Resultats de la cerca

Vida Compaginà els estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona i diversos cursets d’interpretació amb Adriana Innocenti i Philip Goulier amb petits treballs publicitaris, televisius –com la sèrie La granja 1989-90, Lluís Maria Güell– i de figurant al teatre Lliure La seva primera aparició en cinema fou en el curt Potser no sigui massa tard 1988, Txerra Cirbián, però hagué d’esperar fins al càsting de Jamón, jamón 1992 perquè Josep Joan Bigas Luna li donés el paper protagonista, que compartí amb Penélope Cruz i Javier Bardem Després participà en Mi hermando del alma 1993, Mariano Barroso…

Vida Enginyer industrial, s’inicià en el cinema collaborant en el Cineclub de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona 1971-76 Muntà la distribuïdora de films marginals Central del Curt 1974-82 i la seva productora Cooperativa de Cinema Alternatiu 1975-82, amb la qual rodà en equip Un libro es un arma 1975, Can Serra La objección de conciencia en España 1975-76 els tres noticiaris La Marxa de la Llibertat , La dona i El Born 1977, i Les energies 1978-79 Durant aquests anys escriví textos sobre el cinema independent i alternatiu en les revistes "Cinema 2002" 1975-80, "…

Vida Inicià estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i el 1962 es traslladà a Madrid, on ingressà en l’Escola Oficial de Cinematografia EOC i es diplomà en direcció el 1968 Tingué una participació destacada en les Jornades d’Escoles de Cinematografia a Sitges 1967, i dirigí diversos curts abans d’abandonar temporalment el cinema per dedicar-se al periodisme 1969-82 Després dirigí el seu primer llarg, El caso Almería 1983-84, que reconstrueix l’assassinat de tres joves per la Guàrdia Civil en ser confosos amb membres d’ETA el seguiren tres títols més basats en fets reals…

Vida Abandonà les carreres de ciències econòmiques i dret a Barcelona, i entrà en el món cinematogràfic a final de la dècada del 1960, muntant cineclubs i exercint diverses comeses en curts de Francesc Bellmunt, Ramon Font, Pere Balsach, Segismon Molist i Ferran Alberich, en les productores Vértigo, Pac Films i Films de Lluna, que fundà el 1974 Com a realitzador debutà dirigint un episodi del llarg Pastel de sangre 1971 al costat de Jaime Chávarri, F Bellmunt i Emilio Martínez-Lázaro, al qual seguiren els documentals L’humor 1978 i Els naturistes 1981 D’altra banda, com a director de curts d’…

Fou dotada de tres facultats teologia, dret i arts, amb les mateixes prerrogatives i privilegis que la Universitat de Lleida El 1379 fou confirmada eclesiàsticament per butlla papal de Climent VII, però aquest li suprimí la facultat de teologia i li n'afegí una de medicina, per suplir possiblement la de Montpeller, vila incorporada al regne de França La Universitat depenia bàsicament del bisbe d’Elna Els estatuts foren redactats el 1380, calcats sobre els de la Universitat de Lleida el 1647 hi foren afegits els de Tolosa, fet que accentuà la desvinculació respecte a Montpeller Hi afluïren…

Fill de Joan de Borbó i de Battenberg  i de Maria de la Mercè de les Dues Sicílies, quan el seu pare esdevingué cap de la casa reial espanyola 1940, ell es convertí en príncep de Girona, d’Astúries i de Viana, en duc de Montblanc i en comte de Cervera el 1993, a la mort del seu pare, heretà el títol de comte de Barcelona Després de viure a Itàlia i Suïssa, el 1948 arribà a Espanya, on feu estudis humanístics i militars El 1962 es casà amb la princesa Sofia de Grècia , filla del rei Pau I, i el 1969 el general  Franco  li donà el títol de príncep d’Espanya i el designà successor…

Graduat en història i literatura per la Universitat de Harvard 1944, el contacte amb exiliats espanyols de la Guerra Civil a Mèxic li desvetllà l’interès per l’Espanya contemporània Durant la Segona Guerra Mundial treballà com a cartògraf per a l’exèrcit, i després de tres anys dedicat a la docència reprengué els estudis, centrats en la història d’Espanya, sota la influència de Pierre Vilar i Jaume Vicens i Vives Doctorat el 1952 amb una tesi sobre Joaquín Costa i el regeneracionisme per la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, al seu retorn als Estats Units la seva ideologia d’esquerres li…

Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…

Poc després de ser destinat a Madrid, a l’Audiència Nacional 1988, inicià una trajectòria marcada per casos d’evidents connotacions polítiques que el convertiren en el jutge més mediàtic de l’Espanya postfranquista, com ara la investigació de la trama antiterrorista illegal dels  Grupos Antiterroristas de Liberación  GAL o la detenció de vint-i-cinc independentistes catalans poc abans dels Jocs Olímpics del 1992 operació condemnada el 2004 pel Tribunal Europeu de Drets Humans Al principi del 1993 obtingué l’excedència judicial per a concórrer com a candidat del PSOE en les eleccions generals…

Desenvolupament enciclopèdic Tingué el seu origen en la confiscació del Collegi del Patriarca per la Universitat de València, i en la voluntat d’aquesta per transformar-lo en un organisme dedicat a la recerca i la difusió de la història dels valencians Aquest Collegi, no sols pel seu emplaçament al costat mateix de l’edifici de la universitat, sinó per la idoneïtat de les seves dependències i per la possessió, sobretot, d’un dels fons documentals més rics per a la història valenciana, reunia les condicions òptimes per a traslladar-hi l’Arxiu del Regne de València i tots els altres arxius…