Resultats de la cerca
Es mostren 8083 resultats
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado…
Alonso Pérez de Guzmán
Història
Militar
Noble i militar castellà.
Fill natural de Pedro Guillén de Guzmán y González Girón, residí, de jove, a Fes i aconseguí per a Alfons X de Castella l’ajut del sobirà musulmà en la lluita contra el fill d’aquell, el futur Sanç IV Nomenat governador de Tarifa 1293, es distingí en la seva defensa contra els benimerins i les faccions castellanes, fins al punt, segons li és atribuït, de sacrificar-hi un fill i de preferir retre homenatge a Jaume II de Catalunya-Aragó abans de permetre que la ciutat caigués en poder dels musulmans El 1309 participà en l’expedició de catalans i castellans contra Almeria i, amb l’…
Jesús Posada Moreno
Política
Polític.
Enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politécnica de Madrid i en llicenciat en ciències econòmiques per la Universitat Complutense, ingressà al cos de funcionaris de l’Estat i del 1979 al 1981 fou governador civil de Huelva i el 1983 procurador a les Corts de Castella i Lleó Conseller de foment de la Junta d’aquesta comunitat autònoma 1987-89, que el 1989 presidí, succeint José María Aznar , fins el 1991 Diputat al Congrés des del 1993 pel Partido Popular , durant les dues legislatures presidides per Aznar fou ministre d’Agricultura, Pesca i Alimentació 1999-2000…
Pere Joan Rejaule i Rubio
Literatura
Escriptor en castellà.
Fill d’un mercader Es doctorà en lleis a València abans del 1600, any en què es casà amb Magdalena Benlloc Fou corregidor d’advocats 1606, advocat fiscal 1616, fiscal de l’audiència 1617 i conseller d’aquesta del 1629 al 1639 com a mínim Participà en els certàmens poètics valencians dels anys 1602, 1606 i 1608, amb un total de nou composicions en castellà, on guanyà els primers premis Ha estat identificat amb l’autor que, sota el pseudònim de Ricardo del Turia , publicà quatre comèdies El triunfante martirio de San Vicente, La belligera española , basat en el tema de La Araucana d’Ercilla,…
,
corregiment
Història
Àmbit territorial del corregidor a Castella.
Sembla que en un principi era constituït per la localitat on era destinat i la seva corresponent tierra o alfoz En unes altres ocasions era integrat per diverses ciutats o viles en desigual o nul grau de dependència recíproca Els capítols per a corregidors del 1500 admetien que els esmentats oficials podien ésser enviats a ciutats o a províncies, merindades o partits Tanmateix, ja en temps dels Reis Catòlics hom observa una xarxa corregimental a Castella La primera relació és del 1494 i consta de 64 corregiments Bé que hom ometi els de la franja cantàbrica, destaca el nombre elevat de…
Íñigo López de Mendoza
Història
Literatura
Literat i estadista.
Marquès de Santillana Fill de l’almirall poeta Diego Hurtado de Mendoza, es distingí sempre per una doble activitat, política i literària A favor de Joan II de Castella o en contra, combaté sense treva la privadesa d’Álvaro de Luna, a la caiguda del qual contribuí Intellectualment, fou un home afeccionat a les novetats, colleccionà una biblioteca particular important i encarregà la traducció de nombroses obres clàssiques La seva producció palesa clarament totes les seves inquietuds renovadores A la Carta Prohemio al Condestable Pedro de Portugal —escrita en prosa— defensà el…
Enyego d’Àvalos
Literatura
Cortesà, militar i diplomàtic d’origen castellà.
Era fill del conestable de Castella Ruy o Rodrigo López de Ávalos , que fou desposseït dels seus béns i desterrat, juntament amb la seva família 1422, pel rei Joan II de Castella per haver conspirat a favor de l’infant Enric d’Aragó Installat a València, Enyego i els seus germanastres esdevingueren patges del rei Alfons el Magnànim a les corts de València 1422-30, Saragossa, Lleida i Barcelona 1430-32 El 1432 s’incorporà a la campanya d’Itàlia Capturat a la batalla de Ponça 1435, passà al servei del duc de Milà Filippo Maria Visconti, de qui fou cambrer ducal 1436…
Maria de Molina
Història
Reina de Castella i Lleó (1284-95).
Filla de l’infant Alfons de Molina, neta d’Alfons IX i muller de Sanç IV Exercí una notable influència política sobre el seu marit, el qual feu decantar a l’aliança amb França assemblea de Toro, 1288, en contra dels desigs del privat, Llop IV, senyor de Biscaia Un cop vídua, governà Castella com a regent 1295-1301, durant la minoritat del seu fill Ferran IV, i superà amb èxit corts de Valladolid, 1300 la guerra civil que enfrontà els partidaris del nou rei amb els seguidors dels infants de la Cerda, que tingueren l’ajut diplomàtic de Jaume II de Catalunya-Aragó, amb el qual no hi…
Antonio Ferres
Literatura
Escriptor castellà.
El 1964 hagué d’exiliar-se per motius polítics, i no tornà a l’Estat espanyol fins el 1976 Durant aquests anys visqué a França, als Estats Units, a Mèxic i al Senegal, i fou professor de literatura en diverses universitats nord-americanes Moltes de les seves obres foren censurades o bé directament prohibides pel règim franquista Abans d’exiliar-se, el 1956 guanyà el premi Sésamo pel conte Cine de barrio i el 1959 publicà la seva primera novella La piqueta , història d’una família d’immigrants a Madrid considerada una de les obres cabdals del realisme social en castellà i una denúncia, per bé…
poema de Fernán González
Literatura
Poema èpic castellà i anònim.
Fou redactat entre el 1250 i el 1271 i és conegut per un manuscrit del segle V Té 752 estrofes en cuaderna vía , que descriuen la vida i els fets del comte Ferran I de Castella Fernán González, de base alhora real i llegendària La crítica admet la hipòtesi que l’obra fos l’elaboració i l’ampliació que un monjo, possiblement de San Pedro de Arlanza, féu d’un text joglaresc primitiu El poema, prosificat en la Primera crónica general , segueix el Libro de Alexandre , el Chronicon mundi de Lucas de Tuy, i el De laude Hispaniae , de Sant Isidor
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina