Resultats de la cerca
Es mostren 1264 resultats
Domènec Ramon i Roig

Domènec Ramon i Roig
© Escola Pia
Cristianisme
Disseny i arts gràfiques
Religiós escolapi, dibuixant.
Biografia Assistí a les aules dels escolapis de la seva ciutat natal Començà el noviciat a Moià el 15 de setembre de 1889 i hi professà el 16 d’agost de 1891 Cursà els estudis eclesiàstics propis dels escolapis a Iratxe Navarra i San Pedro de Cardeña Burgos, però els hagué d’interrompre per malaltia i fou enviat a Mataró, on es guarí i acabà els estudis Continuà a Mataró dedicat a l’ensenyament primari 1897-1900 Tenia una gran habilitat per al dibuix i la pintura, matèries que no solament impartia sinó que també emprava per a l’ensenyament d’altres disciplines Tingué com a alumne Rafael…
Sant Pere de Cornellana (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Corneliano és esmentat a partir de l’any 835 en el precepte atorgat per l’emperador Lluís el Piadós al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, on figura entre les possessions del monestir de Sant Salvador de la Vedella Corneliana és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a parròquia de la vall de Lavansa, i com a tal és esmentada també en sengles documents de venda del 998 i del 1023, any en què la vila i la torre de Cornellana és venuda al bisbe d’Urgell El lloc de Cornellana reapareix en documents dels anys 1016 i 1022 El lloc de Cornellana era…
Sant Fruitós de Guils del Cantó (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església, que encara avui té culte com a parròquia, tot i que supeditada a la de Noves de Segre, és documentada des d’antic encara que l’edifici actual respon a una construcció moderna No hi ha vestigis de l’església consagrada pel bisbe d’Urgell, Nantigís, a precs del prevere Adeudat, que havia reconstruït i engradit l’edifici antic, i construït de nou un campanar La notícia queda recollida en el trasllat del segle XI del testament d’Adeudat, del 8 de maig del 901, on prega als preveres Elet i Volfi i als seus germans Andalec i Dacolina que dotin l’església de Sant Fruitós amb un…
Castell de Peramola
Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Gavarra

Vista exterior parcial de l’esglèsia de Sant Serni de Gavarra (o Sant Sadurní)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al S del terme, aturonat a 1.123 m d’altitud, en un contrafort de la serra d’Aubenç.
A la part més alta, sobre el rocam, es dreça un casal d’aspecte medieval, construït amb petits carreus disposats en filades regulars Potser sigui alguna resta de l’antic castell de Gavarra A un nivell inferior hi ha l’església parroquial de Sant Sadurní, voltada de la caseria que antigament era closa resta el portal, ogival, d’entrada al poble Romànica, de l’església antiga només resta la nau i un bell campanar circular amb dues finestres geminades sembla que el darrer pis desaparegué el 1922 i aleshores fou construïda una espadanya al seu lloc L’absis fou enderrocat als segles XVII o XVIII,…
Nikolaj Ivanovič Bukharin
Economia
Història
Política
Polític, economista i teòric marxista rus.
Fou membre del partit bolxevic des del 1906, s’exilià l’any 1910 i l’any 1912 entrà en contacte amb Lenin El 1916 dirigí a Nova York el diari bolxevic clandestí Novy Mir ‘Nou Món’ Tornà a Rússia després de la revolució del febrer del 1917, i participà activament en la revolució d’octubre Fins el 1929 fou director de Pravda Fou un del líders del l’ala esquerrana, i féu costat a les posicions de Trotskij i Jevgenij Preobraženskij L’any 1919 sortí a la llum la seva obra, escrita conjuntament amb Preobraženskij, Bukvar’ Kommunizma ‘ABC del comunisme’, que és, fins a un cert punt,…
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
© Fototeca.cat
Filosofia
Historiografia
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Ideòleg, periodista, historiador, advocat i escriptor.
Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…
, ,
Castell i vilatge d’Oroners (Camarasa)
Art romànic
Situació Del conjunt medieval d’Oroners, situat en un relleix d’un espadat sobre l’embassament de Camarasa, només en resta sencera l’església V Buron Castell i vilatge situats en una balma, a l’extrem oriental de la serra de Montclús, al vessant abrupte, orientat cap al sud-est, que baixa fins a la Noguera Pallaresa ara hi ha l’embassament de Camarasa Mapa 33-13328 Situació 31TCG207508 Si seguim la carretera que va d’Àger a Tremp, si fa no fa davant del trencall de l’Ametlla del Montsec, surt cap a mà dreta una pista Arribarem fins a la serra del Pi i continuarem a peu fins a la via de tren…
Castell de Malagastre o d’Antona (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Malagastre o d’Antona i del poblat ibèric que hom ha descobert en el mateix lloc són situades en el tossal que domina el meandre que el Segre forma davant mateix del santuari romànic de Salgar Mapa 33-13328 Situació 31TCG355402 S’hi accedeix pel vessant nord del jaciment Cal agafar la carretera que uneix Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins just passat el pont que travessa el riu abans del poble de Vernet, on neix una pista a l’esquerra que, parallela al curs del riu, porta fins al peu del tossal, al qual s’accedeix per un camí de cabres ben marcat CAT-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina