el nou comtat tornà als descendents de Guifré, en la persona del seu…

Vida i obra Juntament amb altres poetes catalans, com ara Joan Blanch, Bernat de Palaol, Lluís Ycart i Guillem de Masdovelles, participà en les justes de Tolosa del 1386 amb una «Tençò feta entre Jachme Rovira e Bernat de Mallorques», Senyer Bernatz, dues puncelhas say Es tracta d’un debat on es planteja un problema amorós concret un donzell estima una donzella que no li fa cas, mentre que una altra, de mèrits iguals, l’estima cordialment i a ell li és indiferent Els poetes han d’intentar argumentar de quina de les dues dames el donzell ha de ser servidor Jaume…

Els seus membres es cognomenaren a vegades de Hispania , potser perquè procedien del mas Espanya de Taradell, documentat des del 1082 El 1219 era cap de la família Pere Espanyol , que amb els seus fills Bernat, Tomàs , Berenguer i Ramon prengué part en les conquestes de Mallorca 1229 i de València 1239, on rebé importants béns i on Bernat Espanyol i Ramon Espanyol fundaren les línies mallorquina i valenciana del llinatge La línia vigatana continuà fins al segle XIV amb Tomàs Espanyol , pare d’un altre Tomàs Espanyol i de Bernat Espanyol A Mallorca, els Espanyol es feren famosos…

Anà a la península Ibèrica acompanyant el monjo Bernat , futur arquebisbe de Toledo Elegit bisbe d’Osma 1109, succeí Bernat a la seu toledana 1125, on organitzà una escola de traductors que féu accessibles l’astronomia, la física i les matemàtiques dels àrabs

Monjo al monestir de Claravall, la seva personalitat es confongué amb la del també monjo i escriptor Guy de Châlis o amb Guy d’Eu El 1132 Bernat de Claravall el nomenà abat de Cherlieu quan aquest monestir ingresà a l’orde cistercenc El 1148 finalitzà la revisió del cant litúrgic de l’orde que havia estat encarregada a Bernat de Claravall pel capítol general de Cîteaux Aquest antifonari corregit s’anomenà també Antiphonaire de Gui També s’atribueix a Guy el prefaci a aquest llibre, tot i que sembla més probable que tan sols n’escrivís la introducció, Cantum quem…