Resultats de la cerca
Es mostren 30603 resultats
oli de ricí
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Oli obtingut per espremuda, en fred, de la llavor del ricí, i per l’escalfament posterior amb vapor d’aigua, a 100°C, a fi de destruir la ricinina, que és una toxoalbúmina molt potent.
És un líquid espès, gairebé incolor, soluble en l’alcohol, compost per glicèrids dels àcids ricinoleic i isoricinoleic Té un sabor desagradable És molt emprat com a purgant, sol o bé aromatitzat
gallarda
Música
Dansa cortesana d’origen italià, de caràcter vigorós, tempo més aviat ràpid i metre binari compost, molt estesa a Europa durant el segle XVI i ben entrat el XVII, especialment a França, Espanya i Anglaterra.
Tot i que és probable que ja es conegués al final del segle XV -probablement sorgida a la Llombardia amb el nom de gagliarda -, els primers exemples impresos es troben a Six gaillardes et six pavanes 1530 i Quatorze gaillardes neuf pavennes 1531, de P Attaingnant Molt sovint, se l’aparellava a una pavana, a la qual seguia, contrastant en el tempo -més ràpid el de la gallarda que el de la pavana-, i sovint relacionant-s’hi temàticament A A plaine and easie introduction to practicall musicke 1597, T Morley descriví un mètode de derivació de la gallarda a partir de la pavana Tot i…
mosaic
Construcció i obres públiques
Rajola per a pavimentar interiors, molt fàcil d’abrillantar i generalment de forma quadrada, de 20 a 40 cm de costat (hom també en fabrica en forma hexagonal i vuitavada).
És anomenat també mosaic hidràulic La rajola d’un mosaic és formada per tres capes La capa fina és feta amb pòrtland blanc, sorra fina de marbre i els colorants generalment òxids artificials que hom vulgui afegir-hi la capa intermèdia, anomenada brasatge , és feta amb sorra i pòrtland aquest, absolutament eixut, per tal que es prengui amb l’aigua ja presa de la capa fina i la capa inferior, dita gros , és de pòrtland i sorra o grava, amb una mescla molt pobra de ciment En la fabricació hom sotmet la rajola a pressions de 100 kg/cm 2
màniga mal tallada
màniga mal tallada
Heràldica
Figura que representa una màniga d’un vestit medieval, tallada en una forma molt peculiar, molt freqüent a les armories angleses.
paper verjurat
Tecnologia
Química
Paper de fil que té una filigrana de ratlles molt primes i acostades tallades perpendicularment per d’altres molt més separades.
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
loess
Geologia
Dipòsit de grans molt fins i d’una escassa coherència, que són transportats pel vent des d’unes grans distàncies i sedimentats sobre una regió herbàcia.
Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…
bossa
Bossa
Dr Mary Gillham Archive Project (CC BY 2.0)
Micologia
Fong basidiomicet, de la família de les clavariàcies, de carpòfor cilíndric al principi, i claviforme després, de superfície poc o molt arrugada longitudinalment, gris groguenc, de 10-12 cm d’alçada, revestit per l’himeni.
A l’interior, la carn és flonja i blanca, de gust amargós Viu als boscs de caducifolis, on pot ésser molt freqüent És comestible mediocre, quan és tendre
farinera borda
Farinera borda
© Carlos Basarte
Micologia
Bolet, de la família de les amanitàcies, de barret de color verd d’oliva de matís molt divers, de 7 a 12 cm, amb les làmines blanques i de cama d’un color més clar, amb un anell blanc i una volva membranosa.
Té la carn blanca i blana, i és una mica olorós Es fa principalment en boscs caducifolis És molt metzinós i, pel fet de contenir falloïdina, la seva ingestió sol tenir efectes mortals Es pot confondre amb algunes llores, cualbres o puagres de color verd Russula , però aquestes no tenen ni anell ni volva També amb alguns camperols Agaricus , que tenen anell, però no volva, i amb les làmines rosades que viren a brunes amb la maduresa La volva pot quedar tapada per la fullaraca i no resultar visible a primer cop d’ull Per això, en el cas de les amanites i altres bolets que s’hi…
navalló
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, que té la conquilla ovalada, de 13 a 14 cm de longitud, una mica entreoberta en ambdós extrems, i la xarnera molt llarga.
Té els sifons llargs i soldats entre ells Habita colgat molt profundament a la sorra i només treu els sifons a l’exterior N'hi ha a les costes catalanes