Resultats de la cerca
Es mostren 1434 resultats
Santa Fe de Montfred (Talavera)
Art romànic
Situació Absis que encapçala aquest petit edifici, molt ben conservat en la seva estructura primitiva ECSA-E Pablo La capella de Santa Fe és situada al costat del mas de Montfred, a 1 km de la carretera de la Panadella a Santa Coloma de Queralt Mapa 34-15 390 Situació 31TCG662022 S’hi arriba per una pista que surt, en direcció oest, del quilòmetre 4 de l’esmentada carretera, just al cim de la collada JAA Història El lloc de Montfred és documentat des de l’any 1051 entre les afrontacions del castell de Civit El primer esment de l’església de Santa Fe de Montfred és de l’any 1195, en el primer…
música d’Atenes
Música
Música desenvolupada a Atenes.
A l’antiguitat fou una de les ciutats estat més importants del Peloponès i de la cultura grega clàssica, en la qual la música tenia un paper important Va ser objecte de l’atenció de grans pensadors, els quals en van deixar un notable corpus teòric que ha arribat fins a l’època actual, el més antic dels quals data del segle IV aC Després de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident, Grècia es mantingué tan estretament lligada a Bizanci, que la música grega de l’època quedà inclosa dins l’anomenada música bizantina A partir de la caiguda de l’imperi Bizantí en mans otomanes, el 1453, la sort d’…
Llibre de cavalleries
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1957.
Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…
Puerto Montclar
Ciutat
Llogaret situat a la riba esquerra del riu Putumayo, a la intendència de Putumayo, Colòmbia, a la ratlla de l’equador, edificat en honor del caputxí català Fidel de Montclar d’Urgell (1867-1934), fundador i prefecte apostòlic de la missió de Caquetà i Putumayo.
transcripció
Dret
En dret hipotecari, fidel trasllat o còpia íntegra de documents en el registre de la propietat, i més concretament, inserció literal en el dit registre de les escriptures notarials que contenen actes translatius de la propietat, així com modificacions i extinció de tal dret.
Cisma d’Occident
Cisma d’Occident Retrat presumible de Benet XIII, amb els atributs de Sant Pere
© Fototeca.cat
Escissió entre els cristians d’Occident provocada per l’existència, durant 39 anys (1378-1417), de dos o tres papes simultanis, residents a Roma i Avinyó (i Pisa), que comportà la divisió per raons d’obediència religiosa, entre nacions, ordes religiosos i simples fidels.
El conclave immediat a la mort de Gregori XI elegí, sembla que pressionat per la multitud romana, l’arquebisbe de Bari, el qual prengué el nom d’Urbà VI 8 d’abril de 1378 Mancat de flexibilitat i de tacte polític, volgué reformar de cop l’Església en crisi Probablement el ràpid anunci que féu de reduir els ingressos dels cardenals i d’ampliar el collegi cardenalici a base d’italians inicià el conflicte Aviat un grup de cardenals francesos, reunits a Anagni, declararen haver votat Urbà VI coaccionats Aquests cardenals, juntament amb tres italians i Pero de Luna, poc temps després elegiren, a…
La retaulística al Principat
Tot i que les generalitzades destruccions sofertes pel patrimoni artístic català durant els segles XIX i XX —sobretot durant el juliol del 1936— ho han emmascarat, el retaule d’altar pot ser considerat el gènere emblemàtic de la història de l’art català al llarg de l’època moderna En aquella etapa, els retaules van esdevenir el nucli de les relacions artístiques van ser el producte més reclamat per la societat catalana i, evidentment, els treballs que van comprometre la major part de les activitats dels fusters, els escultors, els pintors i els dauradors Convé notar que el gènere de la…
Joaquim Marsillach i Lleonart
Joaquim Marsillach i Lleonart
© Fototeca.cat
Música
Crític musical.
Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya…
,
tirania
Història
Política
Poder d’una sola persona exercit d’una manera opressiva.
En l’evolució social i política de la Grècia antiga representa un estadi de transició entre el domini de la noblesa aristocràcia i l’estat popular democràcia El fenomen de la tirania es produí d’una manera generalitzada a totes les ciutats gregues, a excepció d’Argos i Esparta, a la darreria del segle VII aC i durant el segle VI aC, i a Sicília una mica més tard segle V aC Això indica que les causes de la seva aparició foren arreu les mateixes Cal veure'n l’origen fortament vinculat als grans canvis socials i econòmics que es produïren en aquestes èpoques La pèrdua de poder de l’aristocràcia…
cançó
Literatura
Composició poètica de caràcter líric i generalment de tema amorós que, inicialment, anava acompanyada de melodia.
D’origen obscur, constituïa ja la forma més elevada de la poesia occitana trobadoresca, i el seu tema era l'amor cortès i l’encomi La denominació de cançó fou confosa alguna vegada amb la de vers les Leys d’amor s XIV n'establien la diferència Així, atribuïren al vers una extensió major, de cinc a deu estrofes o cobles, i unes possibilitats de contingut més àmplies a la cançó, una extensió menor, de cinc a set estrofes, un contingut limitat als temes amorosos o encomiàstics, i un major refinament de les formes i en els mots Bé que la llibertat estròfica era total, dins una cançó les estrofes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina