Resultats de la cerca

Iniciat en el gènere documental amb Sol ‘Svanetii ‘Sal de Svanètia’, 1930, el 1957 realitzà la seva obra mestra Let'at zuravli ‘Quan passen les cigonyes’, 1957 i, posteriorment, una interessant coproducció amb Itàlia La tenda rossa 1968

Escriví una sèrie de narracions d’aventures i ciència-ficció, on confronta la intelligència humana amb els secrets de la natura P'at’ rumbov ‘Els cinc rumbs’, 1944 i Belyj rog ‘El corn blanc’, 1954, etc

Treballà des de linotipista fins a empassa-sabres i faquir, i lluità en la guerra civil Arribat a Peterburg 1920 i protegit per Gor'kij, entrà a formar part dels “Germans Serapis”, i el 1921 començà a publicar les seves experiències Partizany ‘Guerrillers’, 1921, Bronepojzd 14-69 ‘El tren blindat 14-69’, 1922 i Cvetnyje vetra ‘Vents de colors’, 1923, on palesa un bon coneixement dels ambients que descriu Després del 1925 canvià d’estil, i es dedicà a manifestar la primitivitat de l’escriptor i del seu món Tajnoje tajnykh ‘Misteri dels misteris’, 1927, Pokhoždenija fakira ‘Viatges d’un faquir…

Fou director de l’institut fisicoagronòmic de Leningrad i membre directiu de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Estudià les propietats físiques i elèctriques dels cristalls i dels semiconductors

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem

Procedent del teatre, el 1924 realitzà el seu primer film, Stačka ‘La vaga’, on s’insinuen les directrius bàsiques de la seva obra, les quals el 1925 desenvolupà d’una manera magistral a Bronenosec Pot'omkin ‘El cuirassat Potemkin’ Per a realitzar Oktjabr’ ‘Octubre’, 1927 suspengué el rodatge de Staroje i novoje ‘El vell i el nou’, que acabà al cap de dos anys Féu un viatge per Europa, i anà a Hollywood i a Mèxic, on realitzà Que viva México 1931 A l’URSS continuà la seva tasca de teòric i realitzà Aleksandr Nevskij 1938 i Ivan Groznij Per la concepció del muntatge i de la composició…

La seva obra literària afronta el burocratisme i critica el sistema del període estalinista Són obres seves les novelles Ne khlebom edinym ‘No solament de pa’, 1956 i N ovogodnaja skazka ‘Conte d’any nou’, 1960 i les narracions Povesti i raskazij ‘Paraules des de la foscor’, 1959

Amb una sòlida formació cinematogràfica, el 1927 s’inicià en la realització i assolí una considerable anomenada amb la seva versió de la trilogia autobiogràfica de MGor'kij Dectvo Gor'kogo ‘La infància de Gor'kij’, 1938, V l’ud’akh ‘Entre la gent’, 1939 i Moi Universitety ‘Les meves universitats’, 1940 Afectat per la política estalinista, acabà en una lamentable inactivitat

D’origen dubtós, ha estat identificat com el monjo Grigorij Otrep'ev Serví el rei Segimon III de Polònia, que l’utilitzà en els seus projectes russos Aprofitant el desordre intern de Rússia, Demetri, sostingut per un exèrcit de polonesos, cosacs i nobles, usurpà la identitat i la corona de l’hereu d’Ivan el Terrible, Demetri Ivanovič, mort el 1591 Fou derrotat per Borís Godunov 1605, però a la mort d’aquest fou proclamat tsar La seva indiferència pels costums nacionals, el seu catolicisme, els seus lligams amb Polònia i els seus excessos el feren molt impopular Morí assassinat

Participà activament en la presa del poder per part de Caterina II Collaborà en la revista Nevinnoje upražnenije  ‘Exercici innocent’ Fou directora de l’acadèmia de ciències i presidenta de l’acadèmia russa Caigué en desgràcia per desacords amb l’emperadriu Escriví en francès les Memoirs of the Princess Dashkow Written by Herself 1840, que foren publicades en anglès