Resultats de la cerca

Resta l’enorme torre mestra, rodona i emmerletada, d’uns 30-32 m alt que domina l’església de SantPere de Vallferosa i les runes de les cases de l’antic poble de Vallferosa El castell, ja esmentat el 1052, pertanyia al ducat de Cardona, dins la batllia de Torà

L’església parroquial fou cedida el 1040 a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Fou renovada i consagrada el 1148 Subsisteix l’edifici romànic, modificat i amb la volta refeta al s XVIII Guarda els antics retaules barrocs Prop de l’església hi ha un grupet de cases, la majoria tancades

Situació Vista des de llevant de l’antiga parròquia, enfilada al puig del castell ECSA - F Junyent i A Mazcuñán El municipi de la Molsosa, que tradicionalment era considerat de l’Anoia, pertany actualment a la comarca del Solsonès, després del darrer canvi dels límits comarcals Per aquesta raó la Molsosa no fou inclosa dins el volum XIII de Catalunya Romànica, dedicat al Solsonès, publicat l’any 1987 És lògic, per tant, que l’estudiem en aquest volum, en el qual s’inclou la seva antiga comarca, ja que altrament restaria fora de l’obra L’església és encimbellada en un relleix format en el…

Situació Antiga parròquia rural, amb un petit nucli de cases entorn seu, ara convertida en sufragània ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església presideix el petit nucli de Sant Pesselaç o Sant Pere de l’Arç, situat en un lloc planer de conreus, estès a la banda nord-oriental del terme, prop dels límits de la Molsosa Mapa 35-14362 Situació 31TCG768248 L’accés es fa per la carretera de Calaf a Pinós, al peu de la qual, a uns 6 km aproximadament, es troba Sant Pesselaç, amb l’església a primer terme Si volem entrar-hi, cal demanar permís al rector de Calaf, que té cura d’aquesta capella FJM-AMB…

Són la seva obra principal les arquetes dels Cossos sants dels patrons de la ciutat, datades entre el 1616 i el 1653, una imatge de sant Maurici seu de Manresa i les dels sants Ermenter i Celdoni Cardona Consta documentalment el seu treball en creus processionals, custòdies i reliquiaris per a diverses parròquies del Bages

Mestre en arts, molt vinculat, a Barcelona, al cercle de l’arquebisbe Pere de Cardona i de Martí Ivarra És autor d’un pròleg i d’uns comentaris, en llatí, a una collecció d’epigrames i odes d’aquest darrer 1512 molt interessants pels detalls ambientals que dóna del món cultural barceloní de l’època

Malgrat que la policia napoleònica descobrí la conspiració, els resultats de la qual ja havien fet estralls en la guarnició francesa, Coret pogué fugir de la capital, però Lacy l’empresonà després a Cardona, culpant-lo d’impostor El 1811 ja hi havia hagut un altre intent d’emmetzinar la guarnició francesa de Barcelona

En català, a partir del segle XVIII, tendeix a ésser usat damunt vocals obertes, bé que alguns gramàtics del segle XIX Antoni Febrer i Cardona, Pau Estorch i Siqués, etc l’han emprat damunt les vocals tancades En català modern és aplicat a les vocals obertes à, è, ò, seguint la pronúncia de la ciutat de Barcelona

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, al s XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

A la seva mort sense fills 1689 passà als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, als Solís, ducs de Montellano, als Gutiérrez de los Ríos, ducs de Fernán-Núñez, als Osorio, comtes de Cervelló, i als Falcó, marquesos d’Almonesir La baronia de Ponts havia passat als Queralt per successió dels Codina, que l’havien adquirit al s XVI