El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja. Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano, com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II. En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el kastro Berano i en una altra del 1046, on consta el castel Bara.
És probable que el lloc fos organitzat pel magnat Mir Geribet, dit d’Olèrdola, ja que aquest, entorn el 1056, va cedir els termes de Roda, Berà i l’annex de Creixell, al monestir de Sant Pere de Cluny perquè hi fundés una nova filial. Segons s’exposa en parlar dels castells de Roda i de Creixell, el lloc fou confiat, almenys des del segle XII, al monestir osonenc de Sant Pere de Casserres, que era el que centralitzava les possessions de Cluny a Catalunya. Malgrat l’existència de feudataris que actuen en el castell i terme, el seu domini mai no es va separar del prior de Casserres; el domini d’aquest cenobi sobre Berà fou total a partir de l’any 1391, quan el prior va adquirir del rei Joan I la plena jurisdicció del lloc.
La història posterior del castell de Berà, com en el cas del de Roda i Creixell, va anar lligada sempre a les vicissituds de Sant Pere de Casserres, cedit als jesuïtes de Betlem de Barcelona el 1572. Avui dia no es coneixen vestigis d’aquest castell, que hom creu que s’alçava al turó on hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Berà.