Resultats de la cerca
Es mostren 1179 resultats
Anna Maleras i Colomé
Dansa i ball
Ballarina i professora de dansa.
Estudià dansa clàssica amb Joan Magriñà i Sanromà , i espanyola amb la seva cosina Emma Maleras i Gobern Posteriorment amplià la seva formació al Centre de Dansa Hightower de Canes, on descobrí la tècnica Graham i el jazz a través del seu mestre Lyn MacMurray De retorn a Barcelona, el 1967 fundà l’escola de dansa Estudi Anna Maleras, i el 1972 el Grup Estudi Anna Maleras, que introduí la dansa moderna i jazz a Catalunya, actiu fins el 1989 Com a ballarina formà part del cos de ball del Gran Teatre del Liceu i participà en espectacles a l’estat i a l’estranger El 1980 organitzà a Palma la…
Manuel Bengoa
Cinematografia
Guionista.
Vida Periodista, inicialment esportiu, s’introduí en la indústria cinematogràfica barcelonina com a ajudant de direcció El 1945 debutà com a realitzador amb La gitana y el rey Fou cap de producció, doblador, actor ocasional Cuatro mujeres , 1947, Antonio del Amo, autor de les revistes teatrals Las chicas del diablo 1949 i Las modelos de M Dupont 1950 i, molt especialment, treballà de guionista Collaborà amb Ricard Gascón en Un ladrón de guante blanco 1945 Ha entrado un ladrón 1948 i La niña de Luzmela 1949 Posteriorment entrà dins l’òrbita de l’empresa d’Ignasi F Iquino amb els…
Dusai

Armes dels Dusai
Llinatge de ciutadans honrats de Barcelona, conegut també sota les formes de Durai, Durall, d’Usai
o d’Esall
.
Probablement originari de Sant Cristòfol d’Usall Besalú, s’establí al barri de Santa Maria del Mar, i formà part, des de la fi del s XIII, de l’oligarquia dominant de la ciutat lligada als negocis, fins a la darreria del s XV, que ascendí a l’estament militar La seva filiació ininterrompuda s’inicià amb Guillem Pere Dusai , establert al carrer de Montcada i casat amb una germana Maria de l’almirall Marquet Els Dusai aparegueren per primera vegada en la conselleria el 1283 amb Guillem Pere Dusai i Marquet mort vers el 1307, fill gran de l’anterior, propietari d’una important societat comercial…
Discòfils
Música
Associació fundada el 1935 a Barcelona per Joan Prats amb la col·laboració de Robert Gerhard i Ricard Gomis dedicada a la divulgació de la música.
En aquella època la difusió del disc era encara incipient i aquesta agrupació intentà que les empreses discogràfiques publiquessin determinades obres Organitzà també audicions comentades per personalitats destacades del món musical, entre les quals cal esmentar Robert Gerhard, Higini Anglès i Adolfo Salazar En esclatar la Guerra Civil Espanyola, cessà la seva activitat
Pasaje a Venezuela
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 84 min., dirigida per Rafael Julià Salvia i Giménez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IFI Producción Ignasi FIquino, Barcelona ARGUMENT I GUIÓ RJSalvia, Fernando Melero, Ricardo Toledo FOTOGRAFIA Ricard Albiñana blanc i negre, Ifiscope AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Ramon Ferrés SO Miquel Sitjes INTERPRETACIÓ José Luis Ozores Andrés, Simone Bach Carmen, María Martín germana d’Andrés, Josep Sazatornil, Saza don Tomás, Mariano Ozores pare d’Andrés, Miguel Fleta Sebastián, Gustavo Re, Jesús Colomer, Estanis González ESTRENA Barcelona, 08011957, Madrid, 09091957 PREMIS Sindicato Nacional del Espectáculo…
El nocturno de Chopin
Cinematografia
Pel·lícula del 1915; ficció de 83 min., dirigida per Magí Murià i Torner [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Barcinógrafo Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Julio López de Castilla FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre i virats, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Ros i Güell INTERPRETACIÓ Margarida Xirgu marquesa de Valle-Verde i Violeta, Ricard Puga marquès de Valle-Verde, Celia Ortiz, Josefina Santolària, José Rivero, Miguel Ortín, Alexandre Nolla, Intervenció de la comparseria de la companyia Xirgu-Puga Teatre Novetats de Barcelona ESTRENA Barcelona, 09101915, Madrid, 15121916 Sinopsi El marquès de Valle-Verde expulsa la seva dona de casa per una infidelitat…
Vicenç Bassols i Collado
Cinematografia
Director d’animació.
Vida S’inicià a Barcelona com a animador als Estudios Buch-Sanjuán, on treballà entre el 1957 i el 1961 Creà l’escola de dibuix animat Cinedibujo 1962-64 i treballà com a independent realitzant cintes publicitàries, inserts i portades per a films comercials als estudis Royal Films de Ricard de Baños com a cap de l’estudi i animador a Cinetti 1964-67 i a Still-Test 1963-68, per a la qual dirigí el curs "Formación profesional de dibujantes animadores" Residí a Suïssa, i als EUA al final de la dècada de 1960, on treballà per als estudis Al Guest Group de Toronto Canadà en la…
Salvador Torres i Garriga
Cinematografia
Director de fotografia.
Vida Oncle del també director de fotografia Ricard Albiñana i fotògraf especialitzat en color, treballà en la revista "Popular Films" i entrà al món del cinema un cop acabada la guerra civil com a foto fixa Ascendí fins a segon operador en La culpa del otro 1942, Ignasi F Iquino i collaborà habitualment amb el primer operador Emilio Foriscot Debutà a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i el mateix any i amb el mateix realitzador dirigí la fotografia de La sirena negra , i inicià l’excellent Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, tres de les produccions més singulars…
Manuel Giró Minguella
Automobilisme
Economia
Empresari i pilot de llanxes motores, automòbils i motocicletes.
Format com a pilot de marina mercant, el 1931 començà a treballar a OSSA, empresa familiar especialitzada en maquinària cinematogràfica El 1932 construí els primers motors de llanxes fora borda dissenyats per Ricard Soriano S’afeccionà a les curses de motonàutica i fou el soci número 2 del Club Nàutic de Barcelona L’any 1934 fou finalista del Campionat del Món de motonàutica als EUA i guanyà el Gran Premi de França El 1935 fou segon al Campionat d’Europa Durant aquells anys implicà la seva família en la compra i venda de motocicletes Després de la Guerra Civil Espanyola refundà el taller El…
Villehardouin
Llinatge feudal originari del castell deVillehardouin, a la Xampanya.
El mariscal de la Xampanya Guillaume de Villehardouin 1188 tingué dos fills, Geoffroi de Villehardouin i Jean de Villehardouin , caps, respectivament, de les línies de la Xampanya i del principat de Morea o Acaia El fill de Jean, Geoffroi de Villehardouin mort vers el 1228, heretà Acaia en morir el príncep Guillem I, i hi regnà des del 1209 amb el nom de Jofre I d’Acaia El 1212 infeudà les senyories d’Argos i Nàuplia a Ot de La Roche, senyor d’Atenes, en premi a l’ajut que li proporcionà El succeí el seu fill Jofre II d’Acaia mort el 1246, que ajudà victoriosament al setge de Constantinoble…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina