Resultats de la cerca
Es mostren 18358 resultats
Berna
Vista del castell de Thun, ciutat suïssa del cantó de Berna
© B. Llebaria
Divisió administrativa
Cantó de Suïssa.
La capital és Berna Comprèn l’Oberland, àrea alpina d’economia ramadera i forestal, en el qual hi ha alguns dels cims més alts dels Alps Jungfrau, Finsteraarhorn, Mönch, Eiger i valls fèrtils dedicades a l’agricultura i a la ramaderia Emmental i el Mittelland, que envolta la ciutat de Berna, amb un relleu de turons i d’economia agrícola i industrial Fins el 1977 comprenia també el Jura bernès, que aquest any es convertí en un nou cantó suís Berna és el cantó més poblat de la Confederació Helvètica i ha desenvolupat la indústria turística, especialment a l’àrea alpina Interlaken,…
Otto Mayer i Serra
Música
Musicòleg català d’origen alemany.
Vida Estudià musicologia a la Universitat de Berlín amb H Abert, C Sachs, J Wolf i EM von Hornbostel Es doctorà el 1929 a la Universitat de Greifswald, amb una dissertació sobre la sonata romàntica per a piano Entre el 1929 i el 1931 treballà com a assistent del director Hermann Scherchen a la ràdio de Berlín i el 1933 tornà a Barcelona, on esdevingué assessor de l’editorial Labor i crític musical El 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, emigrà a Mèxic Allà fou crític musical d'"Últimas noticias" i membre fundador i collaborador de les revistes "Tiempo" i "Audio y Música", entre d’…
Facundo Cabral
Música
Cantautor argentí.
Tingué una infància difícil que el portà a la marginalitat tanmateix realitzà estudis de primària i secundària, a catorze anys A mitjan dècada de 1950 s’inicià en la música tocant la guitarra i component les primeres cançons, però no fou fins el 1970 que amb la gravació del disc No soy de aquí, ni soy de allá aconseguí l’èxit i el reconeixement internacional Actuà i gravà amb cantants com Alberto Cortez, Julio Iglesias, Pedro Vargas o Neil Diamond Considerat un cantautor de protesta, durant la darrera dictadura argentina 1976-83, hagué d’exiliar-se a Mèxic 1976 Fou assassinat a Ciutat…
Borriana
Vista aèria de la ciutat de Borriana
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de la Plana Baixa, situat en un petit sector de la plana costanera quaternària que s’estén paral·lela al litoral mediterrani, al llarg de 10 km, des de la desembocadura del Millars fins al camí de la Ratlla.
La costa és baixa, rectilínia i sorrenca hi desemboquen el riu Millars, límit septentrional del terme, i el riu Sec de Betxí, que travessa el nucli urbà la zona costanera meridional rep els noms de Serratella, Serradal i Serrulla L’agricultura és un recurs econòmic important el 1991 s’hi dedicava el 13% de la població activa i ocupava quasi la totalitat de la superfície S'obtenen excellents produccions gràcies a la fertilitat dels sòls, formats per dipòsits alluvials que assoleixen els 25 m de potència, i a la possibilitat de regatges amb aigües del Millars mitjançant una complexa xarxa de…
porta d’entrada
La porta de Serrans, resta de l’antiga fortificació de la ciutat de València
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Accés principal d’una ciutat, d’un edifici.
Primitiu mitjà de defensa, les portes fortificades de castells i ciutats medievals eren protegides pel pont llevadís, per torres d’angle i galeries sageteres Perduda aquesta funció, algunes esdevingueren veritables monuments d’art
Santa Cruz de Tenerife
Vista de la ciutat de Santa Cruz de Tenerife
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la província de Santa Cruz de Tenerife i capital de l’illa de Tenerife, Canàries, situat a la costa N.
És situada a la costa N de l’illa, al peu del mont Mercedes Creada al s XV com a port de La Laguna, s’ha convertit en el primer centre de l’illa i segon de l’arxipèlag La ciutat ha crescut cap a l’interior als voltants de la carretera de La Laguna Té destacades indústries, entre les quals sobresurt la refineria de petroli són també destacables les alimentàries, l’elaboració de tabac, les químiques i els materials per a la construcció Hi és important el turisme Aeroport a Los Rodeos Del s XVII són l’església de la Concepción, de cinc naus, amb enteixinat del XVIII, i la de San…
Hernando Franco
Música
Compositor d’origen extremeny, actiu a Guatemala i Mèxic durant el segle XVI.
Inicià la seva trajectòria musical com a nen cantor a la catedral de Segòvia, on fou deixeble de Gerónimo de Espinar i estigué actiu entre el 1542 i el 1549 Allí entrà en contacte amb Lázaro del Álamo, que alguns anys més tard fou mestre de capella de la catedral de Ciutat de Mèxic Probablement el 1554 Franco marxà a Nova Espanya com a acompanyant del noble Mateo Arévalo Sedeño Cap al 1573 ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Guatemala Dos anys més tard detenia el mateix càrrec a la catedral de Ciutat de Mèxic Durant el seu magisteri en aquesta seu…
Copenhaguen
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams,…
Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez
Literatura
Escriptor colombià conegut també amb el sobrenom de Gabo.
Educat sobretot pels seus avis, començà estudis de dret i, al mateix temps, s’inicià com a periodista en diaris colombians Aquests anys freqüentà el collectiu d’intellectuals conegut com Grupo de Barranquilla, on conegué Ricard Vinyes , personatge que traslladà amb el sobrenom d’ El sabio catalán a la seva novella més famosa, Cien años de soledad Aquest grup el posà en contacte amb l’obra de William Faulkner , el qual l’influí especialment Periodista d’ El Espectador de Bogotà del 1954 al 1957, hi exercí com a cronista i crític cinematogràfic El 1955 començà a publicar la seva obra de ficció…
Pau de Ballester i Convalia

Pau de Ballester
© Fototeca.cat
Religions orientals
Arximandrita i bisbe de l’Església ortodoxa grega.
Estudià filosofia amb els caputxins de Sarrià i d’Arenys de Mar Reconsideracions d’ordre íntim el dugueren a adherir-se a la causa de la reconciliació històrica entre l’Església catòlica i l’Església ortodoxa grega Es traslladà a Atenes, on féu estudis de teologia Ordenat sacerdot a Atenes 1954, aquell mateix any fou elegit arximandrita i es traslladà a Constantinoble, on el patriarca Atenàgores I el nomenà abat i vicari patriarcal del monestir de Sant Nicolau Traduí textos litúrgics de l’Església ortodoxa al castellà, basant-se en els còdex bizantins de la Biblioteca Patriarcal Treballà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina