Resultats de la cerca

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

Passà als Arróspide 1865 i als Trénor

Arran de la seva activitat i estudis marins, anà a Amèrica El 1859 arribà a l’Uruguai, Montevideo, a l’edat de 17 anys, com a agregat a la corbeta “Pepe El Alicantino”, comandada per Pelegrí Pujol i Sala Un any després tornà a Barcelona i s’embarcà amb el capità Salvador Crosas i Vilà en la corbeta “Nueva Lidia”, propietat del seu pare En retornar a la península Ibèrica l’any següent, i, arran dels seus coneixements adquirits, es graduà com a tercer pilot Arran dels viatges que havia fet a Montevideo, s’havia relacionat amb els Cibils de l’Uruguai —i pràcticament totes les expedicions de la…

Pertanyent a l’ètnia gbaia, s’incorporà de jove a l’exèrcit, i sota el règim de Jean-Bédel Bokassa ascendí en l’escalafó Enderrocat Bokassa 1979, fou successivament ministre de defensa i d’informació Després de participar en un cop d’estat fallit contra el president André Kolingba, fugí del país 1982 Es reincorporà a l’exèrcit després que Ange-Félix Patassé hagués accedit a la presidència 1994, i arribà a cap d’estat major El 2003 encapçalà una rebellió militar que enderrocà Patassé i s’autoproclamà president, càrrec en què fou confirmat en les eleccions del 2005 i el 2011, qualificades de…

Fou nen prodigi i ben aviat destacà com a pianista i com a compositor, i arribà a cridar l’atenció de compositors tan importants de l’època com Puccini, RStrauss i Mahler Fou deixeble d’AZemlinsky i a 13 anys veié representada la seva obra escènica Der Schneemann a la Staatsoper de Viena Se succeïren els èxits, i els directors més destacats i influents de la vida musical germànica ANikisch, Felix Weingartner donaren a conèixer les seves composicions simfòniques En el terreny de l’òpera triomfà amb obres com Der Ring des Polykrates 1916, Violanta 1916 i, sobretot, Die tote Stadt 1920 El 1934 s…

Se li atribueix l’autoria del Commentarium in Apocalypsin, redactat per primer cop l’any 776 i reeditat els anys 784 i 786, i que donarà lloc al grup de manuscrits miniats coneguts amb el nom genèric de Beatus Home erudit i amb una gran cultura teològica, el Beat de Lièbana intervingué en la controvèrsia de l’ adopcionisme , doctrina encapçalada a la península Ibèrica per l’arquebisbe Elipand de Toledo i el bisbe Fèlix d’Urgell L’esmentada doctrina, que considera que Jesucrist, en tant que home, és fill de Déu per adopció i no per natura, és contrària als principis del concili…

El 1781 l’orquestra s’installà a l’edifici del gremi dels drapers, i per aquesta circumstància ha rebut el nom actual Gewandhaus vol dir ’casa de robes' L’orquestra visqué un dels seus períodes més esplendorosos del 1835 al 1845, quan en fou director Felix Mendelssohn, que la convertí en una formació moderna i professional Altres directors que hi han deixat la seva empremta han estat Arthur Nikisch 1895-1922, Bruno Walter 1929-33, apartat del càrrec pel règim nazi, Franz Konwitschny 1949-62 i Kurt Masur 1970-96 Des del 1998 s’ocupa de la direcció Herbert Blomstedt, que ha mostrat un especial…

Capdavanter del Romanticisme al seu país, professà una gran admiració pels artistes clàssics i romàntics alemanys, especialment L van Beethoven, i pel barroc italià Fou amic d’Héctor Berlioz, el qual musicà alguns dels seus poemes d' Orientales , i també de Franz Liszt, que s’inspirà en Les feuilles d’automne per al poema simfònic Ce qu’on entend sur la montagne Malgrat l’oposició d’Hugo, l’adaptació dels seus textos per a òperes o altres gèneres musicals fou constant i arribà fins al segle XX l’òpera Ernani , de G Verdi 1844, inspirada en Hernani 1839, fou un èxit notable, i Henri Dutilleux…

Fou una de les escasses figures importants de la interpretació pianística grega del segle XX Inicià els estudis musicals a tres anys tocant el piano, al mateix temps que escrivia algunes petites peces que interpretà en el seu primer recital ofert a sis anys d’edat Posteriorment es traslladà a Viena, on estudià amb Felix Weingartner i Richard Stohr, i a París, on fou alumna de piano d’Isidore Philipp i de composició d’Henri Büsser A setze anys emprengué una carrera internacional i actuà sota la batuta d’importants directors, amb un repertori molt extens no sempre tractat amb rigor Enregistrà…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Teide, PC JMForn, Barcelona ARGUMENT El inocente de Mario Lacruz GUIÓ MLacruz, JMForn FOTOGRAFIA Antonio Macasoli blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Luis Espinosa MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Frederic Martínez i Tudó INTERPRETACIÓ Antonio Vilar Delise, José María Rodero Doria, Nadia Gray Victoria, Pedro Porcel inspector, Josep Maria Cafarell Costa, Sun de Sanders Lina, Vicente Soler Santos, Fèlix de Pomés Montevidei ESTRENA Barcelona, 23051961 Sinopsi Dos policies detenen el pianista Virgilio Delise creient-lo culpable de l’…